MADRID, 14 Des. (EUROPA PRESS) -
Almenys 9.000 rohingyes han mort des del passat 25 d'agost en les "operacions de neteja" dutes a terme per les forces birmanes a l'estat de Rakhine contra aquesta minoria, de les quals unes 6.700 haurien estat assassinades, d'acord amb estimacions de Metges Sense Fronteres (MSF), que subratlla que les xifres podrien ser molt més elevades.
MSF ha dut a terme una sèrie d'enquestes en campaments per a refugiats rohingyes a Bangladesh que sumen una població de 608.108 persones, entre elles 100.464 menors de 5 anys. En total, es calcula que prop de 650.000 persones han fugit cap al país veí des de l'estiu.
L'ONG ha preguntat als refugiats rohingyes sobre les pèrdues humanes sofertes en el seu cercle proper i ha fixat la taxa de mortalitat general entre el 25 d'agost i el 24 de setembre en un 2,26 per cent de la població enquestada. "Això suggeriria que entre 9.425 i 13.759 rohingyes van morir durant els 31 dies inicials següents a l'inici de la violència, dels quals almenys 1.000 eren menors de 5 anys", ha indicat.
Almenys el 71,7 per cent van ser morts violentes, és a dir, 6.700 persones, inclosos 730 nens. El 69 per cent van ser a causa de trets, el 9 per cent per incendis provocats en habitatges i el cinc per cent per pallisses. En el cas dels nens, el 59 per cent va ser per trets, el 15 per cent per incendis, el set per cent per cops i el dos per cent per mines antipersona.
"El pic més alt de morts coincideix amb el llançament de les últimes 'operacions de neteja' per part de les forces de seguretat de Birmània en l'última setmana d'agost", ha precisat Sídney Wrong, director mèdic de MSF a través d'un comunicat.
Wrong ha subratllat que "és probable que el nombre de morts sigui una subestimació". "No hem estudiat tots els assentaments de refugiats a Bangladesh i a més les enquestes no representen les famílies que mai van sortir de Birmània", ha explicat.
A més, el cooperant de MSF ha expressat la seva preocupació per "el destí que han pogut patir les persones que encara són allà", a Birmània, perquè "aquells que aconsegueixen creuar la frontera segueixen assegurant haver estat objecte de violència en les últimes setmanes".
Per això, ha considerat prematur l'acord aconseguit entre Birmània i Bangladesh per repatriar els refugiats. "No s'ha d'obligar els rohingyes a tornar", ha dit l'ONG i ha reclamat a les autoritats que, en qualsevol cas, garanteixin la seva seguretat.
La crisi a Rakhine es va desencadenar el 25 d'agost a causa d'un atac d'insurgents rohingyes a llocs militars i policials. En resposta, les forces birmanes van iniciar una "operació de neteja" en les comunitats rohingyes que, segons l'ONU, encaixa amb una "neteja ètnica".
Els rohingyes són una minoria ètnica de fe musulmana que es concentra a Rakhine. Birmània no els reconeix com a ciutadans perquè considera que són descendents d'immigrants il·legals procedents de Bangladesh, la qual cosa els despulla de la majoria dels drets i llibertats dels quals gaudeixen altres habitants.
