El mandatari, en el poder des de fa tres dècades, s'enfronta a dos candidats de poc pes després que s'apartar diverses figures opositores
MADRID, 14 jul. (EUROPA PRESS) -
La població de Ruanda està cridada aquest dilluns a les urnes per a unes eleccions generals en les quals l'actual mandatari, Paul Kagame, aspira a obtenir un quart mandat al capdavant del país, que lidera des de fa tres dècades, davant de l'absència de candidats opositors que comptin amb opcions de pes per aconseguir la victòria.
Kagame, de 66 anys, es va convertir en líder 'de facto' de Ruanda després que els rebels del Front Patriòtic Ruandès (FPR), creat el 1987 a l'exili, van derrotar les autoritats, controlades per extremistes de Poder Hutu --una ideologia supremacista sobre la superioritat ètnica d'aquest grup-- en el si del Moviment Republicà Nacional per la Democràcia i el Desenvolupament (MRNDD), després del genocidi de tutsis i hutus moderats el 1994, que es va saldar amb més de 800.000 morts en el transcurs de prop de tres mesos.
La presa de Kigali per part del FPR va suposar la fi de l'ofensiva llançada per posar fi al genocidi, que va esclatar hores després que el president del país, Juvenal Habyarimana, i el seu homòleg de Burundi, Cyprien Ntaryamina, van morir en ser derrocat a Kigali l'avió en què viatjaven el 6 d'abril del 1994. Aquest es va atribuir al FPR, que n'ha negat la responsabilitat i ha apuntat a faccions contràries al mandatari en el si del MRNDD i el seu braç paramilitar, els Interahamwe.
Després d'això, Kagame va ser nomenat vicepresident, càrrec en el qual es va mantenir fins l'any 2000, moment en el qual va ascendir a cap d'Estat després de la dimissió de Pasteur Bizimungu. Des de llavors, ha consolidat el seu poder amb victòries en les eleccions del 2003, 2010 i 2017, en les quals ha obtingut sempre més del 93 per cent dels vots.
En aquesta ocasió, igual que el 2017, s'enfrontarà al líder del Partit Verd, Frank Habineza, i a Philippe Mpayimana, que concorre de nou com a independent. Mpayimana va obtenir el 0,73 per cent de les paperetes en els últims comicis, mentre que Habineza va aconseguir el 0,48 per cent dels suports.
Aquestes eleccions es van celebrar després d'una esmena constitucional que va permetre al president presentar-se a un tercer mandat i va reduir el mandat presidencial de set a cinc anys, si bé aquesta modificació entrarà en vigor precisament després de la votació d'aquest dilluns, enmig de denúncies de l'oposició sobre un suposat intent de Kagame d'eternitzar-se en el poder.
El mandatari ha aconseguit estabilitzar el país després del genocidi i, durant aquestes tres dècades, Ruanda ha aconseguit progressos a nivell econòmic i social, inclosa la seva transformació en un centre de conferències internacionals i esdeveniments esportius, si bé durant les últimes tres dècades nombrosos opositors han desaparegut o han estat assassinats.
En aquesta ocasió, la campanya electoral ha estat marcada pels actes de Kagame i l'escassa participació en les convocatòries dels opositors, tots dos antics periodistes que van decidir posteriorment fer el salt a la política. De fet, Habineza es va convertir el 2018 en membre del Parlament --juntament amb un altre membre del Partit Verd--, els primers opositors a entrar a l'organisme legislatiu des del 1994.
Mpayimana i Habineza compten amb escassos suports a l'interior del país i no suposen rivals per Kagame, una situació aprofundida per la desqualificació de les principals figures opositores, Victoria Ingabire, Diane Rwigara i Bernard Ntaganda, sobre els quals pesen diverses condemnes que impedeixen que es puguin presentar com a candidats a la Presidència del país africà, situat a la regió dels Grans Llacs.
ELIMINACIÓ DE CANDIDATURES OPOSITORES
En aquesta ocasió, la comissió electoral ha apartat Rwigara --líder del Moviment de Salvació del Poble (PSM) detinguda en diverses ocasions després dels últims comicis-- en considerar que no va presentar la documentació correcta per donar suport a la seva candidatura. Rwigara, una empresària i activista detinguda amb la seva mare, Adeline, va ser alliberada l'octubre del 2018 i posteriorment absolta dels càrrecs per suposada incitació a la insurrecció i falsificació de documents.
També ha estat apartada Victoire Ingabire, al capdavant del partit Desenvolupament i Llibertat per a Tots --també conegut com Dalfa-Umurinzi i anteriorment anomenat Forces Democràtiques Unificades-Inkingi--, que no està reconegut per les autoritats. Ingabire va ser sentenciada a 15 anys per càrrecs d'incitació a la insurrecció després de presentar la seva candidatura a les eleccions del 2010 i, si bé va ser alliberada el 2018 en el marc d'una amnistia anunciada per Kagame, li va rebutjar petició per presentar-se a la Presidència.
Per la seva banda, Bernard Ntaganda, fundador del Partit Socialista Ideal, va demanar igualment la rehabilitació legal després de la seva condemna el 2011 per càrrecs de "divisió" en criticar les polítiques de les autoritats abans de les eleccions del 2010. El Tribunal Suprem, que al maig va argumentar que encara tenia taxes judicials degudes per apartar la seva sol·licitud, va rebutjar les aspiracions del polític, que va passar quatre anys a la presó.
Amnistia Internacional ha recalcat recentment que "les restriccions als candidats i partits de l'oposició no són res nou a Ruanda" i ha denunciat que "els partits opositors fan front a importants obstacles per al registre", incloses l'obtenció de seguretat per organitzar les reunions necessàries per donar suport al procés de registre.
A més, ha reclamat a les autoritats que retirin "immediatament" les "greus i persistents restriccions" a la llibertat d'expressió, associació i assemblea pacífica i que "permetin espai a les opinions diferents abans, durant i després de les eleccions", en les quals més de nou milions de persones estan cridades a les urnes.
TENSIONS A LA REGIÓ
Les eleccions tindran lloc, a més, enmig de les tensions a la regió pel conflicte a l'est de República Democràtica del Congo (RDC) entre l'exèrcit i el grup rebel Moviment 23 de Març (M23), integrat per tutsis congolesos i que té el suport de Kigali, la qual cosa ha fet témer una guerra a la zona.
En aquest context, el mateix Kagame va afirmar al juny que el país està "preparat" per una guerra amb RDC en cas que "la situació a l'est d'RDC i les seves derivades afectin el territori ruandès". "Si algú ens amenaça, no és un secret que estem preparats per lluitar", va dir.
RDC i el M23 van aconseguir la setmana passada un acord de treva humanitària que s'estendrà fins el 19 de juliol, després dels comicis, si bé ja s'han registrat enfrontaments puntuals, mentre que Kagame ha denunciat en nombroses ocasions la "ideologia genocida" present en aquesta part del país veí.
El mandatari ruandès ha acusat RDC de donar suport a les Forces Democràtiques per l'Alliberament de Ruanda (FDLR), un grup armat fundat i integrat principalment per hutus responsables del genocidi del 1994 i ha demanat a Kinshasa que "no fugi dels seus problemes", davant el que considera com un assumpte derivat de la discriminació contra la comunitat tutsi.
Els intents per part dels països africans per impulsar un acord de pau al conflicte han estat marcats fins avui per diversos obstacles, amb escassos avanços en els processos amb seu a Nairobi i Luanda, si bé Kagame ha defensat la disposició de Kigali a participar en els acords fins a arribar a una solució política que eviti una guerra.
Les eleccions, que arrenquen diumenge amb la votació dels ruandesos residents a l'estranger, s'estendran fins dimarts --atès que les parlamentàries es divideixen en dos dies--, mentre que està previst que els resultats parcials siguin publicats el 20 de juliol, amb el 27 de juliol com a data per a l'anunci oficial del vencedor.
