Considerada la cita electoral més important des de la caiguda del comunisme, Dan i Simion representen propostes radicalment oposades
MADRID, 17 maig (EUROPA PRESS) -
Els romanesos decideixen aquest diumenge el seu futur més immediat, en unes eleccions presidencials marcades per les profundes divisions polítiques, la desil·lusió amb els partits majoritaris, la corrupció i la manca de transparència, i una suposada ingerència estrangera que va posar en dubte els comicis anul·lats del 2024.
El resultat influirà no només en la governabilitat del país --el president de Romania compta amb amplis poders en política exterior, seguretat nacional, defensa--, sinó a més en la pròpia cohesió del flanc oriental de la Unió Europea, en què són tants els aliats de Moscou com els aspirants al bloc que ara formen 27 països.
En la primera volta es va imposar amb el 40% dels vots el candidat ultradretà d'Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), George Simion, que va escurar els vots del descontentament, entre els quals estaven els dels electors del repudiat Calin Georgescu, vencedor de les presidencials anul·lades del 2024.
La decisió que va prendre el Tribunal Constitucional d'anul·lar aquells comicis al·legant irregularitats en el finançament de la seva campanya, suggerint a més la suposada ingerència d'una potència estrangera, van provocar importants protestes i crítiques cap a la legitimitat democràtica de Romania, que van anar en augment després de prendre la decisió d'impedir a Gerogescu presentar-se a aquestes noves eleccions.
Simion, de 38 anys, va ser l'elegit per Georgescu per reposicionar en el tauler geopolític una Romania que es preveu més nacionalista, amb l'Hongria de Viktor Orban i Donald Trump com a exemples i advocant per un "eurorealisme" davant dels que li recriminen les seves suposades simpaties cap a Rússia.
No obstant això, una última enquesta publicada aquesta setmana per mitjans romanesos qüestiona aquest fàcil triomf de Simion i projecta una contesa més renyida de l'esperat, gràcies en part al fet que el segon en qüestió, l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, aconseguiria els vots d'un oficialisme en hores baixes.
Dan, de 55 anys, ha obtingut els seus principals suports als nuclis urbans després de presentar-se com a independent després haver començat la seva carrera política en un altre dels històrics com el conservador Unió Salvar Romania (USR). L'alcalde de la capital s'ha erigit com al candidat que s'enfronta al populisme i ha promès mantenir el país en el camí europeu.
La cita adquireix especial rellevància també per l'actual col·lapse del govern, després que el primer ministre romanès, Marcel Ciolacu, dimitís fa una setmana després del mal acompliment de la seva aposta en primera volta, Crinera Antonescu, per la qual cosa un triomf de Simion podria desembocar en unes legislatives anticipades.
DISPUTA ELECTORAL RENYIDA
El sondeig d'AtlasIntel, encarregat pel portal romanès de notícies Hotnews i elaborat dies després de la primera volta del 4 de maig, estableix que els dos candidats obtindrien prop del 48% dels vots.
Dan aconseguiria fins al 91% dels vots que els romanesos van dipositar a favor del candidat de l'oficialisme Crinera Antonescu, unes xifres similars en el cas dels que van apostar en primera volta per la conservadora Elena Lasconi, que va renunciar al lideratge d'Unió Salvar Romania (USR).
L'alcalde de Bucarest també es beneficiaria majoritàriament dels vots assolits per l'ex-primer ministre Victor Ponta, amb més del 69% d'aquest electorat decantant-se aquest diumenge per ell.
No obstant això, aquest dijous, per primera vegada des que va començar la disputa electora, Dan es va situar al capdavant de les prediccions amb el 52% dels vots, segons l'agència de demoscòpia IRSOP.
Els dos escenaris diametralment oposats que plantegen Simion i Dan han fet que a Romania es refereixin a aquestes presidencials com a històriques, així com les més importants des de la caiguda del comunisme el 1989.
