MADRID, 28 juny (EUROPA PRESS) -
Polnia celebra aquest diumenge la primera ronda d'unes eleccions presidencials que marcaran el futur de les seves delicades relacions amb la Unió Europea, un escenari impensable fa gairebé cinc anys, quan el país prometia ser exemple d'incorporació dels pasos de l'Est.
Ningú representa millor aquestes friccions que el president del país, Andrzej Duda, favorit per a la primera volta, no tant per a la segona ronda de juliol, on haur de competir en un escenari més igualat amb el qual ser, gairebé amb tota probabilitat, el seu gran rival: l'alcalde de Varsvia, Rafal Trzaskowski, qui ha fet de l'afartament popular dels enfrontaments entre Duda i Brusselles el pilar de la seva campanya.
Duda, que va arribar en poder a l'agost de 2015 sota la bandera de l'igualitarisme i la lluita contra la corrupció, ha acabat amonestat per organismes com el seu propi Defensor del Poble per la seva retrica retrica homfoba i anti-LGTBI, dues comunitats que el president porta mesos demonitzant al mateix temps que exaltava els valors del catolicisme i apropava postures al nacionalisme nord-americ representat en la figura del president nord-americ, Donald Trump.
Aquest acostament li ha valgut, per exemple, aconseguir que els Estats Units traslladi a Polnia parteix del contingent militar desplegat fins ara a Alemanya, tal com va anunciar Trump aquest passat dijous.
El pla de Duda no acaba aquí. Al llarg del seu mandat, el president ha perseguit el control dels mitjans de comunicació i del poder judicial, aquest últim a través d'una polmica reforma que podria implicar la imposició de sancions disciplinries per als jutges, incls l'acomiadament, per qüestionar la legalitat dels nomenaments judicials del Govern.
Aquesta reforma ha estat declarada illegal pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE) i denunciada tant per la Comissió Europea com l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, per entendre que pot posar en risc la seva independncia i limitar qualsevol crítica als plans de Dubte.
El país decideix ara si avala que Duda dugui extengui aquest gir polític fins al final d'un segon mandat. Segons el panell d'experts nord-americ Freedom House, de seguir aquesta trajectria "és possible que Polnia ni tan sols entri en la categoria de 'democrcia'", segons el director d'investigació del grup, Zselyke Csaky.
DURA VOTACIÓ
Duda part com a favorit absolut en la primera ronda d'aquests comicis, amb un 42 per cent de la intenció de vot, segons les enquestes. Trzaskowski ronda el 28 per cent, a gran distncia del president polons, que no obstant aix est lluny al seu torn d'aconseguir el 50 per cent de vots necessari que li garantiria la segona volta.
El resultat hipottic d'un enfrontament final al juliol entre el president i l'alcalde és més difícil de pronosticar. La mateixa enquesta de l'institut IBRIS, concedeix a Duda solament un punt percentual de diferncia respecte a Trzaskowski: 48,7 per cent contra el 47,5 per cent.
Cal tenir en compte que les eleccions estaven previstes per a maig, per van haver de ser retardades per la pandmia de coronavirus que ha assotat al país. Qualsevol retard addicional beneficia a Trzaskowski perqu cali el seu missatge de batalla: "Ja n'hem tingut prou!".
Una derrota de Duda en les urnes posaria en perill els plans polítics del seu partit, que gaudeix de la majoria parlamentria suficient com per aprovar lleis, per no suficients com per impedir un veto presidencial.
Després de la jornada de reflexió d'aquest dissabte, el poble polons tindr l'oportunitat de votar fins a les 21.00 del diumenge, quan es tancaran els collegis electorals i, a continuació, comenaran a aparixer les primeres enquestes a peu d'urna.
