Mauricio Valenzuela/dpa - Arxiu
MADRID 5 maig (EUROPA PRESS) -
Els panamenys estan cridats aquest diumenge 5 de maig a les urnes per triar el successor d'un desacreditat Laurentino Cortizo, amb la inhabilitació de l'expresident Ricardo Martinelli, promeses de tancar el Tap del Darién per frenar la immigració i multitudinries protestes mediambientals.
Fins a vuit candidats es disputen a una volta un dels processos democrtics més amplis de la regió, un procés en el qual no est permesa la reelecció i els mandats són per a cinc anys, i en qu al voltant de tres milions de panamenys amb dret a vot triaran la conformació del Parlament i els governs locals.
Aquestes eleccions se celebren enmig d'una sensació de gran frustració amb la classe política, en gran part pels continus casos de corrupció, tant els heretats com els que han anat apareixent en l'administració de Cortizo, i també per problemes mediambientals que han provocat una sequera que ha redut el transit fluvial al Canal de Panam, principal motor de l'economia del país.
Panam tampoc no est sent ali a un dels principals desafiaments de la regió, les migracions massives. Centenars de milers de persones travessen la perillosa selva panamenya del Darién, la qual cosa ha provocat una crrega humanitria que l'anterior govern no ha sabut abordar i a la qual aquest haur de fer front.
EL DOFÍ DE MARTINELLI
Entre els vuit candidats, el més ben situat segons les enquestes és el dret José Raúl Mulino, l'home triat per un Martinelli --refugiat a l'Ambaixada de Nicaragua a Panam des del 7 de febrer-- a qui el Tribunal Electoral no va permetre presentar-se per una condemna de més deu anys de presó per blanquejament de diners en el cas conegut com a 'New Bussines'.
La seva presncia en les paperetes va quedar confirmada aquest divendres quan el Tribunal Suprem, després de diversos dies de deliberacions, va rebutjar una queixa per una presumpta inconstitucionalitat del Tribunal Electoral en permetre que Murino, fins llavors company de fórmula presidencial de Martinelli, el pogués substituir al capdavant de les paperetes.
Mulino no s'ha molestat a amagar que es tracta realment de la candidatura del seu mentor. Amb el lema 'Mulino és Martinelli, Martinelli és Mulino', el que va ser ministre de Seguretat Pública confia a mantenir els grans suports dels quals disposa l'expresident malgrat els casos de corrupció.
Ministre d'Exteriors després tornar a la democrcia, Mulino, de 64 anys, ha fet seu el discurs conservador de Martinelli, les seves propostes de liberalitzar l'economia, afavorir el sector privat i fins i tot anunciar que s'encarregar de "tancar" el Tap del Darién per frenar la crisi migratria.
Amb més del 37 per cent dels suports, la coalició Realitzant Metes (RM) de Mulino est molt per davant de la proposta del Partit Popular (PP), de l'expresident Martín Torrijos; la de l'exministre d'Exteriors de Martinelli, Rómulo Roux, de Canvi Democrtic (CD), o la del socialdemcrata Ricardo Lombana, pel divers Moviment Un Altre Camí (MOCA), tots entre el 12 i el 15 per cent.
OFICIALISME EN HORES BAIXES
El vicepresident Gabriel Carrizo arrossega sens dubte els pssims índexs de popularitat del president Cortizo. Amb una mica més del 8 per cent en intenció de vot és, segons les enquestes, qui més rebuig troba entre l'electorat, amb un 45 per cent.
La gestió de l'actual Govern ha provocat importants protestes, com les del 2023 quan entre octubre i desembre la ciutadania durant més de 40 dies va sortir de manera massiva al carrer per protestar contra la renovació d'una explotació de mines de coure en un rea d'especial importncia mediambiental.
Malgrat el gran nombre de candidatures, l'espectre polític en qu es mouen la gran majoria oscilla entre el centre dreta i el conservadorisme més extrem, amb presncia d'algunes propostes més progressistes, com la de lliure postulació de Maribel Gordón, o la de Carrizo, que amb prou feines té possibilitats.
Fins a tres candidats es presenten de manera independent sense el paraigua d'una fora política, la qual cosa no només evidencia aferrissades disputes internes, sinó també aquesta prdua de credibilitat en els partits polítics tradicionals.
