Experts temen que Trump converteixi la transició en un exercici d'abusos de poder, enriquiment personal, autoindults i purgues
MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
El president sortint dels Estats Units, Donald Trump, no desapareixer en silenci. Al llarg dels dos propers mesos que separen la seva derrota a les presidencials de la cerimnia de successió --el període conegut en l'argot del poder com 'lame duck' o 'nec coix'--, l'encara mandatari continua sent l'inquilí de la Casa Blanca, amb els seus poders i competncies virtualment intactes de cara a dues estratgies simultnies a gestionar: la disputa dels resultats dels comicis i el seu adéu definitiu a la Presidncia.
Sobre la primera, abunden els dubtes fins i tot en el seu entorn més proper, segons fonts properes a l'Administració a la cadena CNN. Si bé el seu equip legal, abanderat pel seu assessor i exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, afirma comptar amb casos concrets en qu s'ha impedit a observadors republicans l'entrada a les sales de recompte, les autoritats dels estats afectats, algunes republicanes, rebutgen categricament aquestes declaracions i les primeres escaramusses legals no han fet cap efecte.
A més, el temps va en contra. El resultat per estats ha d'estar confirmat, amb tots els eventuals recursos i litigis resolts, abans del 8 de desembre perqu el que els nord-americans voten no és el seu president, sinó les persones que representaran el seu estat al Collegi Electoral. És fonamental que per a aquest dia estigui clar qui són.
El Collegi Electoral s'ha de reunir el 14 de desembre perqu els compromisaris de cada estat emetin els seus vots, que seran comptabilitzats en una sessió de les dues cambres del Congrés el 6 de gener. L'encarregat d'anunciar el president ser el vicepresident, Mike Pence, en la seva qualitat de president del Senat i el mandat comenar formalment el 20 de gener.
CAU EL TELÓ
El segon rumb, el seu comiat i tancament, est ple de dubtes i incerteses condicionades per l'explosiu carcter del president, de qui "coneixerem més en aquests dos propers mesos que en els darrers quatre anys", en paraules de l'ex-assessor Milers Taylor al 'Washington Post'.
En aquest sentit, a més dels persistents rumors d'una nova "purga de cstig" entre el seu equip de Govern, hi ha la possibilitat que Trump faci servir les seves competncies per concedir indults --un fenomen recurrent durant els últims mesos de mandat-- amb un propsit mai vist abans: atorgar-se la immunitat davant de qualsevol futura investigació per delictes.
En aquest escenari, el procés de transició que comenar en les properes setmanes passar a un segon pla. Des de l'equip del president electe, Joe Biden, no s'espera cap ajuda ni cap concessió. Segons fonts de la seva campanya al 'Washington Post', la idea consisteix a aprofitar els amplis poders que li concedeix la Llei de Transició Presidencial per esquivar els obstacles que li poguessin preparar els aliats del president sortint.
No obstant aix, és possible que ni tan sols existeixi un inters de Trump a l'hora de posar-los: un informe que va emetre el passat mes d'agost el Projecte d'Integritat de la Transició (TIP) --un grup format per cent funcionaris electes per pronosticar escenaris de trasps de poders-- tem que Trump es marqui només dos senzills objectius en aquest escenari: destruir proves incriminatries i guanyar com més diners, millor.
PER MOTIUS PERSONALS
"La gent de tota orientació i ideologia política que ha participat en tots els nostres simulacres estan segurs que Trump donar prioritat a l'autopreservació i al benefici propi en lloc de garantir una transició administrativa ordenada al seu successor", segons les conclusions de l'informe, que es va publicar al passat mes d'agost i que ha recollit el portal de notícies Quartz.
El TIP contempla, per exemple, la possibilitat que el president multipliqui les estades a la seva residncia i caserna general de Mar-a-Lago, a Florida, amb el consegüent desviament monetari cap a les seves empreses particulars com encarregades d'alimentar el squit de seguretat que es veuria obligat a acompanyar-lo. Fins a mitjan setembre, aquestes visites han costat 1,1 milions de dlars de fons federals, que han anat directament a les arques de l'organització del mandatari, Trump Enterprises.
Per més realista és l'opció que el president pugui recórrer a l'amnistia per protegir aquells assessors que violin lleis de protecció de registres presidencials si destrueixen documents comprometedors de Trump, segons especulen altres experts que ha consultat 'USA Today'. No obstant aix, aquestes són aigües desconegudes perqu no est gaire clar qu es pot perdonar i qu no.
Ara com ara, és una qüestió de jurisdicció. Els indults només afecten a delictes federals i la majoria de les investigacions sobre Trump i els seus negocis es duen a terme als tribunals de l'estat de Nova York. No obstant aix, i com també est sota l'escrutini d'Hisenda, Trump podria donar un altre salt mortal i perdonar qualsevol integrant de l'agncia fiscal que esborri les seves obligacions tributries, un delicte que sí recau sota l'mbit federal, apunten des de 'The Atlantic'.
Amb carcter general, el resultat és el mateix: "Far servir estratgicament aquest període per tractar, bsicament, de protegir-se a ell mateix, a la seva família i als seus diners", considera al 'Washington Post' l'antic fiscal de la investigació especial sobre la campanya de Trump, Andrew Weissmann.
VENJANA
Queda finalment conixer la destinació en aquests dos mesos dels enemics polítics del president, i per a aix cal parlar d'una recent ordre executiva que va aprovar el mandatari entre el soroll de les eleccions, la trucada, per abreujar, "Calendari F" (Schedule F); a molt grans trets, una competncia addicional que li atorga la potestat d'acomiadar o contractar empleats a la seva voluntat.
Aquesta capacitat li permetria acomiadar funcionaris no partidistes, com l'epidemileg Anthony Fauci, membre de la seva fora d'intervenció contra el coronavirus, i amb qui ha protagonitzat nombrosos enforntaments, i redoblar les proteccions a crrecs purament polítics, contractats per executar la voluntat del mandatari, tinguin o no el currículum necessari per a la seva tasca.
Si bé era una ordre aprovada amb vistes a un segon mandat que no té cap pinta d'arribar, és un "arma de doble fulla", segons l'antic cap del Comit tic de la Casa Blanca, Walter Shaub, que Trump podria aprofitar la nova normativa per inundar la Casa Blanca de nominats amb l'única missió d'obstaculitzar el procés de transició, cosa que foraria a l'equip de Biden prendre mesures legals per facilitar el procés.
Com a mostra de com de nociu podria ser aquest escenari, el director del Consell Federal de Salaris, un consell d'assessors civils designats per Trump, Ronald Sanders, va presentar el mes passat la seva dimissió en protesta per una ordre executiva que, a parer seu, "no és més que una cortina de fum pel que clarament és un intent d'exigir la lleialtat política dels qui assessoren al president, o en el seu defecte, per permetre la seva destitució amb poc o cap procés".
Al marge d'aix, queda per veure qu passa amb el seu actual equip. Fa dues setmanes, fonts properes a l'Administració van assegurar al portal Axios que Trump tenia previst acomiadar, si guanyava les eleccions, el director del FBI, Christopher Wray, la directora de la CIA, Gina Haspel, i el secretari de Defensa, Mark Esper, en una nova mostra del seu descontentament amb les agncies de seguretat. Es desconeix si Trump encara manté aquesta idea perqu ja ha perdut les eleccions.
