La seva dona ja temia per la seva vida en veure'l cada vegada pitjor en altres proves de vida
MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -
Hamàs ha divulgat un vídeo en què apareixen dos dels ostatges que suposadament segueixen amb vida a la Franja de Gaza, Yosef Haim Ohana i Elkana Bohbot, i en què aquest figura en aparent mal estat de salut, després que, segons el seu company, hagi deixat de beure i menjar.
Ohana apareix assegut al terra amb Bohbot, tombat, per descriure's respectivament com el "presoner número 21" i el "presoner número 22". Segons l'ostatge, el seu company "no ha deixat d'intentar fer-se mal" i "no pot fer res" davant el seu empitjorament.
"Les nostres vides corren perill imminent, cada minut és crític", ha dit en un missatge semblant a altres llançats per ostatges en els successius vídeos que Hamàs ha difós des que va llançar el 7 d'octubre de 2023 un atemptat sense precedents a Israel, que hi va respondre amb una ofensiva militar a Gaza.
Ohana interpel·la al Govern de Benjamin Netanyahu i demana, per exemple, el cessament dels atacs aeris al·legant posen en perill els civils gazatís i també a les persones que segueixen captives a la Franja. Segons va dir el propi Netanyahu, queden en principi 21 ostatges amb vida.
Hamàs, que ha utilitzat aquest tipus d'enregistraments com a eina de pressió, ha publicat les últimes setmanes diversos vídeos d'Elkana Bohbot, organitzador d'un dels escenaris del festival Nova en què van ser assassinades 378 persones al sud d'Israel.
La seva dona, Rebecca González, va reconèixer recentment a Europa Press que aquestes aparents proves de vida han fet créixer la seva preocupació, per la seva aparença física i també per les seves paraules, ja que, encara que creu que són els terroristes els qui dicten què dir, temia ja que el penúltim fos una sort de comiat. "Fins que va haver-hi el primer vídeo volia saber com estava però no vaig imaginar que m'anava a doldre tant", admet aquesta colombiana en una trobada organitzada per Fuente Latina.
Quan va començar l'atac, va cridar a la seva dona per avisar-la que hi havia terroristes. "Jo et prometo que torno casa", li va assegurar. "Em va parlar amb tanta seguretat que em va semblar que tenia tot controlat", assegura. No obstant això, cap a migdia un amic del seu marit la va cridar per donar-li la notícia que havia estat segrestat, ja que se'l podia veure en un dels nombrosos vídeos de Hamàs d'aquell dia.
Rebecca també ha sabut del seu marit per un dels ostatges que va estar amb ell i que va ser alliberat en un dels intercanvis. A través d'ell li va demanar que escoltés la cançó 'Guerrera' que li va dedicar abans de demanar-li matrimoni i que parla d'una dona forta i lluitadora.
Això és el que tracta de fer, sobretot pel fill de 5 anys que tenen i que tots els dies pregunta pel seu pare, però admet que és difícil i sent que està en "una muntanya russa". "És com posar-se una màscara i sortir al carrer", diu.
PETICIÓ Al GOVERN
Les famílies dels ostatges han llançat en aquest últim any i mitg successius missatges al Govern perquè prioritzi la vida dels seus éssers estimats per sobre d'altres interessos polítics o militars, com van tornar a fer dissabte a Tel Aviv en una concentració secundada per milers de persones.
"En aquests moments ens sentim sols, no sabem per què les coses s'estan allargant", reconeix amb impotència Rebecca González, que creu que "tots els que van estar a càrrec el 7 d'octubre han de pagar i han d'anar a la presó", diu, "així que estan cuidant la seva cadira".
"Hamàs té una ideologia, cada dia neix un de nou i cada dia n'hi haurà més", explica aquesta colombiana casada amb un israelià, i creu aquell dia es va cometre un "error". "On era l'Exèrcit? L'Exèrcit és l'única entitat que està per protegir els seus ciutadans".
En la seva opinió, "Israel no pot pretendre que acabarà amb Hamàs" sinó que ha de "preocupar-se per portar als segrestats, acabar una guerra i utilitzar tot perquè això no torni a passar en el futur", perquè en cas contrari cap mare voldrà enviar els seus fills a l'Exèrcit perquè els segrestin i no tornin, i aleshores "ja no hi haurà cap protecció a Israel".
"El Govern d'Israel pensa que amb pressió, amb bombardejos" pot alliberar els ostatges, però "no, són 30 metres sota terra, no hi ha manera d'arribar a ells i treure'ls amb vida".
