Trudeau va convocar els comicis de forma anticipada, dos anys abans d'esgotar el mandat
MADRID, 21 set. (EUROPA PRESS) -
El Partit Liberal del primer ministre del Canad, Justin Trudeau, ha guanyat les eleccions generals que s'han celebrat aquest dilluns al país, segons les projeccions de la cadena pública canadenca CBC i de CTV News.
El partit governant ha obtingut més escons que els conservadors de l'oposició en les eleccions, si bé encara no est clar si podr aconseguir una majoria absoluta de 170 escons. En concret, el Partit Liberal de Trudeau lidera amb 155 dels 338 escons de la Cambra dels comuns, enfront dels 123 escons dels conservadors.
La victria de Trudeau suposa una fita en la histria del Canad: implicaria la reelecció del primer ministre per afrontar el seu tercer mandat des que va guanyar els comicis de 2015.
Milers de canadencs s'han dirigit aquest dilluns a les urnes després d'una frentica campanya electoral per escollir un nou govern que haur d'enfrontar-se, en primera instncia, a la recuperació econmica després de la crisi sanitria per la pandmia.
Amb les dades lleugerament al seu favor, els liberals de Trudeau surten beneficiats d'una contesa convocada de forma anticipada en una mostra de confiana per part del cap de Govern, i a dos anys de la fi del seu mandat.
Els debats celebrats la setmana passada semblen haver afavorit al Partit Liberal, si bé les enquestes apuntaven sols a un estret avantatge sobre els conservadors liderats per Erin O'Toole.
GOVERNS EN MINORIA
Acostumats als governs en minoria, els canadencs els haurien d'atorgar almenys quinze escons més dels que ja tenia el Partit Liberal perqu la formació pogués legislar sense la necessitat de comptar amb el suport de part de l'oposició, com ha succet durant els últims dos anys. És comú que al Canad els governs en minoria estiguin formats pels partits amb més escons, encara que no és estrictament necessari.
Per darrere dels conservadors, en popularitat, es trobaven el Nou Partit Democrtic (NPD) de Jagmeet Singh, un exadvocat i estrella de 'TikTok' que figurava com el favorit entre molts canadencs.
O'Toole portava setmanes tractant d'escurar distncies amb el primer ministre, tot aprofitant les crítiques contra el Govern per convocar els comicis en plena quarta onada de contagis de covid-19 al país.
Per a molts, la clau d'aquestes eleccions radicava en si eren enteses com un referndum sobre la gestió de Trudeau o una nova oportunitat per al Govern --tal com intenten vendre els liberals--.
EL CANVI CLIMTIC, EN EL PUNT DE MIRA
En un any marcat per les altes temperatures i la gestió de la sanitat pública, els partits han concentrat els seus esforos a traar plans de recuperació que permetin als canadencs tornar a la normalitat al més aviat possible.
La població ha manifestat la seva preocupació pel canvi climtic i el medi ambient. El govern que surti d'aquests comicis ha de preparar-se a contrarellotge per a la cimera del clima de l'ONU, que se celebrar al novembre a Glasgow (Regne Unit).
Hi ha seriosos dubtes respecte de la capacitat del Canad de complir amb el seu objectiu d'emissió de gasos d'efecte hivernacle, un pla que cerca reduir un 40 per cent les emissions respecte als nivells de 2005 i de cara a 2030.
L'escalfament global ja va ser un tema central en la campanya per a les eleccions federals de 2019 i va provocar nombroses protestes i marxes en ciutats com Mont-real, on l'activista sueca Greta Thunberg va liderar una multitudinria manifestació.
No obstant aix, i encara que els electors han posat sobre la taula altres qüestions com l'accés a l'habitatge, l'impacte del passaport de vacunació sobre els petits comeros i la cura de les persones amb discapacitat, les eleccions s'han centrat fonamentalment en abordar assumptes econmics en l'era postpandemia.
RECONCILIACIÓ I POBLES INDÍGENES
La troballa de més d'un miler de tombes sense identificar en antics internats per a l'assimilació forosa de població índia al Canad ha provocat també una polmica a escala nacional en un país que torna a afrontar la seva prpia capacitat de reconciliació entre diferents comunitats.
El tema ha passat a un segon pla al llarg de la campanya electoral, per les banderes canadenques segueixen a mitja asta i les esttues relacionades amb aquest tipus de residncies han estat retirades de llocs públics.
Quan Trudeau va convocar les eleccions, un de cada cinc canadencs situava la reconciliació com una de les seves principals prioritats, tal com indicaven els sondejos. La qüestió va anar perdent importncia entre els votants, que no obstant aix reconeixen la importncia de reparar als pobles indígenes del país.
