MADRID, 4 març (EUROPA PRESS) -
El president de Rússia, Vladímir Putin, ha ordenat aquest dimarts a les tropes i formacions desplegades a la zona fronterera amb Ucraïna que tornin als seus llocs d'emplaçament permanent, segons ha informat el portaveu de la presidència, Dimitri Peskov.
D'acord amb aquestes informacions, recollides per l'agència russa de notícies RIA Novosti, Putin va rebre dilluns un informe sobre els exercicis i, en conseqüència, ha ordenat a les tropes "que van participar en els esmentats exercicis militars" que tornin a les seves bases.
Peskov ha indicat que les maniobres militars, que Moscou ha negat que estiguin vinculades amb la crisi política a Ucraïna, "han estat un èxit". El desplegament militar s'ha produït a la zona fronterera amb Ucraïna.
Les maniobres va ser iniciades per sorpresa el 27 de febrer als comandaments central i occidental i hi van participar 150.000 soldats, 90 aeronaus, 880 vehicles blindats i 80 vaixells de guerra.
L'última fase dels exercicis va ser supervisada dilluns pel mateix Putin, qui va visitar la base militar Kirillovsk de la regió de Leningrad, ubicada al nord-oest del país.
Aquests exercicis han estat interpretats com una senyal d'una possible incursió militar russa a Ucraïna, ja que es va produir enmig de la crisi política al país europeu i després del desplegament de tropes russes a Crimea.
Moscou ha expressat els últims dies la seva preocupació davant de la possibilitat que grups extremistes que van participar a les protestes contra el deposat president Víktor Ianukóvitx actuïn contra les regions de l'est i el sud del país, majoritàriament prorusses i que s'han negat a obeir ordres de les noves autoritats.
Una de les primeres mesures aprovades per la Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna després de l'arribada al poder de les noves autoritats ha estat abolir la llei que protegia l'ús de les llengües minoritàries, entre les quals hi ha el rus.
A més, el gran pes en la situació política actual de Svoboda, un partit que es declara com obertament feixista i antirus, i que té com figura històrica de referència Stepan Bandera, que va dirigir l'Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (ONU) i va col·laborar amb l'Alemanya nazi, ha fet sorgir la por entre les comunitats minoritàries del país.
