Publicat 26/01/2020 14:21

El Perú celebra aquest diumenge unes eleccions parlamentàries amb les quals aspira a tancar la crisi política

El president del Perú, Martín Vizcarra.
PRESIDENCIA DE PERÚ - Archivo

Vizcarra avisa que, si no es fan les reformes promeses, hi podria haver un esclat social

MADRID, 26 gen. (EUROPA PRESS) -

El Perú celebra aquest diumenge unes eleccions parlamentries amb les quals espera posar fi a la crisi que va esclatar el passat mes de setembre pel pols entre el Govern i el Congrés per la reforma política ideada pel president, Martín Vizcarra.

L'origen de la crisi és la reforma que Vizcarra va prometre als peruans quan va prendre possessió, al mar del 2018, després de la dimissió de Pedro Pablo Kuczynski poc abans que el Congrés votés per cessar-lo per la seva presumpta implicació en l'escndol de corrupció d'Odebrecht.

La seva legislativa es va negar a aprovar la reforma política, que hauria implicat un avanament electoral, per la qual cosa Vizcarra va acudir a una controvertida maniobra per assegurar que almenys els peruans tindrien l'última paraula a les urnes.

El llavors primer ministre, Salvador del Solar, va presentar una qüestió de confiana amb la intenció que el Congrés, de majoria opositora, rebutgés el Govern, la qual cosa, d'acord amb la llei peruana, obligaria a un avanament electoral.

El Parlament es va negar a debatre i votar la qüestió de confiana, cosa que Vizcarra va interpretar com un rebuig tcit al Govern, de manera que aquest, amb Del Solar al capdavant, va dimitir en bloc.

La cúpula parlamentria va respondre declarant la "incapacitat moral" de Vizcarra per continuar en la Presidncia i va designar la llavors vicepresidenta, Mercedes Aráoz, com la seva substituta temporal.

No obstant aix, les Forces Armades i la Policia es van alinear amb el cap d'Estat, cosa que va obligar el Congrés a recular. Així, es va constituir un nou Govern amb Vicente Zeballos com a primer ministre i es van convocar eleccions legislatives de carcter extraordinari per a aquest 26 de gener.

El darrer dubte respecte a la legitimitat d'aquests comicis va sorgir el passat 15 de gener quan el Tribunal Constitucional va donar suport a la decisió de Vizcarra de dissoldre el Congrés.

No obstant aix, l'alt tribunal ha emfatitzat que la dissolució de la cambra només procedeix en "supsits extraordinaris". "No és un xec en blanc ni per a aquest Govern ni per cap altre", va subratllar el magistrat ponent, Carlos Ramos.

UN CONGRÉS FRAGMENTAT

Un total de 21 partits polítics competiran aquest diumenge per arribar almenys al 5 per cent dels vots que es necessita per obtenir representació a la seu legislativa.

L'actual Congrés, elegit el 2016, est controlat per Fora Popular, partit opositor controlat per Keiko Fujimori, filla de l'expresident Alberto Fujimori, que purga una condemna a 25 anys de presó pels crims de lesa humanitat comesos durant el seu mandat (1990-2000).

Fora Popular ostenta 54 escons, a una gran distncia d'Acció Popular i Nou Perú, empatats en deu escons. Els 56 escons restants es reparteixen entre nou formacions polítiques més.

Segons els darrers sondejos, Acció Popular seria el partit més votat, seguit de Fora Popular, amb un 4 i un 3 per cent, respectivament, xifres que donen una idea del nivell de dispersió del vot.

La situació podria canviar radicalment diumenge, perqu només un 26 per cent dels peruans tindria decidit el seu vot, mentre que el 54 per cent encara no s'ha decantat, d'acord amb la Companyia Peruana d'Estudis de Mercat i Opinió Pública (CPI).

Les enquestes auguren que fins a set partits entrarien al Parlament configurant una majoria de centre que, no obstant aix, podria complicar l'agenda legislativa de Vizcarra, en contra del que el mandatari peru esperava d'aquestes eleccions.

FASTIG SOCIAL

El 'think tank' AS/COA explica que la principal raó de l'alt nombre d'indecisos és l'apatia que els comicis d'aquest 26 de gener generen en els peruans després d'anys de turbulncies polítiques provocades per la corrupció.

Els peruans van sortir als carrers el 2018 després que es conegués que Kuczynski podia estar implicat en el cas Odebrecht. La constructora brasilera est investigada a nombrosos pasos de l'Amrica Llatina i als Estats Units per pagar suborns a canvi de l'adjudicació de contractes públics.

Kuczynski va dimitir llavors. Els expresidents Alejandro Toledo i Ollanta Humala, així com la dona d'aquest darrer, Nadine Heredia, i la mateixa Fujimori estan investigats pel cas Odebrecht.

El també expresident Álan García era un altre dels investigats per es va sucidar d'un tret al cap quan la Policia va arribar a la seva casa de Lima per detenir-lo.

La corrupció al Perú ha excedit l'esfera política. Investigacions periodístiques van destapar una xarxa de trnsit de favors entre jutges, fiscals, policies i polítics que van dinamitar el Poder Judicial.

Precisament en aquest context, Vizcarra va jurar el crrec prometent una reforma política que fes més difícil per a qualsevol autoritat caure en prctiques corruptes. L'expectativa de canvi va aconseguir silenciar els manifestants.

"OPORTUNITAT HISTRICA"

El mateix Vizcarra ha reconegut que la reforma política és el principal dic de contenció de l'onada de protestes que ha recorregut altres pasos de la regió com Xile, l'Equador o Bolívia.

"La sortida institucional i democrtica, amb eleccions incloses, ha perms disminuir el perill de caure en situacions lamentables que afecten enormement a pasos germans", ha dit. "Per hem de tenir clar que aquest perill existeix", ha avisat.

Així, "aquestes eleccions tenen el potencial de canalitzar l'ira pública pel seguit d'escndols de corrupció, incls el cas Odebrecht, i aplanar el camí per a reformes polítiques i judicials destinades a netejar la vida pública", indica AS/COA.

No obstant aix, al mateix temps el 'think tank' adverteix del risc de caure en un "cercle viciós", de manera que la desafecció dels peruans amb els seus polítics provoqui una abstenció que redundi en un manteniment del 'status quo', amb el que es perdria "una oportunitat histrica de canvi".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés