MADRID, 26 des. (EUROPA PRESS) -
Deu anys després que el més gran tsumani registrat arrasés 14 països del sud-est asiàtic, Pla Internacional ha volgut recordar les més de 230.000 víctimes i els més de 45.000 desapareguts que les onades van deixar al seu pas el 26 de desembre del 2004.
"L'escala de danys i destrucció provocada per aquest desastre natural no té precedents. Pobles i ciutats senceres van ser destruïts, les infraestructures van quedar reduïdes a runa i els serveis bàsics van desaparèixer", ha recordat l'ONG.
Davant d'una catàstrofe sense precedents, l'organització ha destacat la resistència de la població, especialment dels nens i nenes, per recompondre's després de la destrucció. Al voltant de 5 milions de llars van quedar destruïdes i més de 1.700 milions de persones van haver de ser desplaçades pel desastre. Gràcies a l'ajuda humanitària internacional i al treball dels governs locals, els països van començar la seva reconstrucció. Pla ha construït 17 escoles, 39 biblioteques i 29 "clubs infantils", i ha proporcionat 11.124 certificats de naixement.
"Tragèdies com la del tsunami del 2004 ens recorden que tots som veïns. La resposta de tot el món a aquest desastre ens va recordar que encara existeix humanitat", ha reconegut.
L'educació i l'atenció a la infància han estat els pilars clau de la resposta de Pla al desastre. El treball després del tsunami es va centrar a cobrir les necessitats bàsiques dels nens i nenes, oferir-los protecció i garantir el seu desenvolupament. Gràcies a aquest treball, més de 2.500 menors han pogut inscriure's en programes d'atencions.
Emergències com el tsunami de l'Oceà Índic "canvien la vida de la infància completament i els nens i nenes perden de seguida la seva seguretat i estabilitat. Per aquests motius, Pla prioritza les seves necessitats emocionals i la seva seguretat i protecció juntament amb els esforços de salvament durant la recuperació de desastres", ha explicat la directora general de Pla a Espanya, Concha López.
HISTÒRIES DE SUPERVIVÈNCIA
Mariana, de 28 anys i natural d'Aceh (Indonèsia), va perdre la seva casa i totes les seves pertinences. A l'hora de reconstruir la seva vida i la de la seva comunitat, va decidir que els nens havien de ser una prioritat.
"Per a mi, el tsunami va arribar com el so de dues bombes", ha explicat Mariana, que el dia de la tragèdia tenia 18 anys. Les onades "no eren normals, eren tan altes que per buscar seguretat vam haver de córrer cap al turó", ha recordat. Des d'allà, va tenir una vista completa del devastador panorama.
Una vegada que el mar es va calmar, Mariana va tornar al poble. "Tota la comunitat havia estat destruïda. La meva casa se n'havia anat. L'únic que quedava eren els mobles de la cuina, que estaven flotant. Ni tan sols podia plorar. Només resava", ha relatat.
Aceh, Indonèsia, situada a l'extrem nord de Sumatra, es va portar la pitjor part del tsunami. "Després del tsunami, els nens i nenes en edat preescolar estaven desemparats i volíem ajudar-los a tornar l'escola", i Mariana va trobar en la vocació d'ensenyar la forma de superar la catàstrofe.
