Les noves autoritats intenten convèncer la comunitat internacional del seu pragmatisme entre temors sobre un conflicte sectari
MADRID, 15 març (EUROPA PRESS) -
El conflicte a Síria compleix aquest dissabte catorze anys des del seu inici, un aniversari que té lloc enmig d'un procés de transició obert després de la caiguda al desembre del règim de Bashar al-Assad a causa d'una ofensiva de jihadistes i rebels i amb prou feines una setmana després d'uns greus incidents de violència a la costa que s'han saldat amb centenars de civils assassinats, molts d'ells membres de la minoria alauita, a la qual pertany l'exmandatari.
El conflicte va esclatar com a conseqüència de la repressió per part de les forces de seguretat de les protestes prodemocràtiques al fil de la Primavera Àrab, en les quals els participants exigien una reforma política i social davant de l'autoritarisme d'Al-Assad, que el 2000 va succeir el seu pare, Hafed al-Assad, que havia liderat el país des del 1971.
El desplegament de seguretat per aixafar les protestes, que en altres països havien provocat la caiguda de règims com els de Tunísia i Egipte, es va veure seguit per la creació de milícies opositores, algunes integrades per desertors als quals es van sumar persones que van prendre les armes enfront d'Al-Assad.
L'expansió de les hostilitats, que en un primer moment no van tenir caire sectari, va adoptar una dimensió religiosa impulsada pel president, que va associar els rebels amb jihadistes sunnites enfrontats a la minoria alauita, que controlava la cúpula del govern i les forces de seguretat.
En aquest context, l'Exèrcit Lliure Sirià (ELS), una coalició de rebels integrada principalment per desertors de l'exèrcit, va anar perdent pes davant de la incapacitat d'obrir un front diplomàtic per posar fi a la guerra, en la qual les autoritats van recórrer a l'ús d'armament químic.
AUGMENT DE LA INFLUÈNCIA ISLAMISTA
Amb el pas del temps, els grups islamistes van començar a guanyar pes, especialment el Front Al-Nusra, branca d'Al-Qaeda, i Estat Islàmic que el 2014 va declarar un califat a parts de l'Iraq i Síria després d'una ofensiva llampec des de territori iraquià, fets que van afeblir encara més a les milícies laiques i revolucionàries.
Aquesta situació, juntament amb la reculada de les forces governamentals, van derivar en una intervenció de Rússia el 2015 per apuntalar les tropes de Damasc, defensades per l'Iran, en un reflex d'una guerra que s'havia convertit en una lluita entre països de la regió i de fora per mantenir la seva influència.
Estat Islàmic va acabar perdent els seus territoris a Síria a causa dels enfrontaments amb el Front Al-Nusra i altres grups islamistes aliats --aglutinats a Hayat Tahrir al-Sham (HTS) i liderats per Abu Mohammad al-Julani-- i l'ofensiva de les kurdes Forces Democràtiques Sirianes (FDS), la qual cosa va acabar per deixar el país dividit en esferes d'influència.
Així, les autoritats kurdes van declarar una semiautonomia a les zones del nord i el nord-est, amb els rebels i islamistes al capdavant de la província d'Idlib (nord-oest) i parts d'Alep i Hama, amb les forces governamentals en un control fràgil d'altres zones.
La congelació dels fronts va portar a països de la regió a considerar que Al-Assad havia aconseguit capejar el conflicte, la qual cosa va derivar en un procés de reintegració de Damasc en organismes internacionals, interpretat com una victòria per al règim i els seus aliats.
No obstant això, aquest cicle va quedar trencat al novembre del 2024, quan HTS i grups rebels van llançar una ofensiva que va provocar el ràpid col·lapse assadista, que va provocar la caiguda d'Al-Assad i l'ascens al poder d'Al-Golani, que va passar a fer servir el seu nom real, Ahmed al-Sharaa, i a presentar-se com un líder pragmàtic, malgrat el seu passat jihadista.
TRANSICIÓ I DUBTES
D'aquesta manera, les forces d'Al-Golani van tancar més de 50 anys de dinastia dels Al-Assad, un fet aplaudit en general per la comunitat internacional, si bé existeixen dubtes sobre la direcció que pugui assumir ara el país, especialment quant a dones i minories.
Al-Sharaa ha fet servir els seus discursos per presentar la seva arribada al poder com un triomf de la revolució, si bé els grups que van dirigir l'ofensiva estan lluny de les idees que van impulsar als revolucionaris el 2011, encara que la realpolitik està portant al fet que aquests grups busquin un encaix en la nova realitat.
Així, les autoritats interines han emès declaracions garantint que es respectaran els drets civils i s'iniciarà una democratització, tal com demana la comunitat internacional, que s'ha afanyat a establir relacions amb el nou govern.
Aquesta via política s'ha vist materialitzada en l'anunci de la dissolució de les diverses faccions armades per crear un exèrcit unificat, les crides a membres de l'antic règim a entregar-se a canvi d'una amnistia i la promulgació d'una declaració constitucional que, no obstant això, ha generat suspicàcies en posar la jurisprudència islàmica com a "principal" font per al sistema legal del país.
A més, l'acord entre les autoritats i les FDS --braç armat de l'Administració Autònoma del Nord i l'Est de Síria (AANES)-- per a la seva integració en el nou estat i garantir els drets dels kurds sembla tancar el risc de conflicte intern.
CONFLICTE I CRISI HUMANITÀRIA
Per contra, la violència a gran escala registrada a finals de la setmana passada després d'una sèrie d'atacs per part de la milícia assadista Brigada Escudo Costaner --dirigida per Muqdad Fatiha, un antic comandant de la Guàrdia Republicana-- contra les noves forces de seguretat, va portar a Damasc a llançar una operació "a gran escala" a les províncies de Latakia i Tartús que va derivar en matances de civils.
L'Observatori Sirià per als Drets Humans ha elevat a prop de 1.400 els civils assassinats, mentre que Al-Sharaa ha promès que "no hi haurà ningú per sobre de la llei", després que els Estats Units va atribuir aquests fets a "terroristes islamistes radicals".
La situació és un reflex de la precària situació en aquesta nova etapa i el risc potencial d'una major deterioració entorn de línies sectàries, la qual cosa podria sumir Síria en un conflicte similar al que s'ha desencadenat a l'Iraq després de la invasió nord-americana del 2003, especialment davant de les enormes necessitats humanitàries de la població per la crisi econòmica i la falta d'oportunitats laborals.
En aquest sentit, World Vision ha alertat recentment que els catorze anys de guerra han causat "profundes ferides emocionals i psicològiques" als nens sirians. "Sense una intervenció urgent, correm el risc de perdre tota una generació pels efectes a llarg termini del trauma i la desesperació", ha dit el director de Resposta per a Síria de l'ONG, Emmanuel Isch.
En aquesta línia, el director per a Síria del Consell Noruec per als Refugiats (NRC), Federico Jachetti, ha afirmat que les turbulències i la falta d'inversions limiten la capacitat de la població per recuperar-se i ha apuntat a "una crisi de liquiditat i poder adquisitiu" que arriba ja a nivells que "toquen fons".
"Observem una precària tendència al mercat, en què la família siriana mitjana encara no es pot permetre comprar aliments i altres articles essencials, fins i tot quan els preus baixen", ha manifestat, abans d'explicar que "Síria necessita inversions que defensin les petites empreses i generin oportunitats d'ocupació en projectes com els de reparació d'infraestructura civil".
El mateix Al-Sharaa ha fet crides a la tornada de milions de refugiats de cara a impulsar aquesta nova etapa, si bé la crisi i la falta d'oportunitats està provocant que molts optin ara com ara per no tornar, especialment davant de la incertesa a nivell polític i el risc que el conflicte repunti en el futur pròxim.
