Enterraran més de 100 víctimes de la massacre en un acte que tindrà la presència del 'premier' serbi i Bill Clinton
MADRID, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
La població bosniana de Srebrenica commemorarà aquest dissabte el vintè aniversari del genocidi comès el juliol del 1995 per les tropes serbobosnianes sota comandament del general Ratko Mladic, una massacre que va acabar amb la vida d'uns 8.000 homes musulmans bosnians en pocs dies.
La cerimònia d'aquest any, en què seran enterrades unes 130 víctimes de la matança, cobrarà una especial importància perquè es compleixen dues dècades de la barbàrie i per l'assistència del primer ministre serbi, Aleksandar Vucic, que ha anunciat la seva intenció d'acudir a les exèquies per retre homenatge als morts.
També acudirà al funeral col·lectiu l'expresident estatunidenc Bill Clinton, que en el seu moment va ser un dels impulsors de la construcció del Memorial de Potocari i de les complexes i costoses tasques d'identificació. El recinte funerari està situat davant de la fàbrica en la qual els militars van concentrar els musulmans per separar-los per sexe i edats i executar després els homes en edat militar.
La massacre de Srebrenica segueix sent un tema que enfronta els bosnians amb els serbobobosnians i amb els serbis perquè aquestes dues últimes comunitats es neguen a reconèixer que els fets van ser un genocidi, tot i que així va quedar definit per una sentència del Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPI).
Aquesta cort amb seu a la Haia és l'encarregada de jutjar els crims de guerra comesos en la guerra de Bòsnia (1992-1995) i manté processats l'exlíder polític serbobosnià Radovan Karadzic i el seu màxim responsable militar, el general Ratko Mladic, per la seva responsabilitat en l'execució de milers de musulmans bosnians.
L'assistència de Vucic té importància, a més, perquè va ser membre de la formació ultranacionalista sèrbia Partit Radical, la mateixa que va arribar a amenaçar amb matar 100 bosnians per cada víctima sèrbia de la guerra i la que segueix liderant Vojislav Seselj, acusat de crims de guerra pel TPI i alliberat fa mesos pel seu greu estat de salut.
El primer ministre serbi acudirà al Memorial de Potocari --on estan enterrades les més de 6.000 víctimes del genocidi les restes de les quals ja han estat identificats-- després que el 2015 fes el mateix el llavors president del país, Boris Tadic.
Les relacions entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia segueixen i han estat complicades per les ferides que ha deixat la guerra. Tot i això, les autoritats sèrbies intenten millorar els seus vincles amb Bòsnia i Hercegovina i també amb Kosovo, la independència del qual es neguen a reconèixer, tot això amb l'objectiu d'avançar cap a la seva entrada a la Unió Europea.
MÉS DE 6.000 VÍCTIMES DEL GENOCIDI JA ENTERRADES
El Memorial de Potocari alberga les restes mortals de 6.241 víctimes de la massacre de Srebrenica, totes elles identificades al llarg dels últims 20 anys gràcies a proves d'ADN realitzades als familiars dels morts.
La Comissió Internacional per a les Persones Desaparegudes (ICMP) ha comptabilitzat un total de 6.930 cadàvers ja identificats de víctimes de la massacre, dels quals 6.827 van ser certificats gràcies a les proves amb ADN i 103 amb altres mètodes.
Les autoritats bosnianes situen en uns 8.000 els morts en el genocidi de Srebrenica, per la qual cosa queden diversos centenars de cadàvers encara per identificar. Les tasques d'identificació són especialment complicades perquè molts cossos estan desmembrats perquè els militars serbobosnians els van enterrar primer en unes fosses i, després, els van traslladar a altres fosses menors. Aquesta actuació ha fet que en alguns casos un mateix cos estigui distribuït en diverses fosses.
L'Institut per a les Persones Desaparegudes de Bòsnia i Hercegovina és l'organisme local encarregat de les tasques d'identificació, amb el suport de la ICMP. Fins avui, ha aconseguit trobar 17.000 restes humanes en 314 zones de superfície i en 93 fosses comunes.
UNA MATANÇA EN UNA ZONA DECLARADA "SEGURA" PER L'ONU
En els primers dies de juliol del 1995, després de tres anys d'assetjament, els militars serbobosnians sota comandament del general Ratko Mladic van prendre la població de Srebrenica, que havia estat declarada com 'zona segura' per la missió de les Nacions Unides.
Els 'cascos blaus' dels Països Baixos, dirigits pel tinent coronel Thomas Karremans, van acordar amb el general Mladic la seva retirada de la caserna de Potocari, en què s'havien concentrat milers de civils musulmans bosnians esperant la protecció dels militars holandesos.
Després del famós brindis amb xampany entre el general Mladic i el tinent coronel Karremans, els militars serbobosnians van separar els homes en edat militar de les dones i els ancians i van enviar a aquests últims en autobusos cap a la població de Tuzla.
Va ser llavors quan va començar la massacre dels homes musulmans bosnians a mans dels militars serbobosnians. Els homes del general Mladic van executar uns 8.000 homes bosnians en pocs dies i van enterrar els seus cadàvers en fosses comuns però també van abandonar alguns en les muntanyes que envolten Srebrenica.
Alguns musulmans bosnians van aconseguir fugir de la persecució dels militars serbobosnians travessant les muntanyes de Srebrenica fins a arribar a Tuzla, en una fugida que cada any commemoren les autoritats de Srebrenica amb l'anomenada 'Marxa per la pau', en què centenars de pelegrins bosnians fan el recorregut invers fins a arribar a aquesta població de l'extrem oriental del país.
El Tribunal Penal per a l'Antiga Iugoslàvia ha processat fins aquest divendres 20 persones pels crims relacionats amb el genocidi de Srebrenica i n'ha condemnat catorze d'elles. L'excap d'Estat Major de l'Exèrcit iugoslau, el general Momcilo Perisic, ha estat l'únic acusat que ha quedat absolt en el cas de Srebrenica.
Estan pendents de sentència el líder polític serbobosnià Radovan Karadzic i el màxim responsable militar serbobosnià, el general Ratko Mladic, l'home que va dirigir els militars en la presa de Srebrenica i durant l'execució de milers de musulmans bosnians.
