Dos terços del nou legislatiu seran nomenats per comitès electorals, amb l'altre terç designat a dit per Al Shara
MADRID, 5 oct. (EUROPA PRESS) -
Síria ha començat aquest diumenge les seves primeres eleccions després de la caiguda al desembre de 2024 del règim de Bashar al Assad a causa d'una ofensiva llampec de gihadistes i rebels encapçalada per Hayat Tahrir al Sham (HTS), un procés que no comptarà amb un vot directe, ja que dos terços dels triats per a nou Parlament seran nomenats per comitès electorals instaurats per circumscripcions, mentre que el terç restant serà designat a dit pel president de transició, Ahmed al Shara.
Els comicis, que seran celebrats enmig dels esforços de les autoritats de transició liderades per Al Shara --exlíder d'HTS conegut prèviament pel seu nom de guerra, 'Abú Mohamed al Golani'-- per aconseguir suports internacionals, no seran per tant un procés purament democràtic a causa del pes del mandatari en el procediment d'elecció i al fet que no estigui clara la independència amb la qual puguin explicar els citats comitès.
La votació, considerada com un símbol del procés obert després de l'expulsió del poder d'Al Assad, derivarà així en la formació d'una nova Assemblea Nacional integrada per 210 escons a partir dels censos heretats del règim anterior, que ja van ser criticats en el passat per les seves possibles inexactituds i els problemes derivats de l'enorme xifra de refugiats i desplaçats a causa de més de deu anys de guerra civil.
Davant d'aquests problemes, les autoritats de transició han promès salvaguardar una àmplia representació, permetent a més l'entrada d'observadors internacionals, si bé han deixat clar que aquells candidats considerats com a seguidors d'Al Assad o de "organitzacions terroristes" seran apartats de les llistes, un criteri difús que ha fet témer igualment que sigui usat per impulsar a persones properes al nou Executiu.
El Comitè Suprem d'Eleccions --creat igualment pel Govern de transició-- ha anunciat recentment que la votació tindrà finalment lloc a les províncies de Raqqa i Hasaka, parcialment controlades per l'Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (AANES), després d'excloure-les prèviament per motius de seguretat.
D'aquesta forma, hi ha prop de 6.000 col·legis electorals en 50 districtes --una vegada exclosos els de les zones de Sueida i les àrees de l'AANES en els quals no tirarà endavant--, triats per comitès locals designats a partir d'un ventall de candidats, tots els quals es presenten com a independents després de la dissolució dels partits després del derrocament d'Al Assad i sense que fins ara s'hagi obert un procés per al registre de noves formacions.
DUBTES SOBRE LA REPRESENTACIÓ DE DONES I MINORIES
L'organisme ha fixat a més una quota del 20 per cent per a la representació femenina en els comitès, sense que estigui clar si això es traslladarà a la composició del Parlament, entre les suspicàcies sobre el nivell de representació de dones i minories, la qual cosa pot posar sobre les espatlles d'Al Shara la possibilitat d'usar la seva capacitat de nomenament d'un terç dels escons per intentar equilibrar la situació de cara a impulsar una estabilitat política.
Damasc ha defensat el model engegat per erigir el nou organisme legislatiu després de més de 50 anys sota la fèrula de la família A l'Assad --primer entre 1971 i 2000, en la Presidència d'Hafez a l'Assad, i després entre 2000 i 2024 amb el seu fill al capdavant del país--, un període en el qual els comicis van estar marcats per les irregularitats i el pes del Partit Baaz, que va dominar la política siriana durant aquest període, amb una Assemblea Nacional realment sota els designis del president.
En aquest sentit, les eleccions han estat convocades després que l'anterior Assemblea Popular fos dissolta i la creació d'un legislatiu interí a partir d'una Carta de Transició amb l'objectiu d'aprovar noves lleis o derogar les anteriors, en un intent d'estabilitzar la situació política, inclosa l'aprovació al març d'una nova Constitució interina coneguda com a Declaració Constitucional.
Durant els últims deu mesos, les autoritats interines han realitzat esforços públics per intentar rebaixar els dubtes sobre la seva voluntat democràtica --especialment fet el pas gihadista de nombrosos alts càrrecs--, principalment quant al tracte a dones i minories religioses i ètniques del país, sumit en una greu crisi humanitària a causa de la guerra i l'impacte de les sancions internacionals contra Damasc.
Un dels principals focus ha estat tendir ponts amb la comunitat internacional de cara a aconseguir un reconeixement formal i la retirada de les citades sancions, un pas clau per llançar un procés de reconstrucció i signar acords comercials per reactivar l'economia siriana, un procés en el qual el Govern ha tingut un èxit relatiu, si bé les tensions internes segueixen sent palpables i la violència segueix sent recurrent en el dia a dia.
El propi Al Shara va aprofitar el seu recent discurs davant de l'Assemblea General de Nacions Unides per demanar la retirada de totes les sancions i reivindicar que el derrocament d'Al Assad suposa "una oportunitat històrica per a la pau, l'estabilitat i la prosperitat per al país i la regió en el seu conjunt", al mateix temps que va prometre un cop més investigar els abusos i violacions dels Drets Humans en territori sirià.
REPUNT DE LA VIOLÈNCIA
De fet, l'Observatori Sirià per als Drets Humans ha xifrat aquesta setmana en més de 3.900 els civils assassinats al país des de la caiguda d'Al Assad i ha apuntat a "un perillós augment de les massacres i els assassinats ètnics i sectaris en nombroses províncies" des del 8 de desembre de 2024, data de la presa de Damasc per gihadistes i rebels després de la fugida del president amb destinació a Rússia.
La inseguretat i la violència, principalment en zones de majoria drusa, així com l'avanç de tropes d'Israel més enllà de les zones prèviament ocupades en els Alts del Golán, han estat alguns dels principals desafiaments per a Al Shara, qui ha intentat sense èxit resoldre les tensions amb les autoritats kurdes, sense que el principi d'acord signat entre les parts hagi estat engegat fins avui.
De fet, les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), vinculades a l'AANES, han denunciat en nombroses ocasions que grups rebels recolzats per Turquia i alineats amb Damasc han llançat atacs contra les zones sota el seu control i han demanat materialitzar un acord de pau que permeti posar fi als combats i posar la democratització i l'estabilització del país al capdavant de l'agenda política a Síria.
Al Shara, un antic combatent gihadista amb llaços amb Estado Islámico i Al-Qaeda sumit ara en converses amb Israel per a un acord de seguretat, farà front a més als dubtes derivats de les àmplies competències amb les quals explica sota la Declaració Constitucional, amb el risc d'un Parlament buidat de contingut.
El nou legislatiu --que tindrà un mandat de 30 mesos, període en el qual s'espera que s'organitzin unes eleccions amb votació popular real-- podria de fet fer front a problemes per derrocar els decrets d'Al Shara, ja que per a això necessita una majoria de dos terços, enmig dels dubtes sobre el pes creixent del mandatari en els assumptes polítics del país.
Per tot això, l'engegada del nou Parlament és vista com una mica més que una fita política, atès que suposa també una prova sobre la voluntat de les noves autoritats sobre un impuls real del pluralisme i l'activació de reformes que materialitzin, encara que sigui en part, les aspiracions de la població, expressades en l'aixecament popular de 2011 al fil de la 'Primavera Àrab'.
