MADRID, 28 set. (EUROPA PRESS) -
Les altes expectatives generades pel president Hassan Rouhani han disminuït considerablement un any després de la seva arribada al poder, llastades en bona mesura per la seva incapacitat per transformar la societat iraniana, on indicadors com el nombre d'execucions o la llibertat de Premsa es mantenen en els mateixos nivells --o fins i tot pitjors-- que els del seu predecessor, Mahmud Ahmadinejad.
Si existeix un exemple d'aquesta decepció, es troba en la segona visita de Rouhani a l'Assemblea General de les Nacions Unides. Fa un any, a la seva primera compareixença a Nova York, Rouhani es va convertir en protagonista i abanderat d'una nova era de relacions internacionals: va sorprendre tothom amb un compte de Twitter (en un país on l'accés a les xarxes socials està restringit) i amb un gest d'aperturisme sense precedents en trenta anys; una conversa telefònica amb el president dels Estats Units, Barack Obama.
12 mesos després, i en el mateix escenari, Rouhani ha estat objecte de l'assalt verbal d'un activista i de les crítiques públiques del president de Twitter. Ni tan sols s'ha plantejat la possibilitat d'una nova conversa amb Obama.
Els seus defensors argumenten que el president iranià ha elegit sacrificar les seves iniciatives d'aperturisme domèstic a favor de la resolució de les converses sobre el programa nuclear de la república islàmica. "Està disposat a cedir molt a l'hora d'aconseguir el que ell defineix com a 'objectius pragmàtics'", segons el director d'Estudis Iranians de la Universitat de Stanford, Abbas Milani.
Per exemple, els líders reformistes Mir Hussein Moussavi i Mehdi Karroubi segueixen sota arrest domiciliari. "Per a Rouhani, ara mateix, l'alliberament dels dos no suposa una prioritat", explica Milani a Reuters. Tampoc semblen ser-ho les execucions: segons dades de la Universitat de Cornell, han augmentat considerablement el 2013; entre 624 i 727 front a les entre 314 i 580 el 2012.
CRÍTIQUES NACIONALS
Dins de l'Iran, els conservadors s'acarnissen amb Rouhani. "Ho ha fet tan malament que la gent està trobant a faltar els dies de glòria de la presidència d'Ahmadinejad", segons apunta a 'The National' el diputat i clergue Ruholá Hoseinian.
En aquest sentit, no es descarta que Ahmadinejad torni a l'escena política. El seu assessor, Ali Akbar Javanfekr, va deixar entreveure el retorn de l'expresident el 2017, una vegada complert el termini d'exempció que li impedeix presentar-se consecutivament a tres mandats.
La població civil està descontenta. "No ha fet absolutament res sobre les llibertats socials", es queixa Fariba, empleat d'una companyia de telecomunicacions. "Cada dia m'aixeco escoltant notícies d'arrestos. Els 18 milions de persones que el van votar es mereixen més que paraules i promeses.
Tot i això, i tot i l'absència de contactes amb Obama, Rouhani ha mantingut una agenda internacional ocupada durant la seva estada a Nova York. Dimecres va mantenir amb el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, una reunió històrica, la primera entre líders dels dos països des de la revolució islàmica del 1979. Rouhani també es va veure dilluns amb el mandatari francès, François Hollande.
L'ACORD NUCLEAR, TAULA DE SALVACIÓ
Rouhani sembla concebre l'acord sobre el programa nuclear iranià com la gran esperança del país. La firma d'un pacte sobre el polèmic programa --els EUA demana transparència per a aclarir dubtes sobre la possibilitat que la república islàmica estigui construint un arma nuclear que podria ser usada contra Israel-- permetria l'aixecament de les sancions internacionals i la revitalització de l'economia iraniana.
"Una forma de resoldre la desocupació", ha explicat Rouhani la setmana passada, "passa per la resolució de les negociacions nuclears, perquè quan les sancions siguin aixecades, la inversió tornarà al nostre país".
De la mateixa manera s'ha expressat en les xarxes socials. "Aquest acord pot servir per portar un missatge al món: podem resoldre els conflictes a través de la negociació i del respecte, no a través del conflicte i les sancions".
El missatge ha rebut una resposta del conseller delegat de Twitter, Dick Costolo. "Senyor president, estic gaudint dels seus tweets des de les Nacions Unides. Ens agradaria que els iranians els gaudissin també. Quan ocorrerà això?". El missatge de Costolo ha estat compartit més de 2.900 vegades.
I si bé Costolo no ha rebut resposta del president, sí va mantenir poc després una conversa telefònica amb el ministre d'Afers Estrangers iranià, Mohammad Javad Zarif, en la que tots dos van discutir l'accés a Twitter en la república islàmica.
