Publicat 30/08/2016 17:27CET

Suu Kyi impulsa la pau a Birmània i s'asseu a parlar amb els rebels

RANGUN, 30 ago. (Reuters/EP) -

La líder birmana i premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, ha posat en marxa el seu pla per posar fi a dècades d'enfrontaments entre rebels i Exèrcit amb una gran majoria dels grups armats del país que participen en una conferència de pau que començarà aquest dimecres a la capital, Naypyidaw.

Suu Kyi ha convertit el procés de pau en una de les grans prioritats de la seva Administració, i té altes expectatives després d'haver arribat al poder en les eleccions del novembre passat que van posar fi a més de mig segle de lideratge amb més suport per la junta militar.

Els diferents grups armats que actuen a les regions frontereres amb la Xina van rebutjar signar un alto el foc el mes d'octubre amb l'anterior Govern, cosa que ha canviat en part a causa del suport tàctic que ha mostrat la Xina. Segons els experts, aquests avenços en tan sols mesos suposen un gran progrés per al país.

Des del final de la Segona Guerra Mundial, Birmània pateix de manera gairebé ininterrompuda les conseqüències dels enfrontaments entre l'Exèrcit, que va arribar al poder després del cop del 1962, i els grups armats de caràcter ètnic que han estat licitant pel reconeixement dels seus drets i més autonomia paral·lela al Govern central.

La reunió entre autoritats i milícies, que començarà aquest dimecres, ha estat batejada com la Conferència de Panglong del Segle XXI, i s'ha referit a l'acord al que van arribar el 1947 la majoria burma i la resta de minories ètniques i que va suposar la formació de la Unió de Burma. El projecte va ser impulsat pel pare de Suu Kyi, el general Aung San, considerat heroi nacional.

"L'ambició de la Conferència de Panglong del 1947 era la independència. L'ambició d'avui és la pau local i la unitat del país", ha assegurat el periodista veterà Phoe Thauk Kyar.

NOUS ENFRONTAMENTS

Una cosa que ha llançat una mica d'ombra sobre les converses són el recent repunt de violència que ha patit l'estat de Kachin, al nord del país, i les protestes a l'estat de Shan, on estan radicats alguns dels principals grups armats que operen prop de les fronteres amb la Xina i Tailàndia.

L'exèrcit, que segueix tenint una àmplia influència, s'ha mostrat fortament en desacord que en les converses de pau participin els grups armats Exèrcit d'Arkan, Exèrcit d'Alliberament Nacional Taang i l'Exèrcit de l'Aliança Democràtica Nacional de Birmània. Encara no és clar si aquests grups participaran en les converses, a les que assistirà el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon.

Les dues parts han mostrat la seva voluntat per parlar, però l'Exèrcit ha demanat als rebels que abandonin les armes primer, cosa que els tres grups han rebutjat, ja que han al·legat la contínua pressió que reben per part de l'Exèrcit.

"El Govern ha assegurat que aquests tres grups serien acceptats (a les converses) si anuncien que abandonen la seva política de conflicte armat", ha assegurat el vicepresident del comitè de la Conferència, Thu Wai, qui no ha donat més detalls sobre aquesta qüestió.

El que sí ha aclarit és que els grups podrien ser admesos a les converses un o dos dies després del començament d'aquestes, que duraran fins a aquest cap de setmana.

La participació de la Xina en les converses es produeix en un marc de competència amb els Estats Units per tenir més influència a la regió, el màxim exponent de la qual són les disputes territorials que es produeixen al mar de la Xina Meridional, on els dos països i aliats liciten per tenir més control.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés