Els experts adverteixen del risc que puguin arribar a caure els governs, sobretot el burkinès
MADRID, 8 juny (EUROPA PRESS) -
Els atacs se succeeixen gairebé diàriament al Sahel. En aquesta regió africana, epicentre en els últims anys de la violència jihadista, els grups terroristes, en particular la filial d'Al-Qaeda, s'estan fent cada vegada més fortes davant de la incapacitat manifesta de les juntes governants a Mali, Burkina Faso i el Níger de fer-los front, la qual cosa fa témer que puguin acabar convertint-se en estats fallits.
"Els governs són conscients que se'ls està escapant de les mans", resumeix un expert a la regió consultat per Europa Press i que prefereix no ser citat donat el sensible de la situació, davant de la successió d'atemptats contra objectius militars que s'han registrat en les últimes setmanes, primer a Burkina Faso i després a Mali.
A parer seu, especialment en el cas de Burkina Faso, la possibilitat que els jihadistes acabin aconseguint el poder, més que hi hagi un nou cop d'estat --ja n'hi ha hagut dos i s'han desbaratat diversos intents-- "és absolutament factible", arran de l'avanç dels terroristes cap a la capital, Ouagadougou.
Darrere d'aquesta onada d'atacs que s'han saldat amb desenes de militars morts --encara que també n'hi ha hagut alguns amb víctimes civils-- està el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), la filial d'Al-Qaeda al Sahel que comanda Iyad ag Ghali, un antic combatent tuareg, i que s'ha convertit en la força preeminent a la regió.
"Els atacs en curs per part de JNIM i els seus contingents tant contra objectius durs (militars) com tous (civils) a tot el Sahel són indicatius de les vulnerabilitats inherents a les quals s'enfronten aquests països encapçalats per juntes amb una feble infraestructura militar", assenyala per la seva banda The Soufan Center, una organització especialitzada en anàlisi de seguretat.
També fa uns dies el cap del Comandament per a Àfrica nord-americà (AFRICOM), general Michael Langley, reconeixia la gravetat de la situació: "Les xarxes terroristes afiliades amb Estat Islàmic i Al-Qaeda estan prosperant, especialment a Burkina Faso, on el govern ha perdut el control d'àmplies franges del territori". S'estima que la junta que comanda Ibrahim Traoré controla menys del 60% del país.
"Els atacs ressorgeixen també a la regió del llac Txad", va afegir, en referència a l'àrea d'operacions d'Estat Islàmic Àfrica Occidental (ISWA) i en menor mesura Boko Haram al nord-est de Nigèria i països veïns, i "els grups extremistes s'estan tornant més agressius", va sostenir, en clara al·lusió a l'increment en els atacs i les víctimes.
OBJECTIU: ACCÉS A LA COSTA
A més, va prevenir el general nord-americà, "un dels nous objectius dels terroristes és aconseguir accés a les costes d'Àfrica Occidental" i en particular als països del golf de Guinea.
"Si aconsegueixen accés a la costa, poden finançar les seves operacions mitjançant el contraban, el tràfic de persones i el comerç d'armes", va prevenir, incidint que "això posa en perill no només als països africans sinó que també augmenta la possibilitat que les amenaces arribin a les costes nord-americanes".
Abans d'arribar als Estats Units caldria passar previsiblement per les illes Canàries, d'aquí el que l'últim informe anual del Departament de Seguretat Nacional (DSN), dependent de presidència del govern, reconegui que "el Sahel s'ha convertit en un epicentre de l'activitat jihadista, afavorida per la inestabilitat institucional i la retirada de les missions internacionals".
Així mateix, el document, consultat per Europa Press, reconeix que JNIM és "l'amenaça terrorista de caràcter jihadista a la regió més important, després de coincidir la intensificació de la seva activitat operativa amb el debilitament de l'activitat contraterrorista governamental, així com per la considerable disminució dels enfrontaments que manté en aquests països" amb la filial d'Estat Islàmic.
LES JUNTES MILITARS, INCAPACES
"Els governs militars d'aquests països estan demostrant no poder seguir el ritme de les operacions de JNIM", subratlla Soufan Center, després d'enumerar la concatenació d'atacs que s'han produït en les últimes setmanes a Mali, l'últim d'ells un atac des de diversos front a l'emblemàtica ciutat de Tombuctú el 30 de maig.
Segons el parer d'aquest centre especialitzat, l'expulsió d'una banda de les forces estrangeres presents als seus territoris --tant europees com nord-americans i en el cas de Mali fins i tot de l'ONU-- i la sortida dels tres països de la Comunitat Econòmica d'Àfrica Occidental (CEDEAO) està passant factura, ja que "ha reduït la capacitat de respostes de seguretat coordinades a nivell regional i la supervisió internacional".
"Desgraciadament, amb la nostra retirada de la regió, hem perdut la nostra capacitat de monitorar a aquests grups terroristes de prop, encara que continuem en contacte amb socis per brindar el suport que puguem", va reconèixer el general Langley.
ÚS DE DRONS I ARSENALS CONFISCATS
D'altra banda, també preocupa l'ús incipient de drons armats a l'hora de perpetrar atacs, ja que donat l'econòmics que aquests resulten els converteixen en una arma molt útil. No obstant això, una de les principals fonts per obtenir armament dels jihadistes no és una altra que els arsenals de les casernes i bases que ataquen.
En les últimes setmanes, JNIM ha donat bon compte d'això en els seus vídeos propagandístics, els quals també han anat millorant en qualitat i en la seva elaboració s'empren drons que permeten mostrar amb tot detall com es desenvolupen els atacs i com els militars solen fugir espaordits davant de l'arribada dels jihadistes.
El fet que puguin atacar des de diversos fronts alhora o dur a terme atacs pràcticament simultanis en diferents punts del país posa de manifest tant la seva capacitat, amb drons, cotxes bomba i fins i tot blindats presos de les forces armades, com la quantitat d'efectius amb què expliquen.
VIOLÈNCIA ESTATAL INDISCRIMINADA
A la deterioració de la seguretat també contribueix, segons Soufan Center, "la violència indiscriminada perpetrada per les forces estatals", els mercenaris russos --abans el Grup Wagner i ara sota les sigles d'Africa Corps-- i "les milícies d'autodefensa, que han rebut suport sistemàtic de l'Estat davant de la seva capacitat limitada per mantenir l'ordre". A tots ells organitzacions com Human Rights Watch (HRW) i Amnistia Internacional els han acusat de cometre greus abusos contra els Drets Humans.
Tal com adverteix l'expert consultat, també s'està explotant la qüestió ètnica. D'una banda, els jihadistes s'aprofiten dels abusos contra la població peul o fulani --a la qual es tendeix a equiparar amb els terroristes-- per engrossir les seves files amb ells, mentre els qui se senten amenaçats per ells se solen unir als grups d'autodefensa, com és el cas dels Voluntaris de Defensa de la Pàtria (VDP) a Burkina Faso.
I finalment, lamenta, està el problema de la falta d'informació. En el cas de Burkina Faso, no se sap el que està passant perquè el Govern intenta per tots els mitjans ocultar-ho, mentre que en el cas de Mali l'exèrcit sí que tendeix a informal, encara que de forma parcial dels atacs que es produeixen i la seva resposta.
A això se sumen potents campanyes de desinformació, darrere de les quals està en molts casos Rússia, ara el principal aliat de les juntes colpistes, en les quals es ven als nous líders gairebé com una mena de déus, en particular en el cas de Traoré, i s'oculta la realitat. Això és més fàcil gràcies a la falta de capacitat crítica d'una població que amb prou feines té accés a informació i no pot contrastar el que se li diu.
