Publicat 11/06/2024 07:18

La situació de pau mundial travessa el seu estat de major fragilitat des de la Segona Guerra Mundial

Archivo - Edificis destruïts per un bombardeig d'Israel contra el campament de refugiats de Jabalia, el més gran de la Franja de Gaza (arxiu)
Fadi Wael Alwhidi/dpa - Archivo

   L'Índex Global de Pau reflecteix un empitjorament en prop de cent països, amb els conflictes a Ucraïna i Gaza com a principals impulsors de la davallada

   MADRID, 11 juny (EUROPA PRESS) -

   La situació de pau al món travessa en l'actualitat el seu estat de major fragilitat des de la Segona Guerra Mundial, segons l'Índex de Pau Global (IPG), que mostra un empitjorament de la situació en prop d'un centenar de països durant l'últim any, amb els conflictes a la Franja de Gaza i a Ucraïna com a principals impulsors d'aquesta caiguda al 2023, quan es van registrar 162.000 morts a causa de la guerra.

   L'estudi revela que el món és menys pacífic per dotzena vegada en els darrers 16 anys, amb un empitjorament dels nivells de pau per cinquè any consecutiu, i conclou que moltes de les condicions que precedeixen a grans conflictes són majors que el que han estat des de la fi de la Segona Guerra Mundial.

   Així, en l'actualitat hi ha 56 conflictes actius, la major xifra des del 1945, al mateix temps que cada vegada tenen un major component internacional, amb fins a 92 països involucrats en conflictes més enllà de les seves fronteres i un creixent nombre de conflictes menors, la qual cosa augmenta la probabilitat que hi hagi conflictes a gran escala en el futur.

   La xifra de 162.000 morts en conflicte és la segona més alta dels darrers 30 anys --amb Ucraïna i Gaza com a focus de tres quartes parts de les víctimes mortals--. Durant els primers quatre mesos de 2024 s'han registrat 47.000 morts, per la qual cosa si la tendència continués tot l'any, seria el nombre més alt des del genocidi a Ruanda el 1994.

   Els conflictes han provocat que més de 95 milions de persones es trobin desplaçades dins dels seus països o hagin buscat refugi a l'estranger, amb 16 països amb més d'un cinc per cent de la seva població desplaçada. La meitat dels refugiats a mitjan 2023 eren de Síria, l'Afganistan i Ucraïna, segons l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).

   La situació ha derivat en el major augment anual del grau de militarització anual des de la creació de l'IPG, amb 108 països cada vegada més militaritzats, amb un impacte econòmic mundial de la violència de 17,5 bilions d'euros, un 13,5 per cent del PIB mundial.

   "Durant l'última dècada, els nivells de pau han disminuït en nou dels deu anys", ha dit Steve Killelea, fundador i president executiu de l'Institut per l'Economia i la Pau (IEP). "Estem assistint a un nombre rècord de conflictes, a un augment de la militarització i a una major competència estratègica internacional", ha agregat.

   "Els conflictes afecten negativament a l'economia mundial, i el risc empresarial derivat dels conflictes mai ha estat tan alt, la qual cosa agreuja les actuals vulnerabilitats econòmiques mundials", ha explicat, abans d'incidir que "és imperatiu que els governs i les empreses de tot el món intensifiquin els seus esforços per resoldre els nombrosos conflictes menors abans que es converteixin en crisis majors".

   Així, Killelea ha argumentat que "han passat 80 anys des del final de la Segona Guerra Mundial, i les crisis actuals requereixen amb urgència que els líders mundials es comprometin a invertir en la resolució d'aquests conflictes". En comparació amb el 2008, els 25 països més pacífics ho són un 1% més al 2024, mentre que els 25 menys pacífics ho són un 7,5% menys.

Contador



www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés