Publicat 21/01/2024 11:48

Rússia commemora en silenci el centenari de la mort de Lenin, reduït ara a nostàlgia comunista

Mausoleu de Lenin a la Plaa Vermella de Moscou
Europa Press/Contacto/Str

MADRID 21 gen. (EUROPA PRESS) -

Rússia commemora aquest diumenge el centenari de la mort de Vladímir Lenin en línia amb els recordatoris dels últims anys al líder comunista: en silenci i des del distanciament marcat per l'actual dirigent del país, Vladímir Putin, que en el seu moment va assenyalar la doctrina de la "revolució global" defensada pel líder bolxevic com "la bomba atmica" que acabaria destruint "l'edifici rus".

Vladímir Lenin va morir el 21 de gener del 1924 a l'edat de 53 anys a la seva residncia de Gorki a la regió de Moscou, sense instruccions escrites sobre el mtode i el lloc del seu enterrament. Al cap de pocs dies de la seva defunció, i vista la voluntat popular, els dirigents sovitics van comenar els plans per embalsamar el cadver de Lenin a llarg termini. El mausoleu és, des del 1990, patrimoni mundial de la UNESCO i el visiten aproximadament 450.000 persones cada any, segons va estimar el 2017 el comandant del Kremlin, Sergey Khlebnikov.

No obstant aix, malgrat aquesta rellevncia popular, Putin ha redut Lenin a un mer exercici de debat sobre el lloc de reps definitiu de les seves restes mortals. El 2019, el president rus es va pronunciar sense gaire inters sobre l'assumpte. "Em sembla que s'hauria de quedar on és, més que res perqu encara hi ha prou gent que vincula la vida i el destí a certs esdeveniments del passat", va manifestar abans de canviar de tema. "Millor no donar-hi gaires voltes. Per a qu? El que hem de fer és mirar cap al futur", va afegir en uns comentaris, recollits per l'agncia TASS.

De moment no hi ha previstos més esdeveniments commemoratius que el recordatori organitzat pel Partit Comunista de Rússia per a aquest diumenge vinent al mausoleu de Lenin a les 11.30 (hora local), on diputats i líders del partit dipositaran corones de flors davant la mmia del líder bolxevic. Ser una celebració que comptar amb el beneplcit implícit de Putin, que ha decidit no enfadar els nostlgics i els simpatitzants d'un partit que a dia d'avui és la segona fora a la Duma de Rússia, si bé a una enorme distncia de la Rússia Unida de Putin.

El 2016, el periodista Mijail Zigar va explicar a 'The Guardian' aquesta posició ambivalent: "Realment no existeix una posició oficial del Kremlin sobre aquesta qüestió, ats que no es poden identificar amb Lenin perqu era un revolucionari, com tampoc existeix una narrativa oficial sobre el que va passar el 1917. És massa difícil i és massa complex, per entenen que és important de cara a la formació de la conscincia nacional russa tal com l'entenem avui".

Així, "Putin vol evitar qualsevol decisió que acabi encoratjant unes forces que no pugui controlar", va explicar el 2017, durant el centenari de la Revolució d'Octubre, a l'emissora internacional nord-americana Radio Free Europe l'experta Anna Arutunian, autora del llibre 'La Mística de Putin'. "En moments tan emocionals com aquests una mala decisió podria repercutir en un increment del suport al Partit Comunista", va afegir.

No obstant aix, Putin no sol desaprofitar l'oportunitat de manifestar la seva radical oposició al concepte d'estructura nacional abanderat per Lenin, que va apostar per la concessió del mateix rang jurídic a totes les repúbliques sovitiques. "Tenia moltes idees sobre l'autonomia de les regions i és veritat que governar d'acord a les teves idees és correcte, per sempre quan aquesta idea doni els resultats adequats, i aquesta idea és la que va acabar desembocant en la caiguda de la Unió Sovitica", va declarar el president el 2016.

"Les fronteres es van definir de manera absolutament arbitrria i no sempre justificada", va argumentar, abans de posar específicament el cas d'Ucrana com a exemple. "La regió del Donbs va ser transferida a Ucrana sota el pretext d'incrementar-hi el percentatge de proletariat per reforar el suport social: aix va ser un autntic contrasentit", va afegir. Amb tot, Putin també va afirmar en aquell moment que no tenia cap tipus de rebuig al Partit Comunista de la Unió Sovitica. "El meu carnet és en algun lloc. No és que fos un comunista per ideologia, per tampoc no ho vaig ser per obligació", va exposar.