EL TIEMPO / ZUMA PRESS / CONTACTOPHOTO - Arxiu
MADRID, 19 oct. (EUROPA PRESS) -
Colòmbia ha estat durant més de quatre dècades la pedra angular de l'estratègia antidroga nord-americana a l'estranger en general i a l'Amèrica Llatina en particular amb l'enviament de milers de milions de dòlars en ajuda i proporcionant assessorament i ajuda militar.
L'any passat, 2024, Colòmbia va ser de nou el principal receptor d'ajuda econòmica nord-americana de tota l'Amèrica Llatina, amb uns 400 milions de dòlars (uns 343 milions d'euros), segons les xifres publicades per l'Oficina a Washington per a l'Amèrica Llatina (WOLA). En total, s'estima que només al segle actual Washington ha destinat uns 14.000 milions de dòlars en ajuda, gran part d'ella militar.
Ara el president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat la suspensió de tota l'ajuda al Govern colombià i ha qualificat al seu president, Gustavo Petro, de ser un "líder del narcotràfic".
La iniciativa és un pas més en la crisi bilateral iniciada amb l'arribada de Trump a la Casa Blanca per segona vegada, ara amb un president d'esquerra a Bogotà i es produeix després que a mitjans de setembre Washington retirés a Colòmbia la certificació de país que lluita contra el narcotràfic, una mesura que només havia aplicat fins ara a Bolívia i Veneçuela.
"Colòmbia és, des de lluny, el soci més proper en la lluita antinarcóticos en tota la regió per als Estats Units. Durant molts anys, forces militars de tots dos governs van treballar juntes combatent al crim organitzat", destacava recentment l'analista de l'International Crisi Group Elizabeth Dickinson en declaracions a la cadena nord-americana BBC.
NOVA SUSPENSIÓ DE L'AJUDA
No és la primera vegada que els Estats Units suspèn l'ajuda a Colòmbia per la incapacitat del seu Govern per complir amb els objectius de reducció de la cocaïna marcats per Washington. Va succeir l'última vegada en 1997, quan també va retirar la seva certificació al Govern del llavors president Ernesto Samper (1994-1998), acusat de rebre fons il·lícits per a la seva campanya procedents del Cartel de Cali.
No obstant això, immediatament Colòmbia es va convertir en un de les principals destinacions d'ajuda i finançament nord-americans a través de l'anomenat Pla Colòmbia, que incloïa importants recursos econòmics i militars formalment per combatre el narcotràfic, encara que les veus crítiques van denunciar que se centrava no en la droga, sinó en la lluita contra la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).
El gran augment de la despesa militar colombiana va propiciar el debilitament de la guerrilla i al 2016, en part com a resultat de la pressió militar, les FARC van signar un històric acord de pau amb el Govern. Des de llavors, l'assistència nord-americana s'ha reduït, però Washington segueix sent un aliat crucial per a Colòmbia.
Després de l'arribada de Petro al poder, al 2022, s'han succeït els frecs, amb mesures com la retirada de la certificació pels Estats Units, la suspensió de les compres d'armament nord-americà per part de Colòmbia, i, finalment, la retirada del visat de Petro per part de Washington fa menys d'un mes després que aquest apel·lés als soldats de l'Exèrcit nord-americà a desobeir a Trump.
Aquest mateix diumenge Petro ha denunciat l'"assassinat" per l'Exèrcit nord-americà d'un pescador colombià en referència a l'atac del dijous contra una embarcació "narcoterrorista" en aigües del Carib.
PRIMER PRODUCTOR MUNDIAL DE COCAÏNA
La producció de cocaïna a Colòmbia es va disparar un 53 per cent en 2023 fins a aconseguir les 2.644 tones, segons les dades de l'oficina de l'ONU contra la Droga i el Delicte. El cultiu hauria augmentat un 10 per cent, fins a aconseguir més de 252.928 hectàrees, entre 2022 i 2023.
La major part de la cocaïna colombiana acaba als Estats Units i Europa malgrat els esforços de les autoritats colombianes. El ministre de Defensa de Colòmbia, Pedro Sánchez, va informar recentment que entre l'1 de gener i principis de setembre les confiscacions de cocaïna van augmentar un 8 per cent en comparació del mateix període de l'any anterior i el nombre de laboratoris de drogues destruïts, un 21 per cent. A més, es va capturar o va abatre a 3.200 membres de grups criminals, la qual cosa suposa un augment del 17 per cent.
Molts soldats i policies colombians han mort en operacions antidroga, recordava Sánchez. "Nosaltres considerem que hem fet tot el necessari i tot el que està a l'abast. Si hi ha algú que tingui una voluntat fèrria per combatre el narcotràfic és Colòmbia", va dir. Sánchez va reconèixer l'augment del cultiu de coca, però va dir que s'estava estabilitzant.
El propi Sánchez va destacar que els Estats Units i Colòmbia es recolzen mútuament en l'intercanvi d'informació per ajudar a interceptar carregaments de cocaïna en el mar i seguir els moviments dels principals narcotraficants dins de Colòmbia i els helicòpters nord-americans recolzen les operacions antidroga colombianes. A més, el Govern colombià ha extradit a molts d'ells als Estats Units.
