L'ONG també ha documentat abusos per part de les forces de seguretat de Nigèria en resposta als atacs de Boko Haram
MADRID, 27 Oct. (EUROPA PRESS) -
Human Rights Watch (HRW) ha denunciat que el Govern nigerià no ha protegit adequadament les dones i nenes que han estat segrestades pel grup islamista radical Boko Haram.
Segons assegura un informe publicat aquest dilluns, durant el seu captiveri han estat obligades a casar-se, convertir-se a l'islam, i han patit maltractaments físics i psicològics, tasques forçades i violacions.
El grup ha segrestat més de 500 dones i nenes des del 2009, intensificant les seves accions a partir de maig de l'any passat, quan Nigèria va haver d'imposar l'estat d'emergència en les àrees en les quals Boko Haram és més actiu.
L'informe, de 63 pàgines i titulat: "Aquestes setmanes terribles al seu campament: Boko Haram, violència contra les dones i les nenes al nord-est de Nigèria," es basa en entrevistes amb més de 46 testimonis i víctimes de segrestos del grup terrorista en els estats de Borno, Yobe, i Adamawa, incloent les nenes que van escapar el mes d'abril passat després del segrest de 276 companyes d'una escola secundària en Chibok.
Les declaracions suggereixen que les dones no han rebut el suport psicològic ni l'atenció mèdica necessària després de ser alliberades, però tampoc han garantit un accés segur a les escoles per evitar que es produeixin els segrestos ni s'ha investigat per processar els possibles responsables.
"La tragèdia de Chibok i la Campanya #BringBackOurGirls (torneu-nos les nostres nenes) van centrar l'atenció mundial tan necessària cap a una horrible vulnerabilitat de les nenes al nord-est de Nigèria", ha recordat el director per a Àfrica de Humam Rights Watch, Daniel Bekele. "Ara, el Govern de Nigèria i els seus aliats han d'intensificar els seus esforços per posar fi aquests segrestos brutals i satisfer les necessitats mèdiques, psicològiques i socials de les dones i les nenes que han aconseguit escapar", ha afegit.
A més de parlar amb les dones i nenes que havien estat segrestades, els investigadors de HRW han entrevistat a treballadors socials, membres d'organitzacions locals i ONG internacionals, diplomàtics, periodistes, líders religiosos i treballadors de l'administració estatal i del Govern federal.
ABUSOS DE LES FORCES DE SEGURETAT
Però HRW també ha documentat atacs i abusos per part de les forces de seguretat de Nigèria en resposta als atacs de Boko Haram. Des del 2009, les forces de seguretat han utilitzat "una força excessiva", cases cremades, residents maltractats, víctimes "desaparegudes" i execucions extrajudicials de sospitosos de donar suport a Boko Haram.
"Els abusos de Boko Haram i les respostes inadequades per part del Govern estan deixant moltes persones al nord de Nigèria assetjades per la por i l'angoixa", ha denunciat Bekele. "El Govern i els seus aliats han d'intensificar la seva protecció, serveis de suport, i l'enjudiciament dels abusos de les dues parts per detenir aquest cicle de terror."
SEGRESTOS MASSIUS
El 14 d'abril d'aquest any, 276 alumnes de l'escola de Chibok va ser segrestades en el que ha estat l'atac més gran de Boko Haram. Tot i això, el grup radical ja havia segrestat abans i ha continuat amb aquesta pràctica, de fet, HRW ha explicat que la relativa facilitat amb la qual van aconseguir segrestar les nenes els ha impulsat per seguir segrestant en altres llocs.
El cap de la Defensa Aèria nigeriana, Alex Badeh, va denunciar el 17 d'octubre un acord d'alto el foc entre Nigèria i Boko Haram. En la mateixa línia, Hassan Tukur, un assessor del president de Nigèria, Goodluck Jonathan, va informar d'un altre acord per a l'alliberament de les nenes de l'escola de Chibok. Una informació que, poc després, desmentia el Coordinador del Centre d'Informació Nacional, Mike Omeri, que assegurava que l'alliberament "estava encara en fase de negociació".
Tanmateix, Boko Haram ha seguit amb els segrestos arbitraris, tot i que sempre apuntant a les estudiantes i els cristians, que són sotmesos a flagells, cops, o fins i tot la mort si no es converteixen a l'islam, deixen d'assistir a l'escola, i porten el vel o hijab.
AJUDA INSUFICIENT
Tant el Govern federal de Nigèria com els estatals, amb el suport d'organismes internacionals i governs estrangers, van establir fons per ajudar les 57 estudiants que van aconseguir escapar-se. Una ajuda que sembla, segons ha denunciat HRW, que no ha beneficiat les víctimes al no materialitzar-se en tractaments mèdics o de salut mental.
"Els supervivents de la violència de Boko Haram no han de sentir-se avergonyits i espantats en el silenci", ha dit Bekele. "És Boko Haram qui hauria d'estar avergonyit pels abusos que cometen contra les dones i les nenes en la seva interpretació extrema de l'islam", ha afegit.
Abans del 2013, el grup radical només havia segrestat puntualment. Després que el Govern de Nigèria implantés l'estat d'emergència al maig del 2013, Boko Haram va començar a dirigir-se cada vegada més als grups vulnerables, incloses les dones, els nens, els estudiants i els residents de les comunitats rurals. El líder del grup, Abubakar Shekau, va advertir que els seus combatents podrien prendre represàlies contra els membres de les famílies de les forces de seguretat nigerianes. El 7 de maig del 2013, per exemple, els insurgents es van apoderar de quatre dones i vuit nens d'una caserna policial a Bama, a l'estat de Borno.
HRW ha estimat que, des del 2009, més de 7.000 civils han mort en centenars d'atacs de Boko Haram al nord-est de Nigèria i a la seva capital. Un mínim de 4.000 d'aquestes morts han passat entre maig del 2013 i setembre del 2014.
