MADRID, 4 ago. (EUROPA PRESS) -
Ruanda celebra eleccions presidencials aquest divendres amb Paul Kagame com a gran favorit a causa de les traves que ha trobat l'oposició per llançar un candidat que realment pugui desafiar el domini de l'actual mandatari, que, de resultar victoriós, podria estendre el seu mandat fins al 2034, amb la qual cosa sumaria gairebé 40 anys com a governant de la nació africana.
Kagame, de 59 anys d'edat, és l'únic president que ha conegut Ruanda des de l'inici del nou mil·lenni. Va comandar la força rebel que va acabar amb el genocidi del 1994 i es va convertir en vicepresident fins que l'any 2000 va escalar a la Prefectura de l'Estat com a president d'un govern interí el qual van posar fi els comicis del 2003, els primers que va guanyar.
Aquell any, es va imposar amb un 95 per cent dels vots, xifra que va empitjorar lleument en les eleccions presidencials del 2010, les últimes que han tingut lloc, en les quals va obtenir un 93 per cent dels sufragis. Per a molts, l'única incògnita a buidar és quantes paperetes acreditaran aquest cop la continuïtat de Kagame en el poder perquè acudeix a les urnes pràcticament sense oposició.
"Ruanda s'ha acostumat a les eleccions en les quals tot està predeterminat. Era així abans del genocidi, quan oficialment tenia un règim de partit únic, i ha estat així des del 1994, quan s'ha convertit de facto en un règim de partit únic sota el Front Patriòtic Ruandés (RPF)", explica en un article el 'think tank' African Arguments.
Els obstacles del sistema electoral ruandés només han deixat com a supervivents Philippe Mpayimana, un periodista i escriptor poc conegut que ha tornat al país després de dècades d'exili a la República Centreafricana i França, i Frank Habineza, un antic militant del RPF que ara dirigeix el seu propi partit, el Democràtic Verd (DGP), i que va haver de fugir de Rwanda el 2010 després que assassinessin el seu 'número dos', André Kagwa Rwisereka.
Els candidats independents tenen gairebé vetat l'accés a les eleccions presidencials perquè la llei ruandesa requereix almenys 600 signatures, de les quals el 12 per cent han de procedir de 30 districtes diferents, cosa difícil quan amb prou feines hi ha manifestacions opositores. Dos aspirants, Diana Rwigara i Thomas Nahimana, van superar aquest filtre, però la Comissió Electoral els va rebutjar al·legant que les signatures no eren vàlides.
Per als partits polítics també és tot un repte competir amb el RPF en uns comicis. Des de la reforma electoral del 2013 han de ser autoritzats a participar en unes votacions. El sedàs es fa sobre la base de criteris que descarten els qui puguin incitar a la violència sectària per evitar una nova matança interètnica a un país on cap canvi de Govern s'ha produït de manera pacífica.
A més, mentre els altres aspirants tenen prohibit recaptar diners fins a rebre el vistiplau de la comissió electoral, el RPF es nodreix de les reeixides aventures empresarials de Crystal Ventures, una companyia privada depenent de la formació oficialista que s'ha convertit en una dels majors fons d'inversió del país. Amb això, el RPF és l'únic amb el múscul financer per llançar una campanya a nivell nacional.
La falta d'accés a informació independent és un altre factor a tenir en compte. Les sancions que planegen sobre els mitjans de comunicació ruandeses els han empès a una autocensura que ha convertit Kagame en el candidat perfecte. En un pas més, la Comissió Electoral va mirar de sotmetre a una revisió prèvia tots els missatges que els aspirants opositors llancessin per les xarxes socials, però va fer marxa enrere per la polseguera generada amb aquesta polèmica mesura.
"Des que RPF va prendre el poder, fa 23 anys, els ruandesos s'han enfrontat a grans obstacles --fins i tot mortals-- per participar en la vida pública (...) El clima en el qual tindran lloc aquestes eleccions és la culminació d'anys de repressió", ha denunciat Amnistia Internacional.
FINS AL 2034
A aquest enrarit ambient polític s'hi suma el fet que Kagame havia de retirar-se aquest any, quan expira l'últim dels dos mandats presidencials, de set anys cadascun, que permetia l'anterior Constitució. De fet, el mateix dirigent va advertir després dels últims comicis, el 2010, en contra "dels qui persegueixen un tercer mandat" perquè "en voldran un quart i un cinquè".
No obstant això, el RPF va engegar una campanya per "convèncer Kagame que es mantingués com a cap del Govern que va donar els seus fruits el 2015. Gairebé quatre milions de ruandeses van signar una petició perquè el Congrés reformés la Carta Magna amb la finalitat de buidar el camí a l'actual mandatari i diputats i senadors van obeir, esgrimint que en els sondeigs sobre el tema només havien trobat deu persones que s'oposessin a la reelecció.
El 98 per cent dels votants va beneir la reforma constitucional en un referèndum celebrat el desembre d'aquest any i Kagame es va donar per "convençut". "M'heu demanat que segueixi dirigint aquest país més enllà del 2017 i, atesa la importància que li heu donat, no puc més que acceptar", va anunciar.
La Carta Magna esmenada manté el límit de dos mandats, que ara seran de cinc anys, en lloc de set, però amb una important excepció: l'actual president podrà aspirar a un altre període de set anys el 2017 i després, ja amb el comptador a zero, podrà concórrer a dues eleccions més per a governs de cinc anys. És a dir, Kagame podrà allargar la seva Presidència fins al 2034.
MIRACLE ECONÒMIC
Kagame també compta amb el miracle econòmic de Ruanda. Des que va prendre les regnes del país, devastat per un genocidi que va acabar amb més de 800.000 tutsis i hutus moderats amb prou feines cent dies, l'economia no ha deixat de créixer fins a consolidar un ritme mitjà del set per cent en els darrers anys. De fet, molts dels ruandesos que van fugir el 1994 han començat a tornar.
Un altre dels assoliments de Kagame és que el seu ferri control sobre les veus opositores li ha permès mantenir la pau en un context regional de creixent conflictivitat. On Pierre Nkurunziza i Joseph Kabila, els seus veïns de Burundi i República Democràtica del Congo, van fracassar en el seu intent de perpetuar-se en el càrrec sense vessament de sang, el president ruandés ha triomfat.
Tot i així, encara que la comunitat internacional ha airejat les seves crítiques a Nkurunziza i Kabila, en el cas de Kagame han estat més dissimulades. "El RPF ha capejat aquesta tempesta diplomàtica, per la qual cosa s'espera poc criticisme sobre aquestes eleccions presidencials", ha indicat l'Africa Research Institute.
Per tot això, no és d'estranyar que la victòria de l'actual president es doni per segura. El cap de la missió diplomàtica de la Unió Europea a Kigali, citat per African Arguments, ha arribat a dir: "no perdríem diners si apostéssim per Kagame". En opinió de l'analista africà Filip Reynjens, consultat pel mitjà alemany DW, "si a Rwanda hi hagués una escena política lliure (...) el resultat seria molt diferent".
