MADRID 8 gen. (EUROPA PRESS) -
Els presidents dels Estats Units i França, Donald Trump i Emmanuel Macron, respectivament, han tingut aquest dissabte una conversa en la qual han abordat la situació a la península de Corea i l'Iran, segons ha desvelat aquest diumenge la Casa Blanca.
Trump ha donat a Macron "una actualització dels esdeveniments a la península de Corea per subratllar la determinació dels Estats Units, Corea del Sud i la comunitat internacional per assolir la total desnuclearització de Corea del Nord".
Aquest dissabte, el mandatari nord-americà ha assegurat estar disposat a parlar per telèfon amb el líder nord-coreà, Kim Jong-un, per trobar una solució a l'escalada de tensió que amenaça amb ressuscitar el conflicte a la península de Corea.
"Absolutament, ho faria. No tindria cap problema", ha dit Trump després de ser preguntat per la premsa a la residència presidencial de Camp David sobre aquesta possible conversa telefònica amb Kim.
A més, ha expressat el seu desig que les converses entre Pyongyang i Seül, que s'han reprès aquesta setmana i cristal·litzaran amb una trobada dimarts vinent per acordar els termes de la participació de Corea del Nord en els Jocs Olímpics de PyeongChang, transcendeixin aquest esdeveniment esportiu.
"Ara mateix estan parlant sobre els Jocs Olímpics. És un començament, és un gran començament (...) I, si pogués anar més enllà d'aquestes converses, seria una cosa estupenda per a tota la Humanitat, cosa estupenda per al món", ha reblat.
El líder nord-coreà va sostenir en el missatge d'Any Nou que els Jocs Olímpics d'Hivern seran una bona oportunitat per al seu país i va expressar l'esperança que la cita esportiva sigui un èxit i que una delegació nord-coreana hi participi.
En resposta, el president sud-coreà, Moon Jae-in, ha demanat al Govern una reacció per aprofitar l'acostament, la qual cosa s'ha materialitzat en una invitació al diàleg per part de Seül que ha estat acceptada per Pyongyang.
Les dues Corees segueixen tècnicament en guerra perquè només van signar un armistici per cessar indefinidament les hostilitats després d'enfrontar-se entre el 1950 i el 1953.
LES MANIFESTACIONS A L'IRAN
Respecte a les manifestacions a l'Iran contra la mala situació econòmica al país, "els presidents han acordat que les manifestacions generalitzades a l'Iran són una mostra del fracàs del règim a l'hora de satisfer les necessitats del seu poble en desviar la riquesa de la nació per finançar el terrorisme a l'estranger", tal com ha recollit el diari nord-americà 'The Hill'.
Les protestes van començar per la mala situació econòmica del país, malgrat la promesa millora amb l'acord nuclear signat el 2015 amb les potències mundials, però ràpidament van adquirir un matís polític. És la primera vegada que l'Iran s'enfronta a manifestacions multitudinàries des de la reelecció de Mahmud Ahmadinejad, el 2009.
A una setmana de l'inici de les revoltes antigovernamentals, les autoritats van desplegar la Guàrdia Revolucionària --responsable de més de 50 morts durant la crisi del 2009-- a tres províncies i des de llavors la contestació social d'ha reduït.
Alhora, manifestants progovernamentals s'han concentrat a diverses ciutats aquests dies per esmorteir l'impacte mediàtic de les protestes opositores.
El líder suprem, l'aiatol·là Ali Khamenei, ha culpat dels aldarulls els "enemics" de la República Islàmica. Per la seva banda, el ministre d'Intel·ligència, Mahmoud Alavi, va prometre aquest dissabte una "dura resposta" contra "les forces antirrevolucionàries", segons ha informat l'agència de notícies IRNA.
