MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -
La premsa nacional i estrangera ha aconseguit entrar en l'Assemblea Nacional de Veneuela aquest dimarts per primera vegada després de les cinc setmanes de bloqueig de les forces de seguretat del Govern de Nicolás Maduro.
"Per primera vegada en les darreres setmanes treballadors dels mitjans de comunicació aconsegueixen ingressar al Palau Federal Legislatiu per cobrir la sessió plenria, en defensa no només dels seus drets laborals sinó també de la llibertat d'expressió", ha anunciat a Twitter el Centre de Comunicació Nacional, que exerceix d'oficina de premsa de Juan Guaidó.
Els bloquejos van comenar el passat 7 de maig, quan agents de la Gurdia i la Policia bolivariana (GNB i PNB) es van desplegar entorn de l'Assemblea Nacional impedint el pas a diputats, periodistes i treballadors de la seu legislativa.
En un primer moment, es va informar que hi havia un avís de bomba. Les forces 'chavistes' van retirar dies després un suposat artefacte explosiu de la seu administrativa de l'Assemblea Nacional, situada en un edifici proper conegut popularment com a pajaritos. Malgrat aix, el bloqueig havia continuat.
En aquestes setmanes, el bloqueig sobre la premsa s'ha mantingut, diputats i treballadors han aconseguit accedir en l'Assemblea Nacional. Aquest dimarts, els legisladors han ajudat els periodistes a superar el cordó de seguretat perqu poguessin endinsar-se al Parlament.
Guaidó, autoproclamat "president encarregat" de Veneuela i titular de l'Assemblea Nacional, ha rebut els periodistes a l'interior. "Avui, la premsa, els periodistes, aconsegueixen l'ingrés al Palau Federal Legislatiu, acompanyats per diputats", ha celebrat.
El líder opositor ha atribut el bloqueig informatiu a "una dictadura que pretén que no sigui difosa la veritat". "Segurament, mentre estic parlant aquí ja van tombar el senyal d'Internet", ha comentat en allusió al Govern de Nicolás Maduro.
"COP Al PARLAMENT"
Guaidó ha denunciat que un "cop al Parlament" després que el seu vicepresident, Edgar Zambrano, i el seu cap de despatx, Roberto Marrero, fossin detinguts i que la Justícia actués contra quinze diputats, dels quals diversos s'han refugiat en ambaixades estrangeres i un altre ha fugit a Colmbia per no ser arrestats.
El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) els relaciona amb els successos del 30 d'abril, quan Guaidó i un alliberat Leopoldo López van anunciar que comptaven amb el suport d'"un grup important" de militars per derrocar el Govern. Maduro ho va considerar un cop fallit.
A més, el president veneol ha decidit avanar a aquest any les eleccions a l'Assemblea Nacional, previstes pel 2020. El Parlament és l'única institució de Veneuela en mans de l'oposició. La Mesa d'Unitat Democrtica (MUD) la va guanyar en les eleccions parlamentries del 2015, reconegudes per totes les parts.
CRISI POLÍTICA
La crisi política a Veneuela es va agreujar el 10 de gener, quan Maduro va decidir iniciar un segon mandat que no reconeixia ni l'oposició ni gran part de la comunitat internacional perqu es basa en els resultats d'unes eleccions presidencials, les del 20 de maig del 2018, que consideren fraudulentes.
En resposta, Guaidó es va declarar mandatari interí el 23 de gener amb el triple objectiu de "cessar la usurpació", crear un "govern de transició" i celebrar "eleccions lliures". Ha estat reconegut pels Estats Units, la majoria dels pasos llatinoamericans i molts europeus, incls Espanya.
