Publicat 27/09/2020 11:54

Trump tria la jutgessa Amy Coney Barrett com a candidata al Tribunal Suprem

La jutgessa Amy Coney Barrett, candidata de Donald Trump al Tribunal Suprem
2020 GETTY IMAGES / CHIP SOMODEVILLA

   Biden demana al Senat que no ratifiqui el nomenament fins a l'elecció d'un nou president

   MADRID, 27 set. (EUROPA PRESS) -

   El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que nominar formalment a la jutgessa conservadora Amy Coney Barrett per ocupar la vacant que ha deixat en el Tribunal Suprem la difunta jutgessa progressista Ruth Bader Ginsburg, la qual cosa obre un procés de ratificació en el Senat a poques setmanes de les eleccions presidencials del 3 de novembre.

   El mandatari nord-americ ha afirmat que Barret és una dona amb una intelligncia "imponent" i una "lleialtat infrangible a la Constitució", a més de ressaltar la importncia que té aquesta nominació per a un president dels Estats Units.

   L'anunci ha estat criticat rpidament pel candidat demcrata a la Casa Blanca i exvicepresident, Joe Biden, qui ha recordat que Amy Coney Barrett es va posicionar en contra de la Llei de Protecció al Pacient i Cura de Salut Assequible, l''Obamacare'.

   Barret ha de ser confirmada pel Senat, on el Partit Republic de Trump té majoria, per la qual cosa s'espera que sigui ratificada sense problemes, tot i que es tracta d'un procés molt polititzat. De fet, les senadores republicanes Susan Collins i Lisa Murkowski ja han expressat el seu rebuig a aquesta nominació.

   El cap de la Comissió Judicial del Senat, el republic Lindsey Graham, ha avanat a Fox News que el procés de ratificació comenar el 12 d'octubre, i que la seva durada dependr de la resistncia dels demcrates.

   La confirmació dels nous magistrats del Tribunal Suprem sol durar dos mesos, un termini que Biden ha demanat que es respecti, plantejant que el Senat no decideixi sobre Barrett fins al cap de les eleccions presidencials.

   "La Constitució dels Estats Units va ser dissenyada per donar als votants una oportunitat de fer que la seva veu sigui escoltada. Aquest moment és ara i la seva veu deu ser escoltada. El Senat no ha d'actuar sobre aquesta vacant fins que els nord-americans hagin triat al seu proper president i al proper Congrés", ha defensat Biden en un comunicat.

   Graham ha advertit els demcrates que qualsevol intent de bloquejar la designació definitiva de Barret podria suposar-los una garrotada en les urnes el proper 3 de novembre.

   "Si la tracten com li van tractar a ell (Brett Kavanaugh), els explotar a la cara (...). Si continuen amb el seu patró de menysprear a aquesta nominada, crec que que el poble nord-americ els retornar el cop i ho far fort", ha augurat.

MAJORIA CONSERVADORA EN EL SUPREM

   Barret, de 48 anys, és una jutgessa federal nascuda a Indiana i coneguda per les seves opinions catliques, conservadores i antiabortistas. La seva elecció asseguraria durant dcades una clara majoria conservadora en el Suprem, rgan clau per la seva capacitat per interpretar lleis i drets fonamentals. Els membres del Suprem són crrecs vitalicis.

   En l'últim any de la presidncia de Barack Obama, el Senat, de majoria republicana, va bloquejar el nomenament d'un jutge que ocupés la vacant sorgida en el Tribunal Suprem després de la mort del magistrat del Suprem Antonin Scalia per ser any electoral.

   No obstant aix, aquest any, els senadors republicans semblen disposats a confirmar al nominat per Trump abans de les eleccions presidencials del 3 de novembre, malgrat l'anunciat rebuig demcrata.

   La prpia Ginsburg va dir a la seva néta abans de morir que el seu últim desig era no ser reemplaada fins que prengués possessió com a president el candidat guanyador de les eleccions.

   Barret s'uniria a Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh com la tercera jutgessa del Suprem nomenada per Donald Trump en el seu primer mandat, una xifra inusualment alta en només quatre anys.

   Trump va nomenar jutgessa del 7 Circuit de l'Apellacions amb seu a Chicago a Barrett fa quasi tres anys. Abans, va exercir durant 15 anys com a professora de Dret a la Universitat de Notre Dame i va com a ajudant del jutge el Suprem Antonin Scalia, de gran prestigi entre els conservadors.

   Barret té posicions marcadament conservadores en qüestions com l'avortament o la política d'assegurances sanitries. De ser triada, ser la integrant del Suprem més jove.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés