MADRID 20 juny (EUROPA PRESS) -
Prop de 200 periodistes i informadors han estat assassinats a Síria des que va començar el conflicte, el mes de març del 2011, i aproximadament mig centenar estan detinguts o segrestats per les parts bel·ligerants, entre les quals hi ha grups terroristes com Estat Islàmic, segons un informe de Reporters Sense Fronteres (RSF).
L'informe xifra en un mínim de 51 el nombre de periodistes professionals que han estat assassinats durant aquests anys. A més, també han perdut la vida un mínim de 144 persones que exercien l'ofici sense ser la seva professió, sense la tasca de les quals seria impossible conèixer el que segueix passant sobre el terreny.
A les dades sobre morts se suma també que uns 50 informadors "estan detinguts arbitràriament en les nombroses presons sirianes, són ostatges d'Estat Islàmic o altres grups extremistes, o han desaparegut", ha advertit RSF en el seu informe, publicat amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats.
L'ONG ha recordat amb aquestes xifres que els periodistes s'han convertit en un dels principals objectius de la violència durant el conflicte, del qual han fugit centenars de periodistes --professionals o no--. Fins i tot a l'exili, molts segueixen tement per la seva seguretat, una por que se suma a les dificultats associades al mer fet de ser refguiats.
TESTIMONIS
RSF ha entrevistat 24 periodistes a Turquia, Jordània i el Líban --principals països de destí dels refugiats sirians-- i ha pogut comprovar el temor d'aquest col·lectiu a les represàlies, bé sigui contra ells o contra els familiars que han deixat enrere, en territori sirià.
"Les autoritats sirianes van detenir una col·lega que treballava per a la nostra revista. Sota tortura, es va veure obligada a revelar els nostres noms després que accedissin al seu ordinador portàtil. Molts membres de l'equip de la revista van fugir del país i jo també ho vaig fer", ha explicat un redactor en cap fugit a Turquia.
Al marge de la seguretat, aquests informadors tampoc poden reprendre la seva feina al país d'acollida, ja que segueixen tenint limitada la llibertat de moviments per la seva incapacitat per obtenir els permisos necessaris. Un periodista sirià a Gaziantep (Turquia) ha lamentat en aquestes traves: "No puc demanar-li a un accident de cotxe que s'esperi fins que jo obtingui un permís de viatge per cobrir-lo."
En el cas de Jordània, els sirians amb residència legal i un passaport vàlid poden obtenir un permís de treball sempre que l'ocupador afirmi que el lloc requereix una experiència impossible de trobar entre la població jordana.
Aquests requisits poden derivar en abusos, en la mesura que nombroses persones acaben treballant sense papers ni drets. "He arribat a fer jornades laborals de 20 hores i a dormir a l'oficina. Em van sotmetre a humiliacions verbals", ha recordat un periodista sirià refugiat a Jordània.
Al Líban, els refugiats sirians han de ser apadrinats per un individu o una empresa del Líban amb la finalitat d'adquirir un estatus legal, el que es tradueix en costos administratius "desorbitats" o escassetat de documentació. Una corresponsal d'un mitjà sirià ha explicat a RSF que està registrada com a treballadora agrícola.
La repercussió de la guerra Síria al Líban també complica la tasca d'informar, ja que qualsevol posicionament és vist amb recel. "La milícia Hezbollah em va atrapar i em va sotmetre a una investigació sobre la meva feina. Em van amenaçar, em van dir que ara estic al Líban i que no hauria d'escriure sobre ells", ha explicat un redactor, en al·lusió a un partit-milícia aliat del règim de Bashar Al-Assad.
