BRUSSEL·LES, 9 set. (EUROPA PRESS) -
El Govern britànic aportarà "al voltant de 1.000" soldats a "la punta de llança" o força d'alta disponibilitat pactada pels líders de l'OTAN a la cimera de la setmana passada a Gal·les (Regne Unit) dins la seva Força de Reacció Ràpida i "uns 3.500" militars per a exercicis als països de l'est de l'OTAN en el marc de reforços militars que van acordar mantenir arran de la intervenció militar russa a l'est d'Ucraïna.
"La contribució del Regne Unit serà d'uns 1.000 militars per a la força de la punta de llança i 3.500 per a mesures de garanties, exercicis a l'est", han explicat a Europa Press fonts diplomàtiques.
Els caps d'Estat i de Govern de l'OTAN van acordar divendres passat a la cimera de Gal·les mantenir els reforços militars per aire, mar i terra als països de l'est de l'Aliança pactats a l'abril després de l'annexió de Crimea per part de Rússia a partir de rotacions i crear una força ràpida d'alta disponibilitat composta per diversos milers de soldats per poder respondre en qüestió de dies a una crisi com la d'Ucraïna.
També han acordat, dins d'un Pla d'Acció de Preparació més ampli per "reforçar la defensa col·lectiva" i respondre a qualsevol amenaça de seguretat "vingui d'on vingui", la creació d'"una força de molt alta disponibilitat capaç de desplegar-se amb molt poc preavís" o "punta de llança" dins de la Força de Reacció Ràpida de l'OTAN, composta de fins a 13.000 efectius.
"Aquest cap de llança inclourà diversos milers de soldats terrestres, capaç de desplegar-se en molt pocs dies, amb suport aeri, per mar i de forces especials", ha precisat el secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen.
CONTRIBUCIÓ ESPANYOLA AL REFORÇ
El Govern espanyol participarà en el reforç acordat per l'OTAN en el seu flanc est oferint un batalló "per a preposicionar-lo com a element reactiu si calgués" i mitjans de reproveïment en vol, tot i que de moment aquests no s'han sol·licitat, segons ha precisat el ministre de Defensa, Pedro Morenés, aquest dilluns en una entrevista a la Cope, recollida per Europa Press.
Morenés ha explicat que aquestes ofertes se sumen a l'enviament d'una patrulla aèria --de quatre avions Eurofighter-- al Bàltic, que s'ha avançat al 2015 tot i que originalment estava prevista per al 2016, i a la presència de la fragata Joan de Borbó al Mediterrani, que podrà operar en àrees com el Mar Negre "com a dissuasió", ha puntualitzat.
De fet, la fragata espanyola Joan de Borbó és un dels tres vaixells de l'agrupació naval permanent 2 de l'OTAN que participa en l'exercici anual organitzat pels Estats Units i Ucraïna entre el dilluns i el dimecres, batejat 'Brisa Marina 2014' al Mar Negre, al costat d'una altra fragata romanesa i una altra de canadenca i en què també hi participen altres països, com Geòrgia i Turquia. A l'exercici es posaran a prova les capacitats d'interdicció marítima, comunicacions, recerca i rescat, protecció de força i navegació, segons ha informat l'OTAN.
