MADRID, 3 gen. (EUROPA PRESS) -
Un tribunal britnic decideix aquest dilluns si extradita als Estats Units el fundador del portal d'informació Wikileaks, Julian Assange, acusat d'espionatge per les autoritats nord-americanes per difondre documents confidencials en un cas sense precedents sota la normativa original, la llei d'espionatge del 1917.
Assange, de 49 anys, compareix acusat de 17 crrecs d'espionatge i un crrec addicional de pirateig informtic en l'últim episodi d'una llarga saga.
El ciutad australi va ser arrestat a l'abril del 2019 a l'Ambaixada de l'Equador a Londres, on se li va concedir asil al 2012, per evitar que fos arrestat després que la Interpol emetés una ordre d'arrest en contra seva per denúncies de violació a Sucia, investigació que més tard es va retirar.
A finals del mes d'octubre i després de quatre setmanes de sessió, la magistrada Vanessa Baraitser va anunciar que aquest dilluns pronunciaria una sentncia contra Assange al Tribunal Penal Central de Londres, l'Old Bailey. El fundador de Wikileaks ara com ara est detingut a la presó de mxima seguretat de Belmarsh, al sud-est de Londres.
Hi ha un seguit de documents que va lliurar l'exmembre de la marina nord-americana Chelsea Manning al 2010, entre aquests, per exemple, un video de 39 minuts d'un helicpter Apatxe de l'exrcit nord-americ disparant i matant més d'una dotzena d'iraquians, inclosos dos periodistes de Reuters.
Molts acadmics consideren que la llei, que mai s'ha fet servir per enjudiciar un periodista fins ara, planteja problemes constitucionals preocupants perqu infringeix els drets de la Primera esmena a rebre i publicar informació.
En una carta oberta al president dels Estats Units, Donald Trump, un expert independent en drets humans de l'ONU li va demanar al mandatari que perdonés Assange.
"El senyor Assange ha estat privat arbitrriament de la seva llibertat durant els últims deu anys", va escriure Nils Melzer, relator especial sobre tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. "Aquest és un alt preu a pagar pel coratge de publicar informació vera sobre la mala conducta del govern arreu del món", va indicar.
El relator va argumentar que Assange mai no havia piratejat, robat o publicat informació falsa, ni havia causat danys a la reputació a través d'una mala conducta personal, i va assenyalar que, tot i que s'estigui d'acord o en desacord amb les seves publicacions, "clarament no es poden considerar delictes".
Assange podria ser condemnat a fins 175 anys de presó sota "Mesures Administratives Especials", una versió particularment dura de confinament solitari, tot i que s'espera que Wikileaks demani una possible extradició, cosa que significa que el seu trasllat als Estats Units es podria perllongar durant un temps no especificat.
