Es presenta amb un discurs transversal i il·lusionant però ple d'imprecisions
BRASÍLIA, 5 oct. (EUROPA PRESS) -
Marina Silva és una de les fermes candidates a guanyar les eleccions presidencials del Brasil gràcies a la seva capacitat camaleònica per adaptar-se als temps de la política i, sobretot, als polsos del carrer sense renunciar a una personalitat que la fa única en el context d'una classe política anquilosada en velles pràctiques.
Silva ha ascendit en els sondejos sobre intenció de vot catapultada per la tragèdia de la mort d'Eduardo Campos, candidat presidencial del Partit Socialista Brasiler (PSB), que la va portar a ocupar el primer lloc fent realitat una expectativa que s'havia vist frustrada un any abans per la decisió de les autoritats electorals d'impedir el registre del seu partit polític a les eleccions presidencials.
El veto a Rede Sostenibilidad va obligar Silva a entrar en una voràgine de contactes amb altres partits polítics que no van acabar de quallar a causa de les múltiples arestes de l'ex senadora. Només Campos es va atrevir a tendir-li la mà, sabent que ella abandonaria el PSB quan pogués per emprendre el seu propi camí.
Així, el seu desembarcament al PSB no va ser fàcil perquè molts van renegar del seu escàs compromís amb les sigles. El mateix debat es va plantejar a l'hora d'elegir un successor per a Campos, quan un important sector dels socialistes brasilers es va posicionar clarament en contra de Silva perquè van advertir que seria immanejable.
Ha estat el seu innegable ganxo electoral el que li ha obert les portes del PSB. Silva ja havia concorregut per lliure a les eleccions presidencials del 2010 aconseguint el 19 % dels vots, cinc punts més d'allò vaticinat per les enquestes, en un resultat històric. Però després de la fita electoral, va tornar a diluir-se en l'anonimat abandonant el Partit Verd.
Silva sempre ha tingut un difícil encaix en els projectes aliens. Tot i que deu al Partit dels Treballadors (PT) i a l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva el seu salt a la política nacional, el cert és que els seus anys com a ministra de Medi Ambient van suposar un maldecap per al Govern.
En aquests cinc anys van quedar ja patents les seves diferències amb la llavors cap de la Casa Civil, Dilma Rousseff, --ara la seva principal rival a les urnes-- per endarrerir les llicències ambientals necessàries per donar el vistiplau a l'explotació comercial de l'Amazònia brasilera, així com amb altres membres del Govern de Lula.
El 2008, els continus desacords amb els seus col·legues de gabinet van portar Silva, una líder ecologista convençuda, a dimitir admetent que Rousseff, llavors coneguda com la 'súper ministra', li havia guanyat la batalla imposant el creixement econòmic al seu ambiciós pla ambiental.
DEFENSORA DE L'AMAZÒNIA
El seu tret definitori és la seva encesa defensa de l'Amazònia brasilera, la degradació de la qual s'ha accelerat els últims anys a un ritme que el mateix Govern considera preocupant a causa de l'acció de les indústries.
Silva va créixer en una aldea amazònica en el si d'una humil família que, com totes les del lloc, es dedicava al cultiu del cautxú als terrenys de latifundistes. Les dures condicions de la selva es van dur tres dels seus deu germans i a punt van estar d'emportar-se-la també a ella amb episodis de malària i hepatitis.
Sense més aspiracions que sobreviure, va aprendre a llegir i escriure als 16 anys. Però, dotada ja de les eines bàsiques, va començar la seva lluita per la defensa de la terra que proveïa el seu aliment a les comunitats amazòniques, inclosos els indígenes amenaçats per les grans multinacionals.
En aquesta època va conèixer i es va fer íntima amiga de Chico Mendes, líder ecologista que va ser assassinat per dos terratinents com a conseqüència del seu intens activisme ambiental que el va portar a fundar la Central Unida dos Trabajadores (CUT), amb la qual Silva va començar la seva carrera política.
FE EVANGÈLICA
El seu fervor ecologista només és comparable a les seves profundes conviccions religioses. Tot i que en la seva tendra infància va fantasiar amb ser monja, en la seva joventut va optar per la fe evangèlica, un factor que seria determinant, no només a nivell personal, sinó per a l'animal polític en el qual acabaria convertint-se.
Silva sempre ha fet gala del seu credo i l'ha predicat des de totes les plataformes que ha ocupat, perfilant-se així com la representant més popular dels evangelistes brasilers, que en les últimes tres dècades han anat acumulant poder fins a constituir-se en un autèntic 'lobby'.
Tot i això, la seva fe és també un dels seus majors problemes. La seva definició d'acord amb aquesta religió ha fet que gran part de l'electorat la vegi més com una predicadora que com una política capaç de governar un país de 200 milions d'habitants amb un 65 % de població catòlica.
El seu posicionament contra l'avortament i contra el matrimoni homosexual ha caldejat la campanya electoral i ha evidenciat les seves debilitats. Així, ha hagut de matisar les seves paraules diverses vegades, l'última quan va comentar que consultava la Bíblia per prendre decisions polítiques importants: ràpidament va afegir que en política havia de primar la "base racional".
VEU DE LES MINORIES
La trajectòria pública de Silva no és concebible sense la seva enorme capacitat per convertir-se en l'altaveu dels grans oblidats pel desenvolupament macroeconòmic de les últimes dues dècades que, tot i això, en les petites xifres, ha fet del Brasil un dels països més desiguals de la regió.
El seu origen afroamericà l'ha permès empatitzar amb les classes deprimides del país, que veuen en Silva una sortida de la misèria i exclusió a les quals la burgesia brasilera els ha condemnat durant anys.
També s'ha erigit en portaveu dels joves que el 2012 van esclatar als carrers contra una classe política corrupta que els ofegava mentre malgastava els recursos en les grans obres d'infraestructures per al Mundial de Futbol d'aquest any i els Jocs Olímpics de 2016.
Silva es va sumar a les manifestacions en grans ciutats com Brasília, Sao Paulo o, Rio de Janeiro, primer, contra la lleu pujada del preu del transport públic i, després, contra un sistema que considera amortitzat.
DIVERSES CARES
Les múltiples facetes de Silva han fet que sigui una política de sobres coneguda per la societat brasilera, tot i que no la pugui identificar amb un programa polític integral, el que es presenta com el seu principal obstacle en la carrera cap al Palacio de Planalto.
L'impuls que va recuperar amb la mort de Campos, després de diversos mesos a l'ombra del carismàtic líder socialista, ha començat a desinflar-se a uns dies que els brasilers acudeixin per primera vegada a les urnes.
El seu repte en aquesta recta final serà convèncer l'heterogènia població brasilera que és capaç d'harmonitzar els interessos individuals, i fins i tot aplacar els seus propis, per construir una visió de conjunt que encara està per definir.
