Actualitzat 14/06/2014 12:29

Santos i Zuluaga encaren una renyida lluita per la presidència

Juan Manuel Santos y Oscar Ivan Zuluaga
COLPRENSA

El preacord sobre víctimes i la incorporació de l'ELN aplanen el camí a Santos

BOGOTÀ, 14 juny (EUROPA PRESS) -

El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i el candidat 'uribista', Óscar Iván Zuluaga, encaren la segona volta de les eleccions presidencials que se celebra aquest diumenge en una situació d'empat tècnic que es resoldrà amb la decisió que els colombians prenguin sobre com acabar amb el conflicte armat vigent des de fa més de mig segle.

Els últims sondejos sobre intenció de vot col·loquen Santos i Zuluaga en una ajustada carrera cap a la Casa de Nariño, ja que atorguen a cadascun entre un 38 i un 43 % dels sufragis, amb entre un 3 i un 6 % d'indecisos, el que indica que la lluita per la presidència es resoldrà per un grapat de vots.

Lluny d'augmentar la seva bretxa, com esperaven els seus equips de campanya electoral, que s'han transformat en aquestes dues setmanes, els candidats presidencials han igualat encara més les seves posicions des de la primera volta, celebrada el passat 25 de maig, en què Zuluaga es va imposar a Santos amb un 29 front a un 25 % dels vots.

En un intent per aconseguir una lleu avantatge sobre el contrincant, tots dos van cortejar els perdedors d'aquesta primera volta. El resultat ha estat que la líder conservadora Marta Lucía Ramírez va abonar Zuluaga, mentre que l'esquerrana Clara López ha donat suport a la continuïtat del procés de pau amb Santos. L'aspirant ecologista, Enrique Peñalosa, va decidir no donar instruccions als seus votants sobre a qui elegir en aquest comicis.

Aquest repartiment virtual de vots va deixar els marcadors en la mateixa situació, el que va obligar tots dos a apujar les seves apostes. El primer a fer-ho ha estat Zuluaga que, després de criticar ferament a Santos per "vendre" el país a "els terroristes" de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i anunciar que suspendria el procés de pau així que va arribar a la presidència, ha anunciat que seguiria les negociacions a l'Havana amb "unes condicions clares".

Zuluaga va justificar aquest gir radical en la seva posició sobre el procés de pau amb les FARC dient que està "buscant la presidència", pel que ha d'"obrir l'espai a sectors molt importants que representen milions de colombians". "Estic segur que els meus electors en primera volta ho entenen", ha dit.

Santos, per part seva, ha llançat el seu ultimàtum en l'última setmana de campanya electoral. D'una banda, ha anunciat la firma d'un acord marc amb les FARC sobre un dels temes més controvertits del procés de pau: la reparació a les víctimes, el que facilitarà enormement que el diàleg conclogui amb èxit.

D'altra banda, ha revelat que des del mes de gener passat el Govern està immers en "una fase exploratòria de converses" amb l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) -- la segona guerrilla colombiana -- amb l'objectiu d'acordar les condicions i l'agenda d'una eventual taula de negociacions.

Santos ja ha avançat que, si els contactes preliminars amb l'ELN arriben a bon port, es desenvoluparà un procés de pau "integral". "El conflicte és només un i, per això, el procés per posar final al conflicte és només un. No pot haver dos models de desistiment d'armes", ha explicat.

DUES FÓRMULES DIFERENTS PER LA PAU

Així, sembla clar que serà l'anhelada pau el que decantarà el vot dels colombians per un o un altre candidat, trencant amb això l'empat per apostar per una fórmula concreta per tancar al capítol més sagnant de la història de Colòmbia, que ha deixat al voltant de 300.000 víctimes.

La via de Santos és de sobres coneguda. El president va deixar clar fa dos anys, quan van començar les converses amb les FARC, que les negociacions es regeixen pel principi que "res està acordat fins que tot estigui acordat", fet que suposa que fins a la firma de l'acord final, cap dels assoliments és vinculant.

Les claus de la pau de Santos passen pels punts que integren l'agenda de negociacions: desenvolupament agrari i rural, participació política, cultius de drogues il·lícites --sobre els quals ja s'ha arribat a un acord--, reparació a les víctimes, desistiment de les armes i ratificació de l'acord final.

La de Zuluaga, en canvi, es mou en l'ambigüitat, potser perquè el candidat 'uribista' ha centrat els seus esforços a fer un exercici de pedagogia per conjugar les seves sonades crítiques a Santos per dialogar amb les FARC amb la promesa electoral de la pau.

L'aspirant de Centre Democràtic ha dit que només seguirà amb el procés si les FARC declaren un alto el foc unilateral, i ha asseverat que només signarà una pau que impliqui lliurament d'armes i la garantia que els guerrillers seran jutjats pels delictes comesos i quedaran exclosos de la vida política.

ESCÀNDOLS POLÍTICS

Els últims anuncis sobre el procés de pau amb les guerrilles colombianes han desplaçat a un segon pla els escàndols polítics que van esquitxar les dues campanyes electorals durant la primera volta i que fins i tot van aconseguir eclipsar les negociacions amb les FARC a l'Havana.

Santos, a qui totes les enquestes inicials situaven en un segon mandat, va perdre, entre d'altres coses, a causa de les acusacions del que fóra el seu padrí polític, l'expresident Álvaro Uribe, sobre el suposat finançament de la seva primera campanya electoral, el 2010, amb diners procedents del narcotràfic.

Zuluaga, per part seva, s'ha vist immers en una trama d'espionatge als negociadors del Govern i les FARC. Tot i que al principi va negar qualsevol vinculació, un vídeo en el qual apareix rebent explicacions del pirata informàtic que va interceptar les comunicacions del procés de pau, ha confirmat la seva implicació en aquest escàndol.

POQUES DIFERÈNCIES

Més enllà del procés de pau, el fet cert és que són poques les diferències entre Santos i Zuluaga, amb un passat polític que apareix vinculat a Uribe, per al que van exercir de ministres de Defensa i d'Hisenda, respectivament.

En matèria de drogues, el president ha evolucionat en els últims anys fins a ser un dels líders regionals que consideren necessari, com a mínim, debatre sobre noves formes de combat al narcotràfic, entre les quals hi ha, la legalització de les anomenades drogues toves. L''uribista', per contra, assumeix la posició estatunidenca de continuar amb la lluita armada.

Un altre dels punts de discòrdia trasllada la batalla a l'àmbit social. Mentre que Santos ha adoptat una posició neutral en els matrimonis homosexuals, deixant la decisió final en mans de jutges i notaris, el que ha provocat una tremenda inseguretat jurídica, Zuluaga, de conviccions profundament catòliques, és un ferm detractor de les unions gais.

Aquí acaben les seves diferències ideològiques, ja que tots dos són hereus de la doctrina neoliberal que ha multiplicat els Tractats de Lliure Comerç subscrits per Colòmbia --el més important amb els Estats Units-- i ha batut rècord en inversions estrangeres, convertint la colombiana en una de les economies més pròsperes de la regió.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés