Les enquestes li donen la victòria per majoria absoluta, seguit des de lluny per l'expresident Leonel Fernández
La situació a Haití, la crisi d'inseguretat i la desigualtat econòmica, en el centre del debat electoral
MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
La població de República Dominicana està cridada a les urnes aquest diumenge per participar en unes eleccions presidencials en les quals l'actual cap d'Estat, Luis Abinader, es perfila com a principal favorit, amb el qual assoliria un segon mandat al capdavant de la nació del Carib.
Les principals enquestes del país brinden al president una victòria folgada, en la majoria de casos amb més del 60 per cent dels vots. En aquest hipotètic escenari, Abinader aconseguiria la reelecció sense necessitat de celebrar segona volta, prevista per a finals de juny.
El president dominicà, de 56 anys i aspirant pel centrista Partit Revolucionari Modern (PRM) que ell mateix va fundar, té l'objectiu, en aquests comicis, d'assentar les seves polítiques econòmiques i afermar-se com un important actor regional, marcat pel seu contundent discurs contra la inseguretat i la situació a la veïna Haití.
Després d'Abinader, les enquestes situen el destacat Leonel Fernández, que ja va ocupar la Presidència dominicana entre el 1996 i el 2000, i més tard des de l'any 2004 fins al 2012. L'expresident, de 70 anys, es postula amb les sigles del partit progressista Força del Poble (FP) i ha carregat contra les polítiques econòmiques del mandatari.
En tercer lloc i amb poc més d'un deu per cent els vots, els estudis demoscòpics situen Abel Martínez, advocat de 52 anys que es presenta per les llistes del Partit de l'Alliberament Dominicà (PLD), que en el passat va enlairar Fernández. Martínez va ser fiscal de Santiago i el 2016 va ascendir a l'Alcaldia de la ciutat.
Després d'aquests tres aspirants, el llistat de candidats presidencials el completen sis noms més, entre els quals destaca el de l'exministre d'Exteriors Miguel Vargas, que es presenta pel Partit Revolucionari Dominicà (PRD), una de les principals formacions polítiques del país.
A més d'escollir qui serà el president del país durant els pròxims quatre anys, els 8,1 milions de dominicans cridats a les urnes hauran de triar els 32 senadors i 190 diputats que conformen el Congrés de la República. A més, República Dominicana renovarà els 20 representants al Parlament Centreamericà (Parlacen)
CONSTANT CRISI A HAITÍ
Al llarg de la campanya electoral, tots els candidats, però especialment els tres que encapçalen les enquestes, han centrat el seu discurs en la situació a Haití, país amb el qual República Dominicana comparteix gairebé 400 quilòmetres de frontera i que es troba immers un panorama d'inestabilitat des de fa anys.
Després de l'assassinat del president Jovenel Moise el juliol del 2021, Haití va entrar en bucle d'inseguretat per l'auge de les bandes criminals. Aquesta situació va arribar al pic a finals de febrer, quan els grups armats del país es van aixecar en armes i van amenaçar amb prendre el poder.
La crisi social, política i econòmica d'Haití, que a més en els últims anys ha patit diversos desastres naturals, ha provocat que la població haitiana intenti creuar la frontera cap a República Dominicana a la recerca d'oportunitats. El Govern dominicà va confirmar el 2023 la deportació de més de 250.000 haitians.
Sumat a tot això, República Dominicana i Haití protagonitzen des de setembre de l'any passat una disputa entorn del riu Masacre, que delimita part de la frontera comuna. Les autoritats de Port-au-Prince van posar en funcionament el desviament de part del cabal del riu, fet que va provocar malestar a Santo Domingo.
El president Abinader va denunciar que els fets violaven el Tractat de Pau, Amistat i Arbitratge signat fa dècades per totes dues nacions, si bé Haití va defensar el seu "ple dret" a extreure aigua del riu. Santo Domingo va acabar per decretar el tancament de la frontera i la construcció d'un mur per evitar l'ingrés de migrants.
Malgrat la polèmica en la manera de procedir del president Abinader, aquesta política migratòria ha rebut el suport dels principals aspirants a la Presidència, que consideren que la situació a Haití és un dels principals conflictes als quals fer front.
CRISI D'INSEGURETAT I DESIGUALTAT ECONÒMICA
Més enllà de la crisi de migrants provinents d'Haití, un altre dels assumptes clau que més afecten la població dominicana són les dades de delinqüència i la inseguretat ciutadana. Segons dades estadístiques del mateix Govern de República Dominicana, a finals de l'any passat, més del 66 per cent de la població considerava la delinqüència el principal problema a nivell nacional.
D'acord amb aquelles dades, gairebé el 30 per cent dels dominicans tenen "molta por" per la delinqüència al seu barri; mentre que més del 64 per cent de la població evita sortir de nit per por de la delinqüència i el crim. En el cas de les dones aquesta dada s'eleva fins a gairebé el 70 per cent.
Tot i que en el primer trimestre del 2024 les xifres de delinqüència van disminuir respecte de l'any anterior, la taxa d'homicidis ha anat en augment a República Dominicana fins el 2022, quan es van registrar més de 13 morts violentes per cada 100.000 habitants. Si bé el 2023 aquestes xifres es van reduir, motiu pel qual Abinader ha tret pit, la resta de candidats incideix que és un motiu de preocupació.
Finalment, la situació econòmica al país és un altre dels aspectes que més protagonisme han cobrat al llarg de la campanya electoral. L'economia nacional va créixer un 2,5 per cent el 2023, tres dècimes més que la mitjana de Llatinoamèrica; no obstant això, la tasca pendent del govern d'Abinader ha estat la de garantir un repartiment de la riquesa entre la població.
Segons dades del Banc Interamericà de Desenvolupament, la bretxa d'ingressos a República Dominicana arriba a xifres similars a les dels Estats Units. A més, les ocupacions precàries i l'elevat cost de vida situa una gran part de la població en una situació de precarietat, si bé Abinader ha aprofitat els debats electorals per posar en valor la seva gestió.
