Actualitzat 19/04/2018 12:07

Raúl posa fi a l'era dels Castro a Cuba

Raúl Castro
TWITTER - Archivo

Miguel Díaz-Canel, un civil que no va viure la Revolució, ha estat nominat pel nou Parlament per succeir Castro

MADRID, 19 abr. (EUROPA PRESS) -

Raúl Castro s'acomiada aquest dijous de la Presidència. Cuba passa pàgina a 60 anys de Revolució i s'endinsa en un nou capítol de la seva història que, previsiblement, correspondrà escriure a la segona generació del Partit Comunista Cubà (PCC) sense que ningú sàpiga què li ofereix el futur a l'illa del Carib.

La transició política va començar en realitat el passat 26 de novembre i s'ha desenvolupat aquests mesos a través d'un llarg i complex procés electoral en el qual organitzacions oficialistes han anat filtrant els candidats i finalment diputats de les assemblees a nivell municipal, provincial i nacional construint un castell de naips.

Els 605 diputats decantats en aquest procés van prendre possessió dels seus escons en una sessió iniciada aquest dimecres que conclourà aquest dijous amb la renovació del Consell d'Estat, l'òrgan que ostenta el Poder Executiu a Cuba, format per un president, que exerceix de cap d'Estat i de Govern, un primer vicepresident, cinc vicepresidents, un secretari i 23 membres més.

Una vegada constituïda la nova Assemblea Nacional, la Comissió de Candidatures va nominar 31 persones per integrar el Consell d'Estat, si bé la decisió correspon als diputats, que van votar el mateix dimecres en secret per ratificar aquests noms o triar uns altres. El resultat es coneixerà aquest 19 d'abril. Està previst que els triats jurin aquest dijous els seus càrrecs.

Aquest ritual, que altres vegades ha passat inadvertit, revesteix en aquesta ocasió una importància històrica perquè Raúl Castro, actual president del Consell d'Estat, cedirà el testimoni després d'esgotar dos mandats consecutius de cinc anys cadascun, tal com va prometre el 2013, davant la sorpresa dels mateixos cubans i la comunitat internacional.

Castro, de 86 anys, va argumentar llavors que "és aconsellable establir edats màximes per ocupar aquestes responsabilitats" perquè quan s'allarguen les estades al poder "els resultats mai són positius". "No arribaré a rebesavi (...) S'avorriran els cubans de mi", va dir.

Miguel Díaz-Canel, actual primer vicepresident, ha estat nominat per presidir el Consell d'Estat, és a dir, per succeir Raúl. Només se sap que és un enginyer de 57 anys molt vinculat al PCC però no als totpoderosos militars. Públicament ha apostat per la "continuïtat". "Jo no concebo les ruptures al nostre país", va declarar després de votar el 26 de novembre.

"SENSE PRESSA PERÒ SENSE PAUSA"

Aquests deu anys de Govern s'han caracteritzat per un ímpetu reformista al qual, malgrat la seva convicció revolucionària, es va veure forçat per la pèrdua del soci veneçolà i la conseqüent agudització d'una crisi econòmica que el país no ha aconseguit remuntar des de la caiguda de la Unió Soviètica.

Raúl va crear el 2011 una recepta anticrisi en la qual per primera vegada des del 1959 se suavitzava el control estatal de l'economia amb la introducció d'elements capitalistes. Els cubans ja podien comprar i vendre cases i cotxes, i muntar els seus negocis com 'cuentapropistas', sobretot restaurants i petits albergs per al turista.

També va donar accés a Internet, encara que limitat, perquè només hi ha connexió en alguns llocs, com ara places i parcs, i a un cost d'un dòlar per hora, quan el salari mitjà en el sector públic, que copa el 90 per cent de l'economia, és d'uns 20 dòlars. A més, "segueix estant molt vigilat", apunta la sociòloga cubana Marlene Azor a Europa Press.

Aquests tímids avanços van tornar a col·locar Cuba en l'esfera internacional. Amb Barack Obama va iniciar un diàleg --impensable durant l'etapa de Fidel-- que es va traduir en la normalització de les relacions bilaterals i en una relaxació del bloqueig. Va segellar un acord comercial i polític amb la UE. I va recuperar la influència a la regió intervenint per la pau a Colòmbia.

Raúl va perseguir així una transformació de l'arcaic sistema revolucionari perquè l'essència comunista pogués sobreviure almenys en el plànol polític. "Mirant a la Xina i el Vietnam com a models però segurament amb les característiques pròpies de Cuba", explica a Europa Press Anna Ayuso, analista per a Amèrica Llatina del 'think tank' espanyol CIDOB.

Ho va intentar "sense pressa però sense pausa", segons les seves pròpies paraules, per evitar el xoc que aquesta lleu obertura al món en termes econòmics i socials suposaria per als veterans del PCC i la casta militar. No ho va aconseguir. "Hi ha hagut una actitud defensiva" d'aquests sectors que ha paralitzat els canvis, indica Azor.

HORITZÓ 2021

Raúl deixa la butaca presidencial amb la tasca incompleta i dues grans assignatures pendents: la reforma de la Constitució soviètica del 1976, que, segons el diari oficial 'Granma', "havia de reflectir les principals transformacions", i la unificació monetària, una "enorme distorsió econòmica" que el Govern ha postergat pels efectes socials, assenyala Ayuso.

"Aquí ress ha canviat perquè els Drets Humans segueixen sense respectar-se", denúncia, per la seva banda, la líder de les Damas de Blanco, Berta Soler. L'opositora assegura a Europa Press que "la repressió s'ha empitjorat" i com a prova esgrimeix que hi ha un operatiu de seguretat perquè en aquesta setmana clau "ningú aixequi la veu".

La partida de Raúl --i amb ell dels Castro-- ha suscitat l'esperança entre molts cubans que aquests canvis puguin completar-se a mitjà o llarg termini perquè cedirà el control a la segona generació del PCC, homes d'entre 40 i 50 anys que no van viure la Revolució en primera persona.

Azor rebaixa les expectatives recordant que "els caps dels exèrcits central, oriental i occidental, el ministre de les Forces Armades i els històrics que queden vius són els qui realment tenen el poder a Cuba". "Qualsevol canvi ha de passar per ells i no semblen estar per la tasca", subratlla.

De fet, el nucli dur del Consell d'Estat --format per vuit persones-- inclouria Salvador Valdés, de 72 anys i membre del Buró Político del PCC; Ramiro Valdés, comandant revolucionari de 85 anys; i un altre pes pesat del 'castrisme', Gladys María Bejerano, de 71 anys; que s'encarregaran de vigilar atentament els passos de Díaz-Canel.

"No oblidem tampoc que Raúl seguirà com a primer secretari del PCC fins el 2021", quan culminarà el traspàs de poder, postil·la la 'dama de blanc'. "En aquest país qui mana és el partit i seguirà manant. Passarà com amb Fidel. (Raúl) governarà en l'ombra", sosté.

L'analista espanyola augura que "és possible que hi hagi canvis però per descomptat no hi haurà grans reformes" per la por de la vella guàrdia a perdre el control. "No podem esperar un Mikhaïl Gorbatxov en els pròxims cinc anys", coincideix la sociòloga cubana.

Per a Soler, cap del grup de dones que va lluitar per l'alliberament dels seus marits i fills capturats en la Primavera Negra del 2003, no hi ha dubte que "el canvi a Cuba només arribarà quan hi hagi un president triat pel poble, quan canviï aquest sistema fracassat".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés