Actualitzat 20/5/2014 12:01:07 +00:00 CET

Ucraïna.- 10.000 desplaçats a Ucraïna, segons ACNUR

MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -

Els esdeveniments que s'han produït en els últims mesos a Ucraïna, amb la caiguda del president Víktor Ianukóvitx, la secessió de Crimea i els referèndums d'autodeterminació en les regions de l'est del país, entre d'altres fets, han provocat uns 10.000 desplaçats dins del país, segons ha informat aquest dimarts l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).

"Fa poc s'ha completat una avaluació de necessitats i estem treballant estretament amb les autoritats locals, altres agències de l'ONU i ONG per ajudar els més afectats", ha explicat el portaveu d'ACNUR, Adrian Edwards.

"Fins ara, això inclou prestar assistència legal, préstecs d'integració per a 150 famílies, assistència en efectiu per a 2.000 persones, i millorar l'allotjament per a 50 famílies", ha precisat, segons ha informat ACNUR en un comunicat.

Segons el portaveu, els desplaçaments van començar abans del referèndum a Crimea el 16 d'abril i que va culminar en la seva annexió a Rússia i s'han incrementat de manera gradual des d'aleshores. ACNUR està fent el recompte d'acord amb les dades que rep de les autoritats locals.

Entre els afectats, segons l'agència de l'ONU, hi ha persones que s'han vist desplaçades dues vegades, primer a Crimea i després un altre cop a l'est del país. En la seva majoria, ha precisat, es tracta de tàrtars, tot i que les autoritats locals també han informat d'un recent augment en els registres d'ucraïnesos, russos i famílies mixtes.

UN TERÇ SÓN NENS

Edwards ha subratllat que un mínim d'un terç dels desplaçats són nens i el 45% de les famílies desplaçades s'han dirigit cap al centre del país, mentre que el 26% s'han traslladat a l'oest, si bé també hi ha desplaçats al sud i l'est.

Els desplaçats han explicat que han abandonat les seves llars "per amenaces directes o per por a la inseguretat o la persecució", ha precisat el portaveu. "Alguns asseguren haver rebut amenaces personals per telèfon, a través de les xarxes socials o haver trobat missatges amenaçadors en les seves propietats", ha afegit.

Molts d'ells parlen de "por a la persecució per la seva ètnia o creença religiosa o, en el cas de periodistes, activistes de drets humans i intel·lectuals, per les seves activitats o professions. Altres diuen que no podien mantenir els seus negocis oberts", ha explicat.

Totes aquestes persones estan rebent ajuda sobretot de les autoritats regionals i les organitzacions locals i estan sent acomodades en instal·lacions públiques o en propietats privades com hotels. Alguns han trobat refugi a casa particulars.

En aquest sentit, Edwards ha advertit que "la capacitat de les comunitats d'acollida s'està esgotant ràpidament". Així, ha incidit que fan falta "allotjaments permanents, més oportunitats de treball, i suport per a les organitzacions locals per desenvolupar solucions a llarg termini per als desplaçats interns".

el més llegit

  1. 1

    Coronavirus.- Reparteixen més de 90.000 mascaretes entre empreses de polígons industrials de Terrassa

  2. 2

    Dos detinguts per robar en un local d'oci nocturn a Manresa

  3. 3

    Un detingut per disparar a dos homes a Cambrils

  4. 4

    L'Audiència Nacional obre el judici als 3 suposats gihadistes de la cèl·lula que va atemptar a Catalunya

  5. 5

    Collboni qualifica d'"autèntica incompetència política" la gestió del Govern al Segrià (Lleida)