MADRID, 25 febr. (EUROPA PRESS) -
Els col·legis electorals de Bielorússia han obert aquest diumenge per triar el Parlament en el primer gran test des dels controvertits comicis presidencials d'agost del 2020, que van marcar un punt d'inflexió en l'escalada repressiva de l'oposició i van suposar la desaparició de qualsevol tipus d'alternativa al règim d'Aleksandr Lukaixenko.
Més de 5.400 col·legis electorals han obert a les 8.00 hores (hora local) en una jornada en la qual 45.505 observadors nacionals estaran presents per seguir la votació, que acabarà cap a les 20.00 hores (hora local), segons ha recollit BelTA.
El Parlament té poca influència real a Bielorússia, on les principals decisions estan en mans del president. Lukaixenko ha consolidat el seu poder en aquests últims anys, en els quals també ha acabat d'estrènyer llaços amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, malgrat els assenyalaments internacionals després de la invasió a Ucraïna.
Aquest diumenge, els bielorussos estan cridats a renovar diverses institucions regionals i locals, si bé el focus està posat en els 110 escons de la Cambra de Representants --la Cambra baixa del Parlament--, que es repartiran en virtut d'un sistema de circumscripcions uninominals en les quals el candidat més votat obté la victòria.
La il·legalització o desaparició 'de facto' de partits opositors ha acabat d'obrir el camí i Lukaixenko té pràcticament garantit el ple suport dels futurs legisladors, per la qual cosa els comicis amb prou feines es veuen com un tràmit per consolidar el seu poder. La votació anticipada ja va arrencar dimarts a més de 5.400 col·legis electorals.
La cita no comptarà amb observadors externs, la qual cosa l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) --habitual supervisor d'aquest tipus de cites-- va condemnar a principis de gener. El director de l'Oficina d'Institucions Democràtiques i Drets Humans, Matteo Mecacci, es va confessar "profundament amoïnat" per aquest veto, que considera contrari als compromisos internacionals subscrits per Minsk.
LA DESAPARICIÓ DE L'OPOSICIÓ
Lukaixenko ha afavorit el desenvolupament d'unes lleis a mesura dels seus interessos i en les quals reformes relatives a qüestions com la llibertat religiosa o la lluita contra el terrorisme han estat percebudes des de les organitzacions defensores dels Drets Humans com un pas més en la deriva repressiva, tapadores amb rerefons polític.
L'oficina de Drets Humans de l'ONU, que ha criticat canvis com els que permeten els judicis 'in absentia', estima que més de 1.500 persones estan empresonades a Bielorússia per motius polítics, la qual cosa ha deixat la majoria de les veus dissidents obligades a assumir una detenció o a exiliar-se, com ha estat el cas de l'excandidata presidencial Sviatlana Tsikhanóuskaia.
L'ONU també ha mostrat la seva preocupació per les condicions en què es troben reclosos aquests presos polítics. Cinc d'ells han mort des dels comicis presidencials, l'últim dels quals aquesta mateixa setmana: el periodista i expolític socialdemòcrata Igor Lednik, condemnat a tres anys de presó per un article crític amb Lukaixenko.
La comunitat internacional, amb la UE i els Estats Units al capdavant, va endurir la seva posició cap a Minsk arran de les eleccions del 2020 i ha acabat de repudiar Lukaixenko pel seu suport públic a Putin després de la invasió d'Ucraïna. No obstant això, el mandatari bielorús ha assenyalat que són les "circumstàncies externes" les que l'han portat a acabar d'estrènyer llaços amb Moscou.
"Potser fins i tot està bé que les circumstàncies externes ens hagin acostat més l'un a l'altre (...) Ens vam adonar que, en general, tenim pocs amics, i potser cap de real, i que necessitem crear la nostra felicitat", va dir Lukaixenko dimecres, segons l'agència BelTA.
SANCIONS CONTRA MINSK
L'alt representant per a Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell, va destacar al final de l'última reunió de ministres d'Exteriors que Bielorússia continuava sent una prioritat per al bloc, tenint en compte el "nivell de repressió sense precedents" i de la "violació constant dels Drets Humans". Els responsables, va assenyalar, "rendiran comptes".
Els Vint-i-set van recordar la seva defensa d'una Bielorússia "lliure, democràtica, sobirana i independent" i van avisar que estan disposats a continuar acordant sancions "mentre les autoritats bielorusses persisteixin en les seves accions", segons consta en les conclusions del més recent Consell d'Exteriors, que va tenir lloc dilluns.
A dia d'avui, la llista negra europea ja contempla mesures contra 233 individus --entre els quals el mateix Lukaixenko-- i 37 entitats. És el segon país amb més càstigs de la Unió Europea, només per darrere de Rússia.
