MADRID 15 jul. (EUROPA PRESS) -
L'ex-president de Perú Alberto Fujimori (1990-2000), que complirà a la fi d'aquest mes 86 anys, serà el candidat presidencial pel partit polític Força Popular, fundat per la seva filla, Keiko, per a les eleccions presidencials de 2026.
"El meu pare i jo hem conversat i decidit junts que ell serà el candidat presidencial", ha anunciat la presidenta de la formació a través d'una publicació en el seu perfil de la xarxa social X en la qual ha adjuntat un vídeo en el qual comenta la conversa que va tenir amb el seu pare després que s'afiliés formalment al partit.
En aquest vídeo, ha explicat que el seu pare li va dir que era "conscient" dels riscos que significa presentar-se a la carrera presidencial, però li va assegurar que vol "tornar a la sorra política". "Jo mirava la lluentor dels seus ulls i deia doncs ell va a fer política fins a l'últim dia de la seva vida", ha relatat.
"Crec que és ell el que ha de portar la batuta, jo deixaria que sigui el meu pare el líder d'aquesta planxa presidencial", ha declarat, abans de subratllar que el seu pare "és un roure i té una fortalesa" que els "dona força".
L'exdirigent del país va sortir de la presó al desembre de 2023, on es trobava des de 2007 complint una sentència de 25 anys per la matança de desenes de civils. Aquest es va beneficiar en 2017 d'un indult humanitari concedit pel llavors president Pedro Pablo Kuczynski, a causa que el seu equip legal va al·legar problemes de salut per la seva avançada edat, no obstant això, la Justícia ho va tombar mesos més tard, fins a la resolució definitiva de l'any passat.
A més de la condemna a 25 anys, Fujimori té per davant un altre procés penal, junt amb varis dels seus ministres de Salut, per les esterilitzacions forçoses a gairebé 350.000 dones i 25.000 homes de diferents comunitats indígenes durant el seu govern. No es va penedir dels seus crims ni va pagar la reparació civil, que la Procuraduría General va xifrar en 57 milions de sols (14 milions d'euros).
Durant anys de litigis judicials, (el Constitucional va ordenar el seu alliberament malgrat la sol·licitud d'ajornar la mesura per part de la Cort Interamericana de Drets Humans) organitzacions defensores de Drets Humans van advertir de la gravetat dels seus crims a l'hora de determinar el seu alliberament.
