MADRID, 11 febr. (EUROPA PRESS) -
El recompte final dels vots de les eleccions legislatives que es van celebrar dissabte a Irlanda ha finalitzat, i, tot i que els resultats parcials apuntaven a una victria del Sinn Féin, finalment el partit Fianna Fáil ha obtingut un escó més.
En concret, el Fianna Fáil de Micheál Martin ha obtingut un total de 38 escons, davant dels 37 que ha aconseguit el Sinn Féin de Mary Lou McDonald. No obstant aix, el Sinn Féin ha obtingut més vots que el Fianna Fáil --24,53% davant del 22,18%--, un avantatge que no s'ha tradut en més escons.
Fianna Fáil, un dels partits que tradicionalment ha dominat la política irlandesa juntament amb el Fine Gael, ha perdut sis escons respecte al resultat de les eleccions del 2016. Per la seva banda, el Sinn Féin n'ha guanyat 14 respecte al 2016.
En tercera posició, s'ha situat el Fine Gael del primer ministre sortint, Leo Varadkar, amb el 20,86% dels vots i 35 escons, 15 menys que el 2016.
L'enquesta a peu d'urna que es va publicar dissabte a la nit apuntava a un triple empat entre el Sinn Féin, el Fine Gael i el Fianna Fáil amb un 22% dels vots cadascun, per els resultats oficials van indicar que el Sinn Féin podia ser el vencedor d'aquests comicis.
CONTACTES PER FORMAR GOVERN
McDonald ha anunciat que iniciar converses amb altres formacions polítiques amb la intenció de negociar la formació de govern i ha esmentat concretament el Partit Verd, el Partit Socialdemcrata i Solidaritat-La Gent Al Davant dels Beneficis, tres partits minoritaris i d'esquerra.
"També he dit en altres ocasions que parlaré i escoltaré a tothom. Penso que és el que fan els adults i el que requereix la democrcia", ha apuntat McDonald en declaracions a la premsa.
Amb aquests contactes busca explorar si seria possible formar govern i, en aquest sentit, ha retret als líders dels dos partits tradicionals --Leo Varadkar del Fine Gael i Micheál Martin del Fianna Fáil-- que rebutgin parlar amb el Sinn Féin.
McDonald ha reconegut que l'ha sorprs l'augment del suport al Sinn Féin i que haurien d'haver presentat més candidats. "És una gran declaració de canvi. Ja no hi ha un sistema bipartidista. La gent vol un Govern diferent", ha argumentat.
FIANNA FÁIL OBRE LA PORTA AL DILEG
Per la seva banda, el líder del Fianna Fáil ha manifestat la seva disposició a negociar un possible govern amb el Sinn Féin o amb el Fine Gael i s'ha reivindicat com un "demcrata" que "escolta la gent".
En campanya, Martin havia descartat qualsevol tipus d'enteniment amb McDonald o Varadkar. "Penso que hem de deixar que les coses es calmin", ha declarat la televisió pública RTE. "Avaluarem el recompte complet i les xifres totals d'escons", ha indicat sense descartar en cap moment possibles coalicions.
En qualsevol cas, ha reconegut un canvi polític, "un panorama diferent, fragmentat en qu crec que ser molt difícil formar govern i espero que no hi hagi un període d'inestabilitat per davant".
