MADRID, 3 febr. (EUROPA PRESS) -
La líder del partit Sinn Féin per a Irlanda del Nord, Michelle O'Neill, es disposa a convertir-se en la primera cap del govern autonòmic nord-irlandès des que es van instaurar les institucions pròpies com a conseqüència del procés de pau en el que el mateix partit republicà ha qualificat de fita "històrica".
"Aquest és un dia històric. Va del futur. Va de treballar pels treballadors i les famílies, de crear noves oportunitats que garanteixin que els nostres fills i néts puguin fer realitat els seus somnis i ambicions vitals", ha destacat O'Neill en un missatge publicat a la xarxa social X.
O'Neill ha assegurat que serà "la ministra principal de tots" per aconseguir un "canvi positiu per a tothom, col·laborar amb altres per aconseguir avanços socials amb un esperit de respecte, cooperació i igualtat".
El Partit Democràtic Unionista (DUP), conservador i probritànic, ha anunciat la seva disposició a entrar en un govern de coalició amb el Sinn Féin com els que han estat governant Irlanda del Nord des de la instauració de les institucions autonòmiques, amb la diferència fonamental que en aquesta ocasió serà el Sinn Féin i no els unionistes qui ocupin el màxim càrrec executiu atès que, per primer cop, va ser la força més votada en les eleccions nord-irlandeses del 5 de maig del 2022.
El primer pas serà aquest mateix dissabte, quan es triï la Presidència de l'Assemblea d'Irlanda del Nord al parlament regional. Posteriorment, es triarà la cap de Govern, i tot apunta a O'Neill, mentre que el DUP haurà de nomenar el seu 'número dos', un nom que de moment es desconeix.
Els unionistes es van negar a participar en un govern de coalició amb els republicans en protesta pel mecanisme comercial instal·lat després del Brexit, que deixava Irlanda del Nord amb caràcter general dins del mercat comú europeu, mentre que les mercaderies de Gran Bretanya eren sotmeses a controls duaners.
La solució ha estat un model mixt que permet l'entrada lliure de mercaderies de Gran Bretanya, tot i que amb inspeccions puntuals basades en un criteri dels serveis secrets per risc alimentari o de seguretat.
