MADRID, 18 jul. (EUROPA PRESS) -
El congressista nord-americ John Lewis, l'últim dels grans pioners de la lluita pels drets civils als Estats Units, ha mort aquest divendres als 80 anys d'edat després de sucumbir al cncer de pncrees que li va ser diagnosticat el passat mes de desembre, segons ha anunciat la líder demcrata de la Cmera de Representants del Congrés d'EUA, Nancy Pelosi.
El representant per Gergia i defensor de l'activisme pacífic era l'últim supervivent dels sis organitzadors principals de la histrica marxa pels drets de la població de raa negra celebrada a Washington D. de C. l'any 1963, escenari del discurs "Jo tinc un somni", del líder dels drets civils Martin Luther King, al costat de A. Philip Randolph, John Farmer, Roy Wilkins, Whitney Young i el propi King.
Lewis també va participar en una altra marxa que va passar als anals de la histria del país, la de Selma, l'any 1965, a l'estat d'Alabama, on va resultar ferit greu al cap per un cop de porra que li va propinar un agent de policia durant l'assalt de les forces de seguretat contra els assistents en el pont Edmund Pettus.
"John Lewis va ser un tit del moviment dels drets civils la bondat dels quals, fe i valentia van transformar a la nostra nació", ha aplaudit Pelosi en el seu comunicat de condolences, al que s'han sumat amb el pas de les hores diversos líders polítics, socials i culturals del país.
La família de Lewis el va descriure com "un defensor incondicional en la lluita en curs per exigir respecte per la dignitat i el valor de cada ésser hum", que "va dedicar tota la seva vida a l'activisme no violent i va ser un defensor obert en la lluita per la igualtat de la justícia als Estats Units".
Lewis va servir en la Cmera de Representants dels Estats Units des de 1987, on de vegades se li coneixia com la "conscincia del Congrés". Sovint va votar i va parlar en contra de les intervencions militars dels Estats Units, inclosa la Guerra d'el Iraq.
El seu activisme va continuar fins i tot mentre lluitava contra el cncer que s'ha cobrat la seva vida. El passat 5 de gener, Lewis va emetre un comunicat en el qual va condemnar l'atac nord-americ amb avions no tripulats que va matar al general irani Qasem Soleimani.
"Vull ser clar en la meva inequívoca condemna de l'atac militar no autoritzat d'ahir", va dir. "He advertit moltes vegades que la guerra és sagnant, costosa i destrueix les esperances i els somnis d'una generació. No aprendre de les llions de la histria significa que estem condemnats a repetir els errors del passat", va lamentar.
Lewis també va prestar la seva veu a les protestes racials dels últims mesos als Estats Units contra la brutalitat policial després de la mort durant una detenció del ciutad de raa negra George Floyd, encara que de nou sota l'ensenya de l'activisme no violent. "Se'ns ha negat la justícia durant molt temps, per els disturbis, els saquejos i els incendis no són formes. Organitzeu-vos. Protesteu. Voteu".
