Brussel·les exigeix a Moscou l'alliberament "immediat i incondicional" dels seus advocats i de la resta de presos polítics "injustament empresonats"
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
La Unió Europea considera que el president de Rússia, Vladímir Putin, és el "responsable últim" de la mort a la presó de l'opositor Aleksei Navalni, mort fa exactament un any aquest diumenge.
Navalni va morir el 16 de febrer del 2024 quan es complia una pena de prop de 30 anys de presó per "extremisme i frau" en una condemna que l'activista va denunciar com la culminació d'una llarga persecució política orquestrada pel president de Rússia, Vladímir Putin.
L'activista de 47 anys, que estava a la llista d'individus i organitzacions involucrades en activistes terroristes o extremistes a Rússia, va estar empresonat des que el van detenir al gener del 2021 quan va tornar a Moscou des de Berlín, on s'havia estat recuperant d'un enverinament que ell i els governs occidentals van atribuir al servei de seguretat del president rus.
Moscou, cal recordar, va rebutjar les crítiques per la seva defunció i va demanar esperar els resultats oficials de l'autòpsia Sergei Narishkin, director del servei d'intel·ligència exterior rus, va atribuir la mort de l'opositor a "causes naturals".
"Avui es compleix un any de la mort del líder opositor rus Aleksei Navalni, de la qual el president Putin i les autoritats russes són els responsables últims", ha fet saber l'alta representant de Política Exterior i Seguretat Comuna de la UE, Kaja Kallas, en un comunicat.
En el seu record, la UE destaca que Navalni va donar la seva vida "per una Rússia lliure i democràtica" en un país que ara mateix està "empitjorant una guerra il·legal d'agressió contra Ucraïna i prossegueix amb una campanya de repressió interna contra aquells que defensen la democràcia".
Brussel·les, després de recordar que els advocats de Navalni estan "injustament empresonats", estén aquesta situació a "centenars de presos polítics que Rússia ha d'alliberar immediatament i de manera incondicional".
La UE recorda que des del 2020 sanciona els responsables primers de l'enverinament de l'activista, seguit de la "detenció arbitrària, el processament injust i la condemna per motius polítics".
"El 2024, la UE va adoptar un règim de sancions específic per a Rússia centrat en els drets humans i dirigit als qui hagin comès abusos, violacions i repressió dels drets humans", afegeix Kallas al seu comunicat.
La UE, finalment, "demana a Rússia que posi fi a la seva brutal repressió de la societat civil, els mitjans de comunicació i els membres de l'oposició, i que compleixi el dret internacional".
