Les presidencials tenen lloc després que el Constitucional va rebutjar la proposta d'enviar la votació a desembre i entre denuncies opositores contra Sall
MADRID, 24 març (EUROPA PRESS) -
Senegal celebra aquest diumenge unes controvertides presidencials enmig d'una greu crisi política a causa de la repressió contra l'oposició i la decisió del president sortint, Macky Sall, d'ajornar aquest febrer la votació, la qual cosa va portar el Constitucional a anul·lar la proposta de desembre com a data alternativa i a forçar que tinguessin lloc abans de la fi del seu mandat, a principis d'abril.
La decisió d'ajornar les eleccions ha elevat encara més la tensió al país, considerada fins fa poc com una de les democràcies més estables a l'Àfrica occidental, una regió marcada durant les últimes dècades per una sèrie de cops d'estat militars i fins i tot guerres civils.
L'ajornament, considerat per l'oposició com un intent de Sall d'aferrar-se al càrrec, va ser anul·lat posteriorment pel Consell Constitucional, si bé això no ha acovardit els opositors a l'hora de denunciar que les autoritats han sobrepassat les seves funcions en nombroses ocasions durant els últims anys, inclosa la detenció i empresonament de destacades figures opositores i que fossin desqualificats dels comicis.
Sall, que ja ha complert els dotze anys dels dos mandats que contempla com a màxim la Constitució senegalesa, ha defensat en tot moment les seves accions i ha afirmat que mai no es va plantejar continuar més enllà del seu mandat, inclosa la seva promesa de no tornar a concórrer a les urnes quan l'oposició l'acusava de sospesar aquesta possibilitat i fins i tot d'abandonar el lloc i deixar un buit de poder si les eleccions tenien lloc després del 2 d'abril.
L'absència del mandatari sortint en les paperetes ha portat el seu partit, el Partit Aliança per la República (ARP) a apostar pel primer ministre, Amadou Ba, com a candidat a la Presidència, un polític que representa una imatge de continuïtat i que, no obstant això, ha generat discrepàncies en el si de la seva pròpia formació pels dubtes sobre el suport popular que té.
Ba tindrà Bassirou Diomaye Faye --del PASTEF, dissolt per les autoritats-- com a principal rival, atès que compta amb el suport del líder opositor del país, Ousmane Sonko, que no s'ha pogut presentar per estar condemnat per "corrupció de la joventut" després d'un polèmic cas per suposada violació --càrrecs dels quals va ser absolt--. Tant Sonko com Faye van ser alliberats de la presó la setmana passada en el marc d'una amnistia aprovada per Sall després d'un procés de diàleg nacional, mesura vista com un intent del president de calmar els ànims de cara a les eleccions.
Sonko, líder del PASTEF i alcalde de la ciutat de Ziguinchor, és una figura popular al país per les seves crítiques a les elits i les seves promeses als joves sobre ocupació i un futur millor, per la qual cosa ha recaptat un important planter de vots en aquest grup, malgrat les crítiques contra ell des de diversos sectors pel que descriuen com unes tàctiques populistes per intentar aconseguir el poder.
A més de Sonko, Karim Wade, fill de l'expresident Abdoulaye Wade, ha estat un altre dels polítics als quals han rebutjat la candidatura, una decisió que, precisament, va estar darrere l'ajornament electoral, atès que el Parlament va aprovar una investigació entorn de la decisió del Constitucional, la qual cosa va forçar l'ajornament fins al final de la perquisició. La formació de Wade, el Partit Democràtic Senegalès, va anunciar divendres el seu suport a Faye en les eleccions.
Per la seva banda, juntament amb les candidatures de Ba i Faye destaquen les d'Idriss Seck, que va ser primer ministre fa prop de dues dècades --i posteriorment destituït i empresonat per corrupció--, i l'exalcalde de Dakar Khalifa Sall, una destacada figura opositora. Entre els 19 candidats --dos dels quals s'han retirat durant els últims dies-- tan sols hi ha una dona, Anta Babar Ngom, una empresària de 40 anys que ha promès crear un milió de llocs de treball i obrir un banc per donar suport a la independència econòmica de les senegaleses.
Malgrat les destacades absències, aquesta xifra de candidats és la més elevada en la història del Senegal, que celebra per primer cop unes presidencials en les quals el mandatari en el càrrec no es presenta a les urnes.
DETERIORACIÓ DEMOCRÀTICA
Les eleccions tenen lloc, a més, en el marc de les alarmes per la deterioració de la qualitat de la democràcia al Senegal després de les protestes i disturbis que s'han succeït des del 2021 per la primera detenció de Sonko, acusat de violació.
Els seguidors de Sonko han acusat les autoritats d'instrumentalitzar l'aparell judicial per perseguir els seus crítics, unes denúncies que han anat a l'alça per la repressió d'aquestes mobilitzacions i la percepció d'una deriva de Sall cap a una política d'una creixent línia dura al país, considerat fins fa poc com una aposta d'estabilitat.
El pic d'aquesta crisi va tenir lloc el 2023, quan s'especulava amb la possibilitat que el president es presentés a un tercer mandat --prohibit per la Constitució-- i això va derivar en unes mobilitzacions, la repressió de les quals es va convertir en la crisi política més rellevant des de la independència de França el 1960.
L'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) ha denunciat en diversos informes un ús excessiu de la força, inclòs l'ús de foc real, per dispersar les manifestacions el març del 2021, el juny del 2023 i el febrer del 2024, amb més de 40 morts i prop de mil detinguts durant els últims anys, inclosos periodistes i activistes.
Per la seva banda, relators de l'ONU van reclamar aquesta mateixa setmana a les autoritats que garanteixin que els partits, periodistes i activistes puguin exercir les seves llibertats d'associació, assemblea i expressió durant el període electoral i van aplaudir l'alliberament de més de 500 detinguts --inclosos Sonko i Faye-- com a part de l'amnistia.
"Demanem a les autoritats que respectin les llibertats fonamentals per a un procés democràtic inclusiu i significatiu i que posin fi a les restriccions sobre les llibertats públiques al país durant els últims anys", van recalcar.
CRISI ECONÒMICA
A aquesta situació, s'hi suma l'aprofundiment de la crisi econòmica al Senegal, que ha portat centenars de senegalesos a aventurar-se en travessies amb embarcacions precàries per intentar arribar a les costes de les illes Canàries a través de l'oceà Atlàntic. De fet, l'OIM destaca que, si bé el país ha estat tradicionalment un important país de destinació per als migrants a l'Àfrica occidental, durant els últims anys s'ha convertit també en un país de trànsit i de sortida.
El país, on viuen 16,7 milions de persones, ha patit diversos xocs econòmics des del 2020, primer a causa de la pandèmia del coronavirus i després per la invasió russa d'Ucraïna, la qual cosa ha provocat un augment dels preus dels aliments i l'energia, per la qual cosa s'ha reduït el creixement del PIB, segons recull el Banc Mundial.
L'organisme posa l'accent en què aquesta situació, sumada a les interrupcions en la cadena de subministraments i l'augment de la incertesa han "deprimit" la inversió privada, la qual cosa ha causat un augment de la inflació des de principis del 2022 que va arribar al punt més alt en dècades al novembre d'aquest passat any, data des de la qual s'ha anat reduint.
Per això, les eleccions figuren com un punt d'inflexió per al país --que fins ara ha travessat tres traspassos pacífics de poder-- per fer passos cap a resoldre la crisi política i econòmica i reconfigurar-se com la principal democràcia en aquesta zona del continent africà.
