Actualitzat 31/05/2021 17:34

Rabat pregunta a Espanya què passaria si haguessin rebut un independentista català

MINISTERIO DE EXTERIORES DE MARRUECOS

El Marroc assegura que el cas Ghali "no és l'arrel del problema" sinó unes "segones intencions hostils" sobre el Sàhara

MADRID, 31 (EUROPA PRESS)

El Govern del Marroc ha anat un pas més enllà en la crisi diplomàtica amb Espanya i ha assegurat que no només és resultat de l'acolliment del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, i ha plantejat a l'executiu de Pedro Sánchez quina hauria estat la seva reacció si haguessin rebut independentistes catalans al Palau Reial marroquí.

En un extens i dur comunicat, el Ministeri d'Exteriors marroquí ha subratllat que la crisi que s'ha obert per l'acolliment per motius humanitaris de Ghali, ingressat en un hospital a Logronyo amb covid-19, planteja "una qüestió de coherència". "No podem lluitar contra el separatisme a casa i fomentar-lo a casa del veí", ha esgrimit.

Així, ha sostingut que Rabat va optar des del començament de la crisi catalana "per posar-se al costat de la integritat territorial i la unitat nacional" d'Espanya. "Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant del separatisme espanyol hagués estat rebut al Palau Reial marroquí?", ha preguntat al Govern espanyol.

Després de criticar "una memòria curta", Rabat recorda que el 2012 durant una visita al país d'una delegació econòmica catalana, "se'n va modificar el programa, a petició del Govern espanyol", perquè no fos rebuda a alt nivell i que totes les trobades es mantinguessin en presència del representant de l'ambaixada d'Espanya a Rabat.

També es va mantenir la "coherència" quan el 2017 es va rebutjar la visita d'un "gran líder del separatisme català" i per tant, sosté el Ministeri d'Exteriors marroquí en el seu comunicat, "el Marroc està en el seu dret de no esperar menys d'Espanya".

De la mateixa manera, el Marroc treu pit de la seva "solidaritat" amb Espanya malgrat les "dificultats naturals relacionades amb el veïnatge, que inclouen les crisis migratòries cícliques".

COOPERACIÓ CONTRA LA IMMIGRACIÓ I EL TERRORISME

Quant al primer punt, destaca que "la cooperació migratòria ha permès, des del 2017, avortar més de 14.000 intents de migració irregular, desmantellar 5.000 xarxes de tràfic i evitar innombrables intents d'assalt".

La cooperació en la lluita antiterrorista ha permès "desarticular diverses cèl·lules, amb ramificacions tant al Marroc com a Espanya i neutralitzar 82 actes terroristes". A més, "els serveis marroquins van contribuir de manera decisiva en les investigacions" de l'11-M.

Pel que fa al cas de Brahim Ghali, el Govern marroquí "pren nota" que dimarts prestarà declaració a l'Audiència Nacional per via telemàtica, però puntualitza que "no representa el fons de la greu crisi entre els dos països veïns".

Amb això es confirma que "Espanya ha rebut al seu territori, de manera intencionada, fraudulenta i oculta, una persona processada per la justícia espanyola per denúncies que han presentat víctimes de nacionalitat espanyola i per fets que s'han comès en part en territori espanyol".

CONFIANÇA TRENCADA

"No obstant això, aquesta no és l'arrel del problema", recalca el Ministeri d'Exteriors, que sosté que és "una qüestió de confiança trencada entre socis" i que hi ha "una qüestió de segones intencions hostils d'Espanya respecte al Sàhara, una causa sagrada de tot el poble marroquí".

Atès que la crisi no es limita a l'arribada de Ghali a Espanya, tampoc no "acabarà amb la seva sortida", ha advertit Rabat, que insisteix que es tracta principalment d'"una qüestió de confiança i de respecte mutu trencats entre el Marroc i Espanya".

En aquest sentit, després d'insistir un cop més que el líder del Polisario va arribar a Espanya amb un passaport fals i en un avió algerià, Rabat precisa que el cas "ha revelat les actituds hostils i les estratègies perjudicials d'Espanya cap a la qüestió del Sàhara marroquí".

El fet, afegeix el comunicat, també ha revelat "la connivència" d'Espanya "amb els adversaris del regne per soscavar la integritat territorial del Marroc", en referència al Front Polisario i a Algèria, el seu principal valedor.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés