181256.1.260.149.20130408142257
Margaret Thatcher, ex primer ministro británico - SIMON KREITEM / REUTERS
LONDRES, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
L'exprimera ministra britànica Margaret Thatcher ha mort aquest dilluns als 87 anys d'un infart cerebral, segons ha informat el seu portaveu, Lord Bell. "Amb gran tristesa, Mark i Carol Thatcher han anunciat que la seva mare, la Baronessa Thatcher, ha mort pacíficament aquest matí després d'un infart cerebral", ha declarat el portaveu, citat per SkyNews.
La 'Dama de Ferro' va exercir de primera ministra entre 1979 i 1990, després de guanyar tres eleccions consecutives. Va ser l'única dona que va presidir un govern en la història del Regne Unit i la persona que més anys va desenvolupar el càrrec des de principis del segle XIX.
Nascuda el 1925 a Grantham, una petita ciutat del nord-est d'Anglaterra, passarà a la història com una de les figures polítiques més influents del segle XX, tant per la seva condició de primera dona cap de Govern en una potència europea com per unes contundents polítiques neoliberals que li van fer guanyar-se el sobrenom de 'Dama de Ferro'.
Margaret Thatcher, filla d'un botiguer, va créixer en una família vinculada a la política local. Va treballar com investigadora química després d'estudiar a la Universitat d'Oxford, però aviat va reorientar la seva carrera per convertir-se en advocada i iniciar un camí en el Partit Conservador.
La llavors Margaret Hilda Roberts --es va canviar el cognom després de casar-se el 1951 amb l'empresari Denis Thatcher-- va aspirar per primera vegada a un càrrec públic a les eleccions del 1950. Es va convertir en la dona més jove de tot el país a presentar-se per a un escó a la Cambra dels Comuns, però no va aconseguir imposar-se en el bastió laborista de Dartford.
Tampoc ho va fer un any després, quan va tornar a presentar-se, però va reduir l'avantatge que tenia fins aleshores el partit rival a Dartford i va guanyar notorietat pública.
La seva oportunitat definitiva en política li va arribar el 1959, data en la qual es va imposar per la circumscripció de Finchley i va aconseguir un escó que no deixaria fins al 1992.
Ja en la Cambra dels Comuns, Thatcher va començar a ocupar llocs de responsabilitat dins de les files 'tories' i entre 1964 i 1970 va exercir diferents llocs dins del gabinet alternatiu que mantenia en l'oposició el llavors líder conservador, Edward Heath.
L'arribada de Heath al poder, el 1970, va suposar també l'entrada de Thatcher en el Govern com a ministra d'Educació. La derrota a les eleccions celebrades quatre anys després va marcar un punt d'inflexió al fins aleshores estable panorama conservador i Thatcher va decidir enfrontar-se amb Heath pel lideratge del partit.
Tot i que molts companys de formació donaven per segura la victòria de l'antic 'premier', va ser Thatcher qui es va imposar i qui va passar a liderar el partit. La renovació 'tory' va culminar el 1979 amb la victòria del partit en els comicis generals.
'DAMA DE FERRO'
Thatcher va iniciar llavors un mandat que revalidaria fins a dues vegades i que li va permetre liderar el Govern britànic fins al 1990. Aquests més d'onze anys en el poder representen una fita en la política del Regne Unit del segle XX, acostumada a primers ministres menys duradors.
Aquests onze anys no només van suposar una etapa clau en la història britànica, sinó també per a la vida de Thatcher, que va recollir el bastó de comandament com la primera dona que assumia el principal càrrec polític del país i el va deixar ja per sempre lligada al sobrenom de 'Dama de Ferro', tal com la van batejar els soviètics.
El malnom reflecteix la seva mà ferma en la presa de decisions i la seva defensa fèrria de polítiques liberals com la privatització d'empreses estatals, la reforma dels sindicats, la reducció d'impostos i la rebaixa de la despesa social.
D'una banda, va aconseguir reduir la inflació però, per una altra, no va saber contenir la desocupació, que va augmentar dràsticament durant els seus anys en el càrrec.
En matèria de política exterior, dels governs Thatcher destaquen la victòria el 1982 de les Forces Armades britàniques front a l'Argentina per la sobirania de les illes Malvines i la pròxima relació que va mantenir amb el president estatunidenc, Ronald Reagan, amb qui compartia l'animadversió pel comunisme.
L'arribada de Mikhaïl Gorbatxov a l'URSS va suposar, tot i això, una obertura de Thatcher a Moscou, fins al punt que el 1984 va invitar el líder soviètic al Regne Unit i li va oferir col·laboració a canvi de reformes.
El 1984, la primera ministra va sobreviure a un atemptat de l'IRA que tenia per objectiu la cimera del Partit Conservador celebrada a Brighton.
DUES REELECCIONS
La victòria en les Malvines i la divisió dels laboristes va ajudar Thatcher a imposar-se a les eleccions generals del 1983, un èxit que va reeditar quatre anys després, el 1987.
Tot i això, conforme passaven els anys, el carisma de Thatcher va quedar eclipsat per unes polèmiques iniciatives que no van agradar fins i tot a membres del seu propi partit.
Entre les seves decisions més controvertides figura el 'poll tax', un tribut local que obligava a tots a contribuir de la mateixa manera i que va generar importants disturbis socials, i la seva oposició a una integració més forta a Europa.
Pressionada pel seu partit, Thatcher va dimitir el novembre del 1990, després de la qual cosa John Major es va convertir en líder 'tory' i primer ministre.
