El Govern d'Áñez insisteix que no hauria de gaudir del refugi perqu hi ha "motius fundats" que ha coms crims de lesa humanitat
MADRID, 17 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident bolivi Evo Morales ha proposat aquest dimarts el líder 'cocalero' Andrónico Fernández, la senadora Adriana Salvatierra i els exministres Diego Pary i Luis Arce com a possibles candidats del seu partit polític, el Moviment Al Socialisme (MAS), als comicis que el país té previst celebrar l'any vinent per resoldre la crisi del 20 d'octubre.
Morales ha donat resposta a la incgnita dels candidats del MAS en una entrevista concedida dilluns al vespre (hora local) a la televisió argentina C5N, les seves primeres declaracions des d'Argentina, on va arribar la setmana passada com a refugiat.
Fernández, de 30 anys d'edat, té un perfil similar al de Morales. És vicepresident de la Coordinadora de les Sis Federacions de 'Cocaleros' del Trpic, organització sindical de la qual va sorgir l'antic mandatari. En aquests dies, s'ha mostrat disposat a assumir el repte, i també que cal fer "autocrítica" per disposat a defensar els "grans encerts" dels darrers anys.
Salvatierra, de 30 anys i amb ascendncia boliviana i xilena, milita al MAS des dels 16 anys tot i que no va fer el salt a la política activa fins el 2015, quan va aconseguir un escó al Senat. El passat mes de gener, va ser triada presidenta de la cambra alta, crrec que li ha donat un paper destacat en l'actual crisi. Salvatierra va protagonitzar un enfrontament verbal amb els gurdies del Congrés quan li van impedir l'entrada a la primera sessió després de la dimissió de Morales per haver renunciat, cosa que ella va negar.
Pary, de 42 anys, és potser el rostre més conegut. Aquest indígena quechua ha exercit la representació diplomtica del Govern de Morales des del 2011, primer com ambaixador de Bolívia en l'Organització d'Estats Americans (OEA) i després com a ministre d'Exteriors.
Arce ofereix, en canvi, un perfil tcnic. Amb 56 anys, ha estat el ministre d'Economia de Morales prcticament durant tota la seva estada al Palacio Quemado, excepte un parntesi d'un any i mig. Des de la comunitat internacional se'l assenyala com l'artífex del miracle econmic de Bolívia.
CAP DE CAMPANYA
Morales, que va dimitir el passat 10 de novembre després que l'OEA detectés "irregularitats" en les eleccions presidencials del 20 d'octubre, no pot repetir com a candidat per un acord al qual han arribat el MAS i els seus opositors al Congrés per resoldre la crisi política.
Com a compensació, el MAS l'ha nomenat cap de la seva campanya electoral. "Veurem la manera com portarem a la campanya des d'aquí, si no em permeten entrar" a Bolívia, ha dit Morales, que s'ha mostrat "segur" que el Moviment Al Socialisme guanyar els propers comicis.
No obstant aix, ha alertat sobre la possibilitat que hi hagi irregularitats en les noves eleccions perqu "quan els Estats Units mossega, no deixa anar". "Pensem que no només hi hagi veedors en les eleccions. Voldria una comissió electoral que, des de la convocatria, en faci un seguiment", ha demanat.
En aquest sentit, ha insistit en la idea que és víctima d'un "cop" d'Estat orquestrat per qui est en contra de la seva política de nacionalitzar els recursos naturals i de la seva condició indígena. "No només va ser un cop contra l'indi, sinó contra el liti", ha asseverat en una roda de premsa oferta posteriorment, segons informa la premsa local.
RETORN A BOLÍVIA
Interrogat sobre el seu potencial retorn a Bolívia a C5N, el líder indígena ha indicat que pot fer-lo "en qualsevol moment. "Si vull, hi puc entrar en qualsevol moment", ha asseverat.
Morales ha explicat que, en ser expresident, no se'l pot processar amb la mateixa facilitat que un altre ciutad, sinó que "han de fer un judici de responsabilitats". "A mi no poden processar-me", ha confiat.
El Govern de l'autoproclamada presidenta interina, Jeanine Áñez, l'ha denunciat als tribunals bolivians per delictes de terrorisme i sedició per ordenar el cercle a les principals ciutats durant les protestes a favor i en contra de Morales, i ha amenaat amb fer el mateix en el Tribunal Penal Internacional (TPI).
Referent a aix, la nova ministra d'Exteriors, Karen Longaric, ha aclarit que "no pot acollir-se al refugi la persona respecte de la qual existeixin motius fundats per considerar que ha coms un delicte de lesa humanitat", citant la Convenció sobre el Refugi de 1951.
Sobre el seu exili, Morales ha confessat que quan va arribar a Mxic, la seva primera destinació després de fugir de Bolívia, estava "trist i destrossat" perqu "no podia entendre qu havia passat". "Per ara arribo a Argentina fort, convenut que la lluita política, ideolgica, cultural i social continua", ha declarat.
