Més de 30 persones van haver d'abandonar les seves llars cada hora fins a un total de 16,2 milions
Actualment hi ha 25,4 milions de refugiats i 40 milions de desplaçats interns al món
MADRID, 19 juny (EUROPA PRESS) -
Unes 44.000 persones es van veure obligades a abandonar les seves cases per força cada hora durant el 2017, més de 30 al minut, una cada dos segons, a causa de les guerres, la violència i la persecució als seus països, la qual cosa situa la xifra de desplaçats forçosos al món en 68,5 milions, una xifra rècord i que suposa un augment del 50 per cent en comparació a fa deu anys, quan eren 42,7 milions els que es trobaven en aquesta situació, segons ha denunciat l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR).
En total, durant el 2017 va haver-hi 16,2 milions de nous desplaçats, dels quals 11,8 milions van buscar refugi en altres països i 4,4 milions van optar per quedar-se dins de les fronteres del propi, segons l'últim informe de Tendències Globals publicat aquest dimarts per l'agència de l'ONU. La taxa de desplaçament va ser superior a la del 2014, quan va haver-hi 42.500 desplaçats l'hora.
Com a conseqüència d'aquests nous desplaçaments, i de la tornada als seus llocs d'origen de gairebé 5 milions --4,2 desplaçats interns i 667.000 refugiats, ACNUR estima que actualment hi ha al món 25,4 milions de refugiats --inclosos 5,4 milions de refugiats palestins--, 40 milions de desplaçats interns i 3,1 milions de sol·licitants d'asil.
L'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, Filippo Grandi, ha subratllat que "estem en un punt d'inflexió i perquè la gestió del desplaçament al món tingui èxit és necessari un nou enfocament molt més integral, que no deixi sols els països i les comunitats davant d'aquestes situacions".
En aquest sentit, ha fet una crida a tots els països per a que donin suport al nou Pacte Mundial sobre Refugiats que està previst que sigui adoptat a l'Assemblea General de l'ONU el setembre vinent perquè "ningú es converteix en refugiat per elecció, però cadascun de nosaltres sí podem triar com ajudar", ha sostingut.
25,4 MILIONS DE REFUGIATS
La xifra de 25,4 milions de refugiats és la més alta fins avui i suposa 2,9 milions més que els que hi havia a finals del 2016, com a conseqüència que durant l'any uns 2,7 milions de persones es van registrar com refugadiadas, una dada propera al rècord registrat el 2014.
Síria segueix sent el país que més refugiats ha generat a causa dels més de set anys de guerra civil, amb més de 6,3 milions, gairebé un terç del total i un 14 per cent més que un any abans. Li segueix l'Afganistan, on la població refugiada va augmentar un 5 per cent i es va situar en 2,6 milions, encara que en aquest cas el creixement ve motivat per naixements i la concessió d'asil a Alemanya.
En tercer lloc se situa el Sudan del Sud, on el conflicte que va començar a finals del 2013 deixa ja 2,4 milions de refugiats, un milió més que un any abans. Birmània ha entrat al 'top 10' a causa de l'èxode massiu de rohingyas arran de la repressió de les forces de seguretat després d'una onada d'atacs a l'estat de Rajine, amb un total d'1,2 milions de refugiats, gairebé un milió d'ells a Bangladesh.
La llista dels deu principals països d'origen la completen Somàlia (amb 986.400), el Sudan (amb 650.400), República Democràtica del Congo (amb 620.800), República Centreafricana (amb 545.500), Eritrea (amb 486.200) i Burundi (amb 430.300). En total els refugiats procedents d'aquests deu països suposen el 82 per cent del total baix mandat d'ACNUR i els cinc primers aglutinen més de les dues terceres parts.
EL 85% ACOLLITS EN PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT
Pel que fa als països d'acolliment, el 85 per cent ha trobat refugi en països de regions en desenvolupament, entre ells nou dels deu primers països de la llista. Una llista que encapçala un any més Turquia, amb 3,5 milions de refugiats, un 21 per cent més que l'any 2016, dels quals 3,4 milions són sirians.
El Pakistan se situa en segon lloc, amb 1,4 milions de refugiats, i li segueix Uganda, amb 1,4 milions a finals del 2017 a causa d'un increment del 44 per cent de les arribades de refugiats al seu territori, principalment sud-sudaneses. El Líban és el quart país de la llista, amb gairebé un milió, seguit per Iran, amb 979.000 refugiats, majoritàriament afganesos.
Alemanya és l'únic dins del 'top 10' que és un país desenvolupat. A finals del 2017 acollia 970.400 refugiats, un 45 per cent més que un any abans a causa de les decisions favorables a les sol·licituds d'asil presentades i l'arribada de refugiats assentats.
En el cas de Bangladesh, el nombre de refugiats al seu territori es va triplicar a causa de l'arribada massiva des de finals d'agost de 655.000 rohingya, fins a situar-se en 906.000 a finals d'any. Completen el llistat el Sudan (amb 906.000, el doble que en 2016), Etiòpia(amb 889.400) i Jordània (amb 691.000).
40 MILIONS DE DESPLAÇATS INTERNS
D'altra banda, els abusos dels Drets Humans, els conflictes i la violència han provocat que 40 milions de persones es vegin desplaçades dins dels seus països, una xifra que es redueix per tercer any consecutiu --40,3 milions el 2016, 40,8 milions el 2015-- però que emmascara, segons ACNUR, que l'any 2017 es van produir desplaçaments a gran escala en alguns països com República Democràtica del Congo.
Malgrat l'acord de pau amb la guerrilla de les FARC, Colòmbia segueix sent el país amb més desplaçats interns, amb 7,7 milions i uns 250.000 més que a l'inici de l'any. A continuació se situa Síria, amb 6,2 milions, uns 100.000 menys en total en un any en el qual va haver-hi 2,9 milions de nous desplaçats i gairebé 600.000 retornats a les seves cases.
En el cas de República Democràtica del Congo, l'any 2017 va acabar amb 4,4 milions de desplaçats interns, el doble dels 2,2 milions que hi havia al final del 2016, mentre que a l'Iraq la xifra de desplaçats es va reduir en gairebé un milió fins a situar-se als 2,6 milions.
La llista dels països amb més d'un milió de desplaçats interns la completen: Somàlia (amb 2,1 milions, més de mig milió més), el Iemen (2 milions), el Sudan (2 milions), el Sudan del Sud (1,9 milions), l'Afganistan (1,8 milions), Ucraïna (1,8 milions), Nigèria (1,7 milions) i Etiòpia (1,1 milions).
SOL·LICITANTS D'ASIL
El 2017, va haver-hi 1,9 milions de sol·licituds d'asil presentades en països o davant ACNUR, la qual cosa suposa una caiguda pel que fa als 2,2 milions del 2016 i els 2,5 milions d'un any abans. A més, l'agència de l'ONU estima que en finalitzar el 2017 hi havia al món 3,1 milions de persones a l'espera que es resolgués la seva sol·licitud d'asil.
Els Estats Units van ser, per primera vegada des del 2012, el país que més noves sol·licituds va rebre (331.700), un 27 per cent més que l'any 2016 i gairebé el doble que el 2015 (172.700). Segons ACNUR, es va mantenir la tendència en l'augment de sol·licitants d'asil del nord de Centreamèrica, que van suposar el 43 per cent del total i un 44 per cent més fins a aconseguir dades no registrades des de l'any 1980.
Els segueix Alemanya, on va haver-hi un 73 per cent menys de sol·licituds que l'any 2016 --198.300 davant de 722.400--, i on sirians, iraquians i afganesos van ser els principals països de procedència. En el cas d'Itàlia, va rebre 126.500 sol·licituds d'asil que van copar nigerians, bangladeshians i pakistanesos.
Per primera vegada des del 2013, Síria no va ser el primer país d'origen dels nous sol·licitants d'asil, sinó l'Afganistan, amb 124.900 sol·licituds presentades pels seus ciutadans a 80 països, davant de les 237.800 del 2016. El segueixen Síria (117.100 sol·licituds), l'Iraq (amb 113.500), Veneçuela (amb 116.600 davant dels 34.200 de 2016) i RDC (amb 104.700).
