Europa Press/Contacto/Henrique Casinhas
El líder de la ultradreta acudeix a la cita amb res a perdre, però amb la idea de consolidar la seva imatge de possible primer ministre
El proper president té el repte de recuperar els màxims consensos possibles en un moment de gran polarització
MADRID, 17 gen. (EUROPA PRESS) -
Portugal acudeix aquest diumenge a les urnes per triar al seu nou president en les eleccions més disputades de les últimes dècades i en les quals tot apunta a una segona volta entre el socialista António José Seguro i l'ultradretà André Ventura, de Chega.
'Tots contra Ventura' podria haver-se erigit en el lema oficiós d'una campanya en la qual els principals candidats --sobretot al principi quan els sondejos mostraven un empat tècnic entre quatre-- han estat apel·lant al vot útil per explicar almenys amb un candidat "demòcrata" en segona volta, escenari més probable i que només ha ocorregut una vegada en democràcia.
En aquests termes va demanar el vot Seguro, el socialista està al capdavant amb el 20% dels suports segons les enquestes i ha protagonitzat una campanya de menys a més. Malgrat el rebuig d'alguns barons socialistes i allunyat de les estructures del partit, la formació veu, a mesura que arriba el diumenge, més a prop el recuperar la Prefectura de l'Estat.
"El caramel és massa llaminer com per deixar-ho passar", valora per Europa Press Héctor Sánchez Margalef, investigador principal del think tank Centre d'Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), per qui la victòria de Seguro vindria a confirmar la recuperació electoral dels socialistes, després de millorar en els comicis locals del passat octubre la patacada registrada en les legislatives de principis de 2025, on els socialistes van passar a ser tercera força per darrere de Chega.
"No era el candidat favorit del partit, però sí que és el que ha decidit prendre el pas", assegura Margalef sobre Seguro, polític que es trobava pràcticament retirat des que va perdre les primàries el 2014 amb l'ex primer ministre i ara president del Consell Europeu, António Costa.
SEGONA VOLTA EL 8 DE FEBRER
Per la seva banda, la dreta, que copa la gran majoria de les onze candidatures que es presenten aquest diumenge, també ha estat apel·lant al vot útil dels conservadors, encoratjat pels fantasmes del "fracàs del socialisme".
El líder de Chega afronta aquesta cita com una nova prova del seu abast electoral després del revés de les locals i amb vista al seu veritable objectiu, ser primer ministre. Si bé els sondejos coincideixen a assenyalar que és molt probable que amb el 19% de vots Ventura pugui passar a la segona volta fixada pel 8 de febrer, escenari que no succeeix des de 1986, no així que la guanyi.
El passat recent a Portugal i posicions polítiques anteriors apunten cap a un cordó sanitari contra Chega, per la qual cosa una possible arribada de Ventura al Palau de Belém pot mobilitzar el vot dels socialistes, especialment en una segona volta.
"Qui s'enfronti a Ventura no seria la primera vegada que recull vots de manera transversal (...) No em costa imaginar aquest escenari. Fins a 2015 això era així. Els dos grans partits col·laboraven sovint amb els problemes habituals d'haver d'entendre's, però no suposava el mur ideològic que hi ha a Espanya", assenyala l'investigador principal del CIDOB.
VENTURA, RES A PERDRE
Amb tot, el líder de Chega té moltes possibilitats de passar a la segona ronda, en un pas més del seu meteòric ascens polític per a un advocat de professió que es va donar a conèixer al gran públic a Portugal com a comentarista de futbol.
Ventura és el candidat menys transversal de tots, la seva retòrica racista i reconeguda simpatia pel dictador António d'Oliveira Salazar, posa en qüestió el possible suport de liberals i conservadors.
No obstant això, el dirigent ultradretà no té res a perdre. "Crec que ha saltat a l'arena bàsicament per comprovar on està el seu sostre electoral perquè és veritat que el creixement de Chega ha estat meteòric i gairebé únic a Europa", explica Margalef, qui apunta que les eleccions són per a Ventura "una mena de examen amb un baix cost polític".
"Si no guanya la segona volta pot parlar del cordó sanitari, la narrativa de la derrota està feta, és fàcilment justificable per tant crec que està mesurant si ha arribat al límit dels seus suports", aprofundeix l'expert del CIDOB, per qui "una presidència de Ventura té més riscos per a l'estabilitat democràtica de Portugal que la d'uns altres".
"Si un tendeix als referents internacionals de Chega i a la manera de fer política, al crític que és Ventura amb el règim del 74, doncs no és difícil pensar que pot usar la presidència de la república d'una manera menys ortodoxa del que han fet els altres partits en el passat", pronostica, qui assenyala que Polònia pot ser el precedent d'un president que "interfereix directament, encara que constitucionalment no hauria de fer-ho", en la política diària.
LES PRESIDENCIALS MÉS RENYIDES EN DÈCADES
Fins a una setmana abans de les eleccions hi havia quatre candidats amb aspiracions reals de passar a la segona volta, més un cinquè, l'almirall en la reserva Henrique Gouveia i Melo, qui sembla haver-se caigut de la pugna després d'aconseguir certa notorietat durant els primers compassos de la campanya.
El populista Gouveia i Melo es disputava el vot del centre dreta enfront de Luís Marquis Mendes, de l'oficialista Partit Social Demòcrata (PSD), i el liberal João Cotrim de Figueiredo, a qui un últim sondeig li situa gairebé a l'una de Ventura. Així les coses, aquest grup de candidats es jugarà amb el líder de Chega accedir a l'eventual segona ronda.
Històricament les presidencials solen tenir una participació menor que les legislatives i no es preveu que això vagi a canviar en aquesta cita electoral, malgrat com de disputades estan aquestes eleccions, amb un 15% de portuguesos que es declaren indecisos.
Els quatre favorits --Seguro, Ventura, Cotrim de Figueiredo i Mendes-- es mouen en un estret marge que oscil·la entre un 20 i un 17%, per la qual cosa els votants indecisos poden ser fonamentals en primera volta, no així en la segona on influiran altres dinàmiques, com el vot útil o el cordó sanitari.
ELS REPTES DEL NOU PRESIDENT DE PORTUGAL
Portugal és una república semipresidencialista amb un cap de l'Estat que disposa d'una sèrie d'atribucions que van més enllà de la mera representació institucional, entre elles dissoldre el Parlament i el Govern, vetar lleis, fixar la data de les eleccions, indultar, i el seu paper pot resultar fonamental com ja va ocórrer en el segon mandat de Marcelo Rebelo de Sousa.
L'encara president de Portugal va dissoldre el Parlament i va cridar a les urnes de manera anticipada en tres ocasions, dues de les quals durant el període socialista, trencant així amb una sort de 'entesa cordial' que va regir durant el seu primer mandat. Tot va canviar després de les de 2022, convocades després que no es poguessin aprovar els pressupostos, en les quals Costa va aconseguir majoria absoluta.
No obstant això, Rebelo de Sousa, per a alguns de manera precipitada, va dissoldre el Parlament després d'esclatar un cas de corrupció que després va quedar en gens, després que la Fiscalia reconegués haver-se equivocat i que no era Costa l'investigat.
"El debat està en si aquesta decisió era el millor per al país o per al seu partit", planteja Margalef, que apunta per al nou president el repte de recuperar "els màxims consensos possibles" i "evitar temptacions autoritàries".
"Portugal era fins fa poc un dels països menys polaritzats d'Europa i cada vegada ho està més (...) de nou és un repte que no és exclusiu de Portugal, sinó de qualsevol figura similar en la resta de països d'Europa", resumeix.
