Més de la meitat són nens i més de dos terços porten més de cinc anys vivint com a refugiats
MADRID, 20 juny (EUROPA PRESS) -
Al món hi ha 25,4 milions de persones que viuen en un país que no és el seu i que van haver de fugir de les guerres, la violència i la persecució per temor per les seves vides, una xifra rècord de refugiats a nivell mundial que suposa 2,9 milions més dels quals hi havia un any abans, aquest fet demostra que les situacions que provoquen l'èxode d'aquestes persones segueixen sense resoldre's.
Del total de refugiats que hi havia a finals del 2017, el 52 per cent eren menors de 18 anys, una xifra similar a la dels últims anys però que suposa un clar augment des del 2009, quan els nens refugiats eren el 41 per cent, segons les últimes dades publicades per l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) en les seves Tendències Globals.
En el cas de l'Àfrica Subsahariana, és la regió que té una major proporció de menors entre les seves comunitats de refugiats. Així, a Burkina Faso, el Txad, el Congo, República Democràtica del Congo (RDC), el Sudan del Sud i Uganda més del 60 per cent dels refugiats que albergaven a finals del 2017 eren menors d'edat. Mentre, a Bòsnia i Hercegovina els nens només suposen el 6 per cent dels refugiats.
Els nens suposen el 51 per cent dels refugiats que hi ha en tota Àfrica, el 50 per cent dels quals hi ha a Àsia i el Pacífic, però només el 29 per cent a Europa i el 20 per cent a les Amèriques.
D'altra banda, el 45 per cent del total de refugiats estan en edat laboral --dels 18 als 59 anys--, una proporció que no ha variat pel que fa al 2016, mentre que els refugiats més grans de 60 anys han dismunuït lleugerament fins a situar-se al 3 per cent.
Pel que fa al sexe dels refugiats, la falta de dades desagregades en la matèria impedeix tenir una panoràmica real de qui són aquestes persones, encara que cada vegada són més els països que ofereixen aquest tipus d'informació.
Segons les dades disponibles, també hi ha una clara disparitat per regions. Així, per exemple, a Europa només el 39 per cent dels refugiats són dones mentre que a Àfrica suposen el 51 per cent del total i al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica representen el 50 per cent. A Àsia i al Pacífic són el 48 per cent i a les Amèriques són el 47 per cent.
REFUGIATS CADA VEGADA PER MÉS TEMPS
D'altra banda, el temps que els refugiats porten vivint fora dels seus països d'origen cada vegada sembla dilatar-se més en el temps. D'acord amb l'ACNUR, al finals del 2017 hi havia 13,4 milions de refugiats, és a dir, gairebé dos terços del total vivint en situacions de refugi considerades aferrissades --més de 25.000 refugiats de la mateixa nacionalitat a l'exili durant 5 anys o més--.
D'aquests, 3 milions porten vivint com a refugiats 38 o més anys, dels quals els afganesos a l'Iran i el Pakistan suposen 2,3 milions. Altres 6,9 milions porten entre cinc i nou anys vivint refugiats en altres països, dels quals 5,4 milions són sirians, mentre que 3,5 milions de refugiats estan en aquesta situació des de fa entre 10 i 37 anys.
Els refugiats prefereixen viure a les ciutats, si bé el percentatge dels que vivien a zones urbanes va caure al 58 per cent el 2017 davant del 60 per cent d'un any abans. A més, prefereixen viure en allotjaments individuals que en camps per a refugiats. Així, el 61 per cent vivien d'aquesta manera --xifra que arriba al 90 per cent entre els refugiats sirians--, mentre que en el cas dels refugiats rohingya o congolesos, resideixen principalment en camps específics.
PAÏSOS D'ORIGEN
Les guerres i la violència semblen ser el principal motiu per fugir, i si es tenen en compte que els deu principals països d'origen només en dos no hi ha un conflicte pròpiament dit, Eritrea (amb 486.000) i Burundi (amb 439.000). En el cas del primer, la falta de llibertats i la repressió de la dissidència empenyen cada any a milers d'eritreus a fugir del país, mentre que en el segon la crisi política que va arrencar el 2015 per la decisió del president, Pierre Nkurunziza, d'optar a un tercer mandat va generar la persecució de l'oposició i un èxode de refugiats.
Aquests dos països tanquen una llista que obre, un any més, Síria, amb més de 6,3 milions, gairebé un terç del total i un 14 per cent més que un any abans. El segueixen l'Afganistan, amb 2,6 milions, i el Sudan del Sud, on el conflicte que va començar a finals del 2013 deixa ja 2,4 milions de refugiats, un milió més que un any abans.
Birmània ha entrat en el 'top 10' a causa de l'èxode massiu de rohingyas arran de la repressió de les forces de seguretat després d'una onada d'atacs a l'estat de Rakhine, amb un total d'1,2 milions de refugiats, gairebé un milió d'aquests a Bangladesh.
La llista dels deu principals països d'origen la completen Somàlia (amb 986.400), el Sudan (amb 650.400), República Democràtica del Congo (amb 620.800) i República Centreafricana (amb 545.500). En total els refugiats procedents d'aquests deu països suposen el 82 per cent del total baix mandat d'ACNUR --el que deixa fora als 5,4 milions de refugiats palestins-- i els cinc primers aglutinen més de les dues terceres parts.
PAÏSOS D'ACOLLIMENT
El 85 per cent dels 25,4 milions de refugiats viuen en països en desenvolupament, entre els quals figuren nou dels deu principals països d'acolliment. L'única excepció és Alemanya, que se situa en sisena posició amb 970.400 refugiats, un 45 per cent més que l'any passat.
Com en anys anteriors, el podi de la llista l'ocupen Turquia amb 3,5 milions de refugiats --un 21 per cent més que el 2016--, dels quals 3,4 milions són sirians; el Pakistan, amb 1,4 milions de refugiats, i Uganda, amb 1,4 milions. El Líban és el quart país de la llista, amb gairebé un milió de sirians, seguit per Iran, amb 979.000 refugiats, majoritàriament afganesos.
En el cas de Bangladesh, setè en la llista, el nombre de refugiats al seu territori es va triplicar a causa de l'arribada massiva des de finals d'agost de 655.000 rohingya, fins a situar-se en 906.000 a finals d'any. La completen el Sudan (amb 906.000, el doble que el 2016), Etiòpia (amb 889.400) i Jordània (amb 691.000).
QUINES SOLUCIONS HI HA PER AlS REFUGIATS?
Evidentment, la millor solució per a aquells que han hagut de fugir del seu país és poder tornar, una vegada la situació que els va empènyer a escapar s'hagi resolt. El 2017, van ser 667.400 els qui van tornar als seus països, segons ACNUR, que defensa que aquestes tornades han de ser sempre voluntaris i informats i mai imposats als refugiats.
D'altra banda, encara que segons les estimacions de l'ONU hi hauria uns 1,2 milions de refugiats que necessitarien ser asentats del país al qual es troben a un altre, són només 102.800 que ho van aconseguir el 2017, un 46 per cent menys que el 2016. D'aquests, 33.400 van ser asentats als Estats Units --un 65 per cent menys--, 26.600 al Canadà, 15.100 a Austràlia, 6.200 al Regne Units i 3.400 a Suècia.
Encara més improbable que el reassentament és la naturalización dels refugiats com a ciutadans del país d'acolliment. En total, el 2017 va haver-hi 73.400 naturalizaciones en 28 països, un augment considerable enfront de les 23.000 del 2016. El Canadà va ser el país que més refugiats va nacionalitzar, amb 10.500, encara que molt per sota dels 25.900 del 2015.
