Rafal Trzaskowski, alcalde de Varsòvia i aliat del govern, figura com a preferit en els sondejos
MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -
Els ciutadans polonesos estan cridats a les urnes aquest diumenge per elegir qui ocuparà la presidència del país durant els pròxims cinc anys, en una jornada que tornarà a estar marcada pel pols entre l'actual primer ministre, Donald Tusk, i l'euroescepticisme que representa el partit Llei i Justícia (PiS).
L'actual president, Andrzej Dubte, aliat del PiS, no es pot presentar a la reelecció perquè ha cobert el límit màxim de dos mandats, per això la seva cadira se la disputen tretze candidats. És un càrrec amb poc pes polític, però amb capacitat per facilitar o entorpir la labor del govern de la coalició cívica de Tusk.
Els sondejos situen com a preferit el que va ser segon en els comicis del 2020, l'alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, encara que lluny del 50% que necessitaria per solucionar l'elecció en la primera volta. Les enquestes el situen lleugerament per sobre del 30%, després que la seva candidatura hagi perdut embranzida durant la campanya.
Una victòria de Trzaskowski facilitaria el dia a dia polític per Tusk, que des del seu retorn al govern el desembre del 2023 s'ha vist obligat a conviure amb un president rival que no ha dubtat a entorpir les iniciatives legislatives de l'executiu. Un president afí permetria al primer ministre esquivar possibles vetos en qüestions espinoses com l'avortament.
Els rivals de l'alcalde de Varsòvia, per la seva banda, no han dubtat a utilitzar contra ell aquesta proximitat a un govern que precisament aquest semestre ha assumit en nom del seu país la presidència rotatòria del Consell de la UE. L'historiador Karol Nawrocki, candidat del PiS, li ha retret assumptes com la immigració o la defensa, alhora que s'ha venut com a representant del nacionalisme i els valors conservadors.
Nawrocki arriba a la cita en segon lloc, a uns cinc punts percentuals de distància en intenció de vot de Trzaskowski, i ha tingut com a principal obstacle en campanya les acusacions sobre un segon habitatge que suposadament havia adquirit a canvi de cuidar un home gran del qual mai es va encarregar.
El candidat nacionalista ha rebut en les últimes setmanes el suport del president dels Estats Units, Donald Trump, i de l'ultradretà romanès George Simion, que també es juga aquest diumenge ser el president de Romania en una segona volta electoral.
L'OMBRA RUSSA
En tercera posició se situa Slawomir Mentzen, candidat encara més dretà i abanderat de Confederació. La seva figura ha guanyat pes gràcies al suport dels joves i a la seva presència destacada a xarxes socials com TikTok, per la qual cosa alguns analistes no descarten una sorpresa similar a la viscuda en les eleccions fallides del 2024 a Romania.
Aquests comicis anul·lats van estar marcats precisament per l'ombra de la ingerència russa, que també ha sobrevolat aquests dies Polònia després que la Xarxa Informàtica Científica i Acadèmica (NASK), l'institut nacional d'investigació especialitzat en ciberseguretat, denunciés un possible intent d'interferir en la campanya electoral per part d'actors prorussos a la xarxa social X.
El primer ministre de Polònia també va acusar divendres els hackers russos d'un ciberatac contra la pàgina web del seu partit, Plataforma Cívica.
SEGONA VOLTA AL JUNY
Per a aquestes eleccions estan cridades a votar prop de 30 milions de persones. Els col·legis electorals han obert aquest diumenge a les 07.00 (hora local) i tancaran catorze hores més tard, a les 21.00.
Si es compleixen els pronòstics i cap dels aspirants obté la majoria dels sufragis en aquesta primera volta, els polonesos tornaran de nou a les urnes l'1 de juny per elegir entre les dues candidatures més votades.
