MADRID, 29 Abr. (EUROPA PRESS) -
Els primers espanyols repatriats des del Nepal, on dissabte els va sorprendre el terratrèmol, han començat a organitzar-se per portar ajuda a les víctimes del sisme, en primer lloc aigua i latrines i, a mitjà termini, una potabilitzadora per a la ciutat monumental de Bhaktapur, a 13 quilòmetres a l'est de Katmandú, gairebé totalment destruïda.
Aquesta és la idea a la qual volen donar forma dues voluntàries madrilenyes, Cristina Po Wenger, de 23 anys, que porta mesos treballant en un projecte d'"empoderament" per fer sostenible una escola de Bhaktapur amb l'ONG Círculo de Cooperación, i Ruth Aréjula Trejo, de 28, que havia viatjat al Nepal per visitar diferents projectes amb la intenció de dedicar-se a un d'ells a partir del setembre.
A bord de l'avió de la Força Aèria Espanyola que els ha portat de tornada a Madrid --el mateix en què tornava de l'Índia el ministre José Manuel García-Margallo--, relaten que la seva prioritat ara és enviar ajuda al Nepal a través d'alguna ONG xinesa o índia. Parteixen de l'experiència del Grup de Voluntariat GEA, que en tres dies ha recaptat 9.000 euros per a una potabilitzadora a la ciutat de Patan (en costa uns 100.000) i tenen el suport dels seus companys de viatge.
"La meva idea ara és fer diners i tornar-hi el setembre", diu Ruth, que és mestra i entre d'altres projectes havia visitat una escola i un orfenat. "Ara no sé on són els meus nens", deixa escapar una mica emocionada. Totes dues han decidit mirar endavant i concentrar-se en aquest projecte. "Hem canviat el xip i ara cal treballar i ajudar", diu Cristina.
Aquesta madrilenya va viure les hores següents al sisme i les rèpliques amb la família d'un amic nepalès. "M'han tractat com una filla. Ells no ploraven mai, ho han perdut tot i et preguntaven per què estàs seriosa si estàs fora de perill?", explica admirada.
Altres espanyols que van viure les primeres hores després del sisme al costat dels nepalesos relaten experiències similars. "Havíem contractat un tour i quan va passar el terratrèmol el responsable de l'agència va venir a buscar-nos a l'hotel. Ens va dir que a casa seva tenia un jardí, que era el més segur, ens va portar allà i ens va deixar una tenda perquè tinguéssim privacitat", explica un altre turista que demana mantenir l'anonimat cansat de la sobreexposició mediàtica.
Entre els 46 repatriats aquest dimecres hi ha una nena i dos nadons. Yeshi (pronunciat 'Iishi') té 7 mesos i passa les 11.30 hores de vol als braços del seu pare, Kulung, nepalès, i als de la seva mare, Alba del Bas, nascuda a Sabadell fa 28 anys, però que en porta tres vivint a Katmandú. Alba resideix al barri de Boudha (on viuen una quinzena d'espanyols) i té un centre de tatuatge. El tremolor va atrapar la família precisament a la Cinquena Convenció Internacional del Tatuatge del Nepal, que se celebrava a la capital.
Com que el seu habitatge va patir danys, van decidir dirigir-se al pròxim monestir de Shechen, on van muntar una enorme carpa per acollir la gent i després es van refugiar a un hotel internacional. Els tres membres de la família porten posats uns fins llaços vermells beneïts pel Rinpoche local perquè els protegeixi.
Diversos passatgers insisteixen davant dels periodistes que la seva experiència amb els nepalesos ha estat extraordinària, que se'n van sobretot per no ser "un destorb" en un moment en què el més necessari és l'atenció sanitària, i demanen que no s'estengui al conjunt del poble nepalès el que ha estat una terrible experiència personal amb els soldats nepalesos d'un dels espanyols evacuats.
L'extremeny Jonathan Herranz es va quedar tancat a l'aeroport --al qual es va dirigir perquè tenia un vol cap a Japó que es va cancel·lar-- perquè li exigien pagar un visat per sortir i li havien robat els diners. Herranz, de 27 anys, assegura que el "va salvar un nepalès" que el va treure de sota una casa on havia acudit a refugiar-se després que s'estavellés el cotxe en què viatjava.
Però es manté a denunciar l'actitud dels soldats nepalesos, dels quals diu que no repartien l'ajuda que arribava a l'aeroport i tractaven fatal els seus propis conciutadans, a favor dels indis i els xinesos. Aquesta actitud, apunten diversos passatgers, pot ser degut al fet que aquests països han estat els primers a enviar ajuda.
CONSELLS XILENS
Herranz relata que a l'aeròdrom hi va arribar a haver 70 espanyols. Alguns van aconseguir partir en els seus vols, d'altres tenien diners per pagar el visat de sortida i alguns més van saltar la tanca. Als que van passar hores a la pista, aixoplugats a vegades sota els avions, dues senyores xilenes els donaven consells per a quan arribessin les rèpliques: situar-se al costat dels murs de càrrega i a les juntes de les rajoletes, perquè a través d'elles es pot alliberar energia i en aquests punts no esclata el terra.
Al matrimoni format per Rosa María Pera i David de Dios, que acabaven d'arribar al Nepal perquè ell havia de treballar-hi temporalment per a la constructora San José, un nepalès els va portar en la seva moto fins a Katmandú des de Patal (uns 5 quilòmetres al sud), on els va sorprendre el terratrèmol, després de diverses hores desorientats.
Precisament les oficines de la constructora, a uns dos quilòmetres de l'aeroport, es van convertir en punt de trobada improvisat per als espanyols. Per allà van arribar a passar 128 espanyols, relata el cap d'obra, Óscar Gutiérrez, que porta al país un any amb la seva dona i la seva filla.
Els tres es van traslladar a l'oficina en veure les esquerdes que el terratrèmol havia deixat a casa seva (en principi, certificada per a sismes), i el mateix van fer altres treballadors. "Allà tenim 70 o 80 litres d'aigua potable, tenim llum; jo vaig sortir a comprar gasoil", explica Fernando Martínez Samblás, que viatja a Madrid amb la seva dona, Rosario Merino. Un cop allà, es van repartir les tasques --per cuinar, netejar, comprar-- i, abans d'anar-se'n, van organitzar un mercat per deixar menjar, roba i medecines a la gent.
Quatre dies després del terratrèmol, els repatriats han trepitjat terra espanyola a la base aèria de Torrejón de Ardoz, amb aplaudiments inclosos en el moment de l'aterratge. A alguns els esperaven els seus familiars i d'altres han estat traslladats en autobusos fins a l'Aeroport de Barajas i l'estació de Atocha. Aquesta tarda s'espera el segon dels vols.
Ara, Gutiérrez preveu tornar aviat a Katmandú, on han quedat a l'oficina alguns treballadors locals per atendre nous espanyols que puguin arribar des d'altres punts del país. A més, aquest dimecres volava des de Delhi un altre equip de l'empresa, i des de dimarts hi ha tres representants de l'Ambaixada d'Espanya a l'Índia.
Gutiérrez ha relatat a la seva arribada a Madrid que sembla que el funcionament de l'aeroport es regularitza i l'ajuda podrà començar a sortir, però admet que fa falta molta ajuda. "Ara mateix no hi ha llum ni aigua, sempre hi ha certa escassetat al país i les persones que més escassetat tenen són les que tenen més problemes. Són gent forta per naturalesa però això els castiga més", ha dit. Això sí, assegura que al país no hi ha problemes de seguretat pública, i que tot i que hi ha pogut haver casos puntuals la situació és de "tranquil·litat".
Tots els passatgers han dedicat elogis al treball del personal de San José, que van fer un treball que no tenien perquè haver fet, i també al personal de l'Ambaixada i especialment a la cònsol, Laura García Alfaya, tot i que diversos relaten que van haver de pressionar perquè el Govern els traslladés a Espanya en comptes d'evacuar-los només fins a Nova Delhi, on tindrien a penes un visat d'uns pocs dies per aconseguir un bitllet.
En tot cas, sí que hi va haver 23 espanyols que van poder sortir pels seus mitjans del Nepal i com a mínim 12 més van poder utilitzar els seus propis bitllets per sortir de l'Índia.
