Actualitzat 27/10/2020 10:43 CET

El Senat dels EUA confirma el nomenament de la jutgessa Amy Coney Barrett

Amy Coney Barrett compareix en la Comissió de Justícia del Senat.
2020 GETTY IMAGES / POOL

La senadora republicana, Susan Collins, ha votat en contra de la nominació

Els demòcrates del Senat denuncien que Trump només ha elegit qui ha promès "posar fi" a la llei d'atenció mèdica

MADRID, 27 oct. (EUROPA PRESS) -

No hi ha hagut sorpreses i el Senat dels Estats Units ha confirmat la jutgessa Amy Coney Barrett com a membre del Tribunal Suprem, i assegura així una majoria conservadora de 6-3, que el Partit Demòcrata tem que suposi que s'elimini l'Obamacare, a més de la reculada en altres afers de drets socials.

La votació d'aquest dilluns al Senat, que va acabar amb 52 vots a favor i 48 en contra, ha confirmat que Barrett accedirà al Suprem menys de 40 dies després de la mort de la magistrada progressista Ruth Bader Ginsburg.

El Partit Demòcrata ha criticat la celeritat d'aquests terminis, perquè consideren que la candidatura s'ha gestat poc abans de les eleccions del proper 3 de novembre i la Casa Blanca no ha jugat net.

El mes passat, el candidat demòcrata Joe Biden va qualificar d'"abús de poder" la nominació de Barrett, perquè s'esperava que es dugués a terme després de les presidencials, i considera que l'administració Trump demana al Suprem que posi fi a l'Obamacare enmig de la crisi del coronavirus.

El Partit Demòcrata ha assenyalat aquestes darreres setmanes la "hipocresia" que els republicans han mostrat en aquest cas perquè el 2016 el Senat, de majoria republicana, va bloquejar que es nomenés Merrick Garland per ocupar la vacant del Suprem després de la mort d'Antonin Scalia quan era any electoral.

Barrett, que va treballar a les ordres de Scalia, ha insistit aquestes setmanes en les sessions al Senat que és independent i ha mirat de desvincular-se de la figura del seu mentor ultraconservador.

"No faria o no estaria d'acord necessàriament amb tot el que ha dit el jutge Scalia", va dir Barrett en la tercera sessió del passat 14 d'octubre, després que el dia abans es declarés "no hostil" a l'Obamacare.

Barrett és el tercer nomenament que ha fet el president, Donald Trump, per al Suprem. Des de Ronald Reagan (1981-1989), que va nomenar el jutge Scalia el 1986, cap inquilí de la Casa Blanca no havia proposat tants candidats per a l'alt tribunal nord-americà.

La majoria que els republicans tenen al Senat ha estat suficient per confirmar la jutgessa Barrett, per la qual cosa la votació ha estat un simple tràmit, i malgrat que aquestes setmanes algunes senadores republicanes hi han mostrat disconformitat, només Susan Collins hi ha votat en contra.

Finalment, Barrett ha tingut l'objecció dels 45 demòcrates del Senat, dos dels independents i la de Collins. La senadora per l'estat de Maine ha considerat inadequat que la nominació s'hagi produït poc abans de les presidencials i ha recordat que els republicans van rebutjar que Obama nomenés el jutge Merrick Garland abans dels comicis del 2016.

"Aquest nomenament és part d'un esforç de dècades per conduir els tribunals cap al camí d'assolir a través dels tribunals el que els republicans no podrien assolir mai a través del Congrés", ha afirmat el líder dels demòcrates al Senat, Chuck Summer.

"El president Trump va prometre que només elegiria els jutges que 'donin per acabada' la nostra llei d'atenció mèdica", ha escrit Summer a Twitter, que ha remarcat que la principal por dels demòcrates en una deriva conservadora al Suprem és que impliqui restriccions en matèries com l'avortament, les llibertats de la comunitat LGTBI, o més laxitud en les polítiques del control d'armes.

Contador

el més llegit

  1. 1

    Coronavirus.- Barcelona adapta el pla d'actuació municipal per donar resposta a la crisi

  2. 2

    Abascal exigeix a Catalunya unes eleccions "en llibertat i igualtat de condicions" per a Vox

  3. 3

    La presó de Brieva proposa per unanimitat concedir el tercer grau a Urdangarin

  4. 4

    Una dona accepta quatre mesos de presó per apunyalar el seu fill a Lleida

  5. 5

    Torrent diu que la lluita contra la violència masclista és "un deure inexcusable dels homes"

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés