MADRID, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
El Govern sud-africà ha concedit aquest divendres la llibertat condicional a Eugene de Kock, condemnat el 1996 pel segrest, tortura i assassinat d'opositors al règim de l'Apartheid quan es trobava al capdavant de la unitat de contrainsurgència de la policia, coneguda com a C1, i que va operar com a "esquadró de la mort" durant les dècades dels 80 i 90 al país africà.
El ministre de Justícia de Sud-àfrica, Michael Masutha, ha argumentat que l'alliberament de De Kock, anomenat "El Mal Primigeni", respon "a una necessitat de reconciliació nacional". Durant dues dècades a la presó, De Kock ha expressat el seu remordiment pels crims comesos i ha ajudat a la policia a trobar les restes mortals d'algunes de les víctimes del seu esquadró.
Per no fer esclatar els ànims, el Govern sud-africà no ha comunicat ni el lloc ni la data exacta de l'alliberament de De Kock, de caràcter provisional i sobre la qual el Ministeri de Justícia es pronunciarà definitivament d'aquí a un any, segons informa l'agència oficial de notícies sud-africana SAPA.
Un altre condemnat per assassinat durant l'Apartheid, l'exdiputat Clive Derbi-Lewis, ha vist denegada la seva petició de llibertat per motius mèdics i seguirà complint la seva condemna a cadena perpètua pel seu paper a l'assassinat del líder del partit Comunista de Sud-àfrica, Chris Hani, el 1993.
LA GRANJA DE LA MORT
Després de l'Apartheid, De Kock va commocionar el país sencer el 1997 i 1998 durant els seus testimonis davant de la Comissió de Veritat i Reconciliació, on va descriure en detall i de manera gràfica les tortures i execucions perpetrades pel seu esquadró C1 en la granja de Vlakplaas (a les afores de Pretòria) que va servir de quarter general del grup.
BIOGRAFIA
De Kock, nascut el 1949, va assumir el comandament del C1 el 1985 de mans del seu predecessor Dirk Coetzee i al llarg de 10 anys va executar una campanya d'extermini contra activistes contraris a l'Apartheid.
El 1996, va ser condemnat primer a dues cadenes perpètues consecutives per l'assassinat dels activistes Japie Kereng Maponya i els anomenats Cinc de Nelspruit: Oscar Mxolisi Ntshota, Glenack Masilo Mama, Lawrence Jacey Nyelende, Khona Gabela y Tisetso Leballo. Després, va rebre una sentència addicional de 212 anys de presó per crims contra la Humanitat repartits en vuitanta-nou càrrecs, entre els quals hi ha sis per assassinat, així com segrest i frau.
A la seva estada a la presó, De Kock va acusar oficials de l'Apartheid, entre els quals hi ha el president sud-africà Frederik de Klerk, d'estar perfectament al corrent de les activitats de la seva unitat. "De Klerk va ordenar assassinats polítics i les seves mans estan amarades en sang", va arribar a declarar De Kock en una entrevista radiofònica el 2007.
Dos anys després, i segons els mitjans sud-africans, De Kock va rebre la visita del llavors president electe Jacob Zuma que li hauria ofert reduir la seva condemna a canvi de col·laborar en la recerca de les víctimes de la seva unitat. El Govern, en aquell moment, va negar tots els contactes però a partir de llavors De Kock va començar a entaular conversa amb els parents d'algunes de les seves víctimes, alguns dels quals van arribar fins i tot a perdonar-li pels seus actes.
